Diferència entre les revisions de "Economia d'Elig"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} La '''economia de Elig''', ciutat espanyola de la província d'Alacant, es basa en l'activitat secundària, fonamentalment...») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{en desenroll}} | {{en desenroll}} | ||
| − | La '''economia | + | La '''economia d'[[Elig]]''', ciutat [[Espanya|espanyola]] de la [[província d'Alacant]], es basa en l'activitat secundària, fonamentalment en la indústria del [[calçat]]. |
=== Sector primari === | === Sector primari === | ||
| − | La [[agricultura]], que ha perdut pes últimament, continua sent un sector important que en els últims anys s'orienta cap a productes d' | + | La [[agricultura]], que ha perdut pes últimament, continua sent un sector important que en els últims anys s'orienta cap a productes d'us no alimentari, com per eixemple [[Viver (jardineria)|vivers]]. Entorn de la ciutat s'estenen trenta partides rurals poblades d'habitatges de labor i esbarjo. En esta zona agrícola, denominada el ''Camp d'Elig'', es cullen [[magrana (fruit)|magranes]], [[figa]]s, [[dátil]]s, [[cítrics]], [[ametla]]s, [[cotó]] i diverses hortalices. |
| + | |||
=== Sector secundari === | === Sector secundari === | ||
| − | + | El sector econòmic per excelència és el [[indústria]]l i gira entorn del [[calçat]] i els seus productes intermediaris. A Elig es fabrica al voltant d'un 42% del calçat produït en [[Espanya]]<ref>[http://www.visitelche.com/contacta-con-nosotros/ Oficina de Turisme d'Elig]</ref> i és un dels principals productors de [[Europa]]. La [[exportació]] de calçat ilicità contribuïx notablement al fet que la [[província d'Alacant]] presente un dels millors saldos exportadors del país. Una gran part de les empreses del sector es concentren en l'àrea de [[Elig Parc Empresarial]], en una superfície de més d'1.200.000 m2. La resta del sector industrial és divers, havent-hi empreses de les indústries del metal, de la química i de la construcció entre unes atres. | |
| − | El sector econòmic per | ||
=== Sector terciari === | === Sector terciari === | ||
| − | + | El [[comerç]] ocupa un 20% de la població. La ciutat conta en el Centre de Congressos ''Ciutat d'Elig'', la Institució Firal Alacantina (IFA), on se celebra, entre atres acontenyiments, ''Expocalzado Internacional'', que constituïx la principal [[fira]] del sector, i el [[Aeroport d'Alacant-Elig]] en [[El Alted]]. El [[turisme]], en poc pes respecte als atres sectors econòmics i molt més modest que el d'atres municipis de la província, té com a principals bases el seu conegut [[Palmerar d'Elig|palmerar]], el seu casc antic, el [[Misteri d'Elig]] (representat en la [[Basílica de Santa María (Elig)|Basílica de Santa María]]), i les [[:Categoria:Plages d'Elig|plages]] del seu terme municipal. | |
| − | El [[comerç]] ocupa un 20% de la població. La ciutat | ||
;Institució Firal Alacantina | ;Institució Firal Alacantina | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:IFA.JPG|thumb|La ''Institució Firal Alacantina'' (IFA).]] |
| − | |||
| − | |||
| + | La ''Institució Firal Alacantina'' (IFA) està situada en [[Torrellano]], pedania pertanyent a Elig i al sud-oest de la ciutat de [[Alacant]], prop del [[Aeroport d'Alacant-Elig]]. Compta en dos pabellons d'us múltiple de 26.500 m2 i amb 5.000 places d'aparcament. En l'actualitat es troba en fase d'ampliació, en un palau multifuncional proyectat de capacitat per a 8.500 persones condicionat per a albergar tot tipo d'acontenyiments, des de concerts, obres teatrals i acontenyiments deportius fins al seu us per a exposició de la mateixa [[fira]]. A més, el recinte disposarà d'un centre de convencions de 21.200 m2.<ref>[http://www.feria-alicante.com/ampliacion/index.php IFA. Ampliació del recinte: Dades generals]</ref> | ||
;Centres Comercials | ;Centres Comercials | ||
| − | En [[1991]] es va obrir el Centre Comercial [[Continent (hipermercat)|Continent]] (actualment [[Carrefour]]) d'Elig que seria el primer en la ciutat encara que únicament | + | En [[1991]] es va obrir el Centre Comercial [[Continent (hipermercat)|Continent]] (actualment [[Carrefour]]) d'Elig que seria el primer en la ciutat encara que únicament contava en l'hipermercat i el restaurant Nostrus. Dotze anys després, en 2003, s'inauguraria el segon centre comercial de la ciutat nomenat L´Aljub. Est conta en dos plantes on s'instalen l'hipermercat [[Eroski]], onze sales de cinema, numeroses tendes de roba, algunes cadenes de menjar ràpid com [[McDonald's]], [[Kentucky Fried Chicken]] o [[Pans & Company]] i locals d'oci, com una bolera; aixina Elig es va convertir en una ciutat de servicis. En [[2007]] van arribar [[El Corte Inglés]] i [[Hipercor]] de la mà del Centre Comercial Ciutat d'Elig inaugurat per [[Francesc Camps]] mentres que en el Centre Comercial El Sauce (ampliació del Centre Comercial Carrefour) es gestaven un [[Mitjana Markt]], [[Toys "R" Us]] o [[Decathlon (empresa)|Decathlon]] entre atres tendes per a donar forma al centre comercial que és hui, tots ells situats en l'extrem occidental de la ciutat. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 34: | Llínea 32: | ||
