Diferència entre les revisions de "Josep Ribelles Comín"
m |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Era fill d'agricultors modests. S'inicià en el periodisme en la seua ciutat natal de [[Castelló de la Plana]], on fundà el semanari lliterari ''El Ruiseñor'' i posteriorment la ''Revista Industrial y Mercantil''. Colaborà en el diari ''La Verdad'' de la mateixa ciutat, defenent posicions conservadores. | + | Era fill d'agricultors modests. S'inicià en el periodisme en la seua ciutat natal de [[Castelló de la Plana]], a on fundà el semanari lliterari ''El Ruiseñor'' i posteriorment la ''Revista Industrial y Mercantil''. Colaborà en el diari ''La Verdad'' de la mateixa ciutat, defenent posicions conservadores. |
| − | + | En l'any [[1898]] se traslladà a [[Barcelona]]. Hi fundà la revista ''Barcelona Urbana'', dedicada al negoci immobiliari. Posteriorment guanyà una plaça de funcionari de la [[Diputació de Barcelona]] i hi fixà definitivament la seua residència. Des de Barcelona colaborà en la societat [[Lo Rat Penat]], que li premià un treball sobre el filòlec [[Pere Labèrnia]], ''Estudi bio-bibliogràfic sobre l'ilustre fill de la província de Castelló en Pere Labèrnia i Esteller'' i un atre sobre la indústria i comerç de la capital de la Plana: ''Intereses económicos, agrícolas, industriales y mercantiles de Castellón, con la historia del puerto del Grao y del periodismo provincial''. | |
| − | En Barcelona fundà la Germandat Valenciana de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] i el Centre Regional Valencià. | + | En Barcelona fundà la Germandat Valenciana de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] i el Centre Regional Valencià. En l'any [[1914]] fundà la publicació periòdica ''Biblioteca Valenciana Popular'' destinada a editar en Barcelona les joyes antigues i contemporànees de la lliteratura valenciana. |
| − | Es considera la seua obra cimera la ''Bibliografia de la Llengua Valenciana'', premiada l'any 1905 | + | Es considera la seua obra cimera la ''Bibliografia de la Llengua Valenciana'', premiada en l'any [[1905]] en un concurs convocat per la Biblioteca Nacional de Madrit, premi otorgat per un jurat presidit per [[Marcelino Menéndez Pelayo]]. Conté un catàlec raonat de totes les obres publicades en [[valencià]] des de l'aparició de la imprenta fins a l'época moderna. |
Fon soci de mèrit de Lo Rat Penat, membre corresponent a Barcelona del [[Centre de Cultura Valenciana]] i un colaborador assidu de l'[[Enciclopèdia Espasa]]. | Fon soci de mèrit de Lo Rat Penat, membre corresponent a Barcelona del [[Centre de Cultura Valenciana]] i un colaborador assidu de l'[[Enciclopèdia Espasa]]. | ||
| − | + | En l'any [[1943]] publicà un opúscul, ''Arnaldo de Vilanova castellonense?'', en el qual reivindicava que [[Arnau de Vilanova]] havia naixcut en [[Vilanova d'Alcolea]], potser per error en confondre el lloc de naixença en [[Vilanova del Grau]]. | |
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * {{es}} Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. | + | * {{es}} Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. Valéncia. Caixa d'Estalvis de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X |
[[Categoria:Castellonencs]] | [[Categoria:Castellonencs]] | ||
Revisió de 08:18 3 maig 2015
Josep Ribelles Comín (Castelló de la Plana, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 19 de setembre de 1951) fon un bibliógraf, periodista i animador cultural valencià
Biografia
Era fill d'agricultors modests. S'inicià en el periodisme en la seua ciutat natal de Castelló de la Plana, a on fundà el semanari lliterari El Ruiseñor i posteriorment la Revista Industrial y Mercantil. Colaborà en el diari La Verdad de la mateixa ciutat, defenent posicions conservadores.
En l'any 1898 se traslladà a Barcelona. Hi fundà la revista Barcelona Urbana, dedicada al negoci immobiliari. Posteriorment guanyà una plaça de funcionari de la Diputació de Barcelona i hi fixà definitivament la seua residència. Des de Barcelona colaborà en la societat Lo Rat Penat, que li premià un treball sobre el filòlec Pere Labèrnia, Estudi bio-bibliogràfic sobre l'ilustre fill de la província de Castelló en Pere Labèrnia i Esteller i un atre sobre la indústria i comerç de la capital de la Plana: Intereses económicos, agrícolas, industriales y mercantiles de Castellón, con la historia del puerto del Grao y del periodismo provincial.
En Barcelona fundà la Germandat Valenciana de la Mare de Deu dels Desamparats i el Centre Regional Valencià. En l'any 1914 fundà la publicació periòdica Biblioteca Valenciana Popular destinