Diferència entre les revisions de "José Sanjurjo"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:JoséSanjurjo.jpg|thumb|250px|Sanjurjo en [[1932]]]] | [[Image:JoséSanjurjo.jpg|thumb|250px|Sanjurjo en [[1932]]]] | ||
| − | '''José Sanjurjo Sacanell''' ([[Pamplona]], [[28 de març]] de [[1872]] - [[Estoril]], [[Portugal]], [[20 de juliol]] de [[1936]]) fon un destacat militar espanyol durant el primer terç del [[sigle XX]]. El rei [[ | + | '''José Sanjurjo Sacanell''' ([[Pamplona]], [[28 de març]] de [[1872]] - [[Estoril]], [[Portugal]], [[20 de juliol]] de [[1936]]) fon un destacat militar espanyol durant el primer terç del [[sigle XX]]. El rei [[Alfons XIII]] li va concedir el títul de [[Marquesat del Rif|Marqués del Rif]] per la seua àmplia participació durant la [[Guerra del Rif]], en especial durant el [[Desembarc d'Alhucemas]]. |
Va ocupar importants càrrecs durant la monarquia alfonsina, en la dictadura de [[Primo de Rivera]] i durant els primers temps de la [[Segona República Espanyola|Segona República]]. No obstant, no va tardar molt en distanciar-se del nou règim republicà i va protagonisar un fallanc [[colp d'estat]] en [[agost]] de [[1932]], la popularment coneguda com [[La Sanjurjada|''Sanjurjada'']]. Despuix de ser detingut i encarcerat, finalment li va ser commutada la [[pena de mort]] i durant els governs del [[Bieni negre]] va conseguir la excarcelació, exiliant-se en el veí [[Portugal]]. En [[1936]] va ser un dels militars implicats en el [[Colp d'Estat de juliol de 1936]], i estava previst que fora el Comandant en cap del [[Bando sublevat]] a l'inici de la rebelió. El [[20 de juliol]], quan anava a prendre l'avió per a traslladar-se a la [[zona sublevada]] i prendre el mando, sofrí un accident d'avioneta i muigué.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Paul Preston |títul=La Guerra Civil Española: reacción, revolución y venganza|editorial=Penguin Random House Grupo Editorial España|data=2011|isbn=9788499891507|llengua=castellà}}</ref> | Va ocupar importants càrrecs durant la monarquia alfonsina, en la dictadura de [[Primo de Rivera]] i durant els primers temps de la [[Segona República Espanyola|Segona República]]. No obstant, no va tardar molt en distanciar-se del nou règim republicà i va protagonisar un fallanc [[colp d'estat]] en [[agost]] de [[1932]], la popularment coneguda com [[La Sanjurjada|''Sanjurjada'']]. Despuix de ser detingut i encarcerat, finalment li va ser commutada la [[pena de mort]] i durant els governs del [[Bieni negre]] va conseguir la excarcelació, exiliant-se en el veí [[Portugal]]. En [[1936]] va ser un dels militars implicats en el [[Colp d'Estat de juliol de 1936]], i estava previst que fora el Comandant en cap del [[Bando sublevat]] a l'inici de la rebelió. El [[20 de juliol]], quan anava a prendre l'avió per a traslladar-se a la [[zona sublevada]] i prendre el mando, sofrí un accident d'avioneta i muigué.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Paul Preston |títul=La Guerra Civil Española: reacción, revolución y venganza|editorial=Penguin Random House Grupo Editorial España|data=2011|isbn=9788499891507|llengua=castellà}}</ref> | ||
Revisió de 21:14 13 ago 2015
José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936) fon un destacat militar espanyol durant el primer terç del sigle XX. El rei Alfons XIII li va concedir el títul de Marqués del Rif per la seua àmplia participació durant la Guerra del Rif, en especial durant el Desembarc d'Alhucemas.
Va ocupar importants càrrecs durant la monarquia alfonsina, en la dictadura de Primo de Rivera i durant els primers temps de la Segona República. No obstant, no va tardar molt en distanciar-se del nou règim republicà i va protagonisar un fallanc colp d'estat en agost de 1932, la popularment coneguda com Sanjurjada. Despuix de ser detingut i encarcerat, finalment li va ser commutada la pena de mort i durant els governs del Bieni negre va conseguir la excarcelació, exiliant-se en el veí Portugal. En 1936 va ser un dels militars implicats en el Colp d'Estat de juliol de 1936, i estava previst que fora el Comandant en cap del Bando sublevat a l'inici de la rebelió. El 20 de juliol, quan anava a prendre l'avió per a traslladar-se a la zona sublevada i prendre el mando, sofrí un accident d'avioneta i muigué.[1]
Referències
- ↑ Paul Preston (2011). La Guerra Civil Española: reacción, revolución y venganza, Penguin Random House Grupo Editorial España. ISBN 9788499891507.