* [http://economiaelche.com/analisismonografico/ Anàlisis: El calçat a Elig] | * [http://economiaelche.com/analisismonografico/ Anàlisis: El calçat a Elig] | ||
* [http://economiaelche.com/analisismonografico/ Anàlisi: La indústria de components de calçat a Elig] | * [http://economiaelche.com/analisismonografico/ Anàlisi: La indústria de components de calçat a Elig] | ||
| − | * [http://www.economiaelche.com/analisiscoyuntura/ | + | * [http://www.economiaelche.com/analisiscoyuntura/ Anàlisis de conjuntura econòmica trimestral 2007] |
* [http://economiaelche.com/indicadors/ Quadre de conjuntura econòmica trimestral 2007] | * [http://economiaelche.com/indicadors/ Quadre de conjuntura econòmica trimestral 2007] | ||
[[Categoria:Economia d'Elig| ]] | [[Categoria:Economia d'Elig| ]] | ||
Revisió de 14:40 19 jul 2015
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
La economia d'Elig, ciutat espanyola de la província d'Alacant, es basa en l'activitat secundària, fonamentalment en la indústria del calçat.
Sector primari
La agricultura, que ha perdut pes últimament, continua sent un sector important que en els últims anys s'orienta cap a productes d'us no alimentari, com per eixemple vivers. Entorn de la ciutat s'estenen trenta partides rurals poblades d'habitatges de labor i esbarjo. En esta zona agrícola, denominada el Camp d'Elig, es cullen magranes, figas, dátils, cítrics, ametlas, cotó i diverses hortalices.
Sector secundari
El sector econòmic per excelència és el indústrial i gira entorn del calçat i els seus productes intermediaris. A Elig es fabrica al voltant d'un 42% del calçat produït en Espanya[1] i és un dels principals productors de Europa. La exportació de calçat ilicità contribuïx notablement al fet que la província d'Alacant presente un dels millors saldos exportadors del país. Una gran part de les empreses del sector es concentren en l'àrea de Elig Parc Empresarial, en una superfície de més d'1.200.000 m2. La resta del sector industrial és divers, havent-hi empreses de les indústries del metal, de la química i de la construcció entre unes atres.
Sector terciari
El comerç ocupa un 20% de la població. La ciutat conta en el Centre de Congressos Ciutat d'Elig, la Institució Firal Alacantina (IFA), on se celebra, entre atres acontenyiments, Expocalzado Internacional, que constituïx la principal fira del sector, i el Aeroport d'Alacant-Elig en El Alted. El turisme, en poc pes respecte als atres sectors econòmics i molt més modest que el d'atres municipis de la província, té com a principals bases el seu conegut palmerar, el seu casc antic, el Misteri d'Elig (representat en la Basílica de Santa María), i les plages del seu terme municipal.
- Institució Firal Alacantina
La Institució Firal Alacantina (IFA) està situada en Torrellano, pedania pertanyent a Elig i al sud-oest de la ciutat de Alacant, prop del Aeroport d'Alacant-Elig. Compta en dos pabellons d'us múltiple de 26.500 m2 i amb 5.000 places d'aparcament. En l'actualitat es troba en fase d'ampliació, en un palau multifuncional proyectat de capacitat per a 8.500 persones condicionat per a albergar tot tipo d'acontenyiments, des de concerts, obres teatrals i acontenyiments deportius fins al seu us per a exposició de la mateixa fira. A més, el recinte disposarà d'un centre de convencions de 21.200 m2.[2]
- Centres Comercials
En 1991 es va obrir el Centre Comercial Continent (actualment Carrefour) d'Elig que seria el primer en la ciutat encara que únicament contava en l'hipermercat i el restaurant Nostrus. Dotze anys després, en 2003, s'inauguraria el segon centre comercial de la ciutat nomenat L´Aljub. Est conta en dos plantes on s'instalen l'hipermercat Eroski, onze sales de cinema, numeroses tendes de roba, algunes cadenes de menjar ràpid com McDonald's, Kentucky Fried Chicken o Pans & Company i locals d'oci, com una bolera; aixina Elig es va convertir en una ciutat de servicis. En 2007 van arribar El Corte Inglés i Hipercor de la mà del Centre Comercial Ciutat d'Elig inaugurat per Francesc Camps mentres que en el Centre Comercial El Sauce (ampliació del Centre Comercial Carrefour) es gestaven un Mitjana Markt, Toys "R" Us o Decathlon entre atres tendes per a donar forma al centre comercial que és hui, tots ells situats en l'extrem occidental de la ciutat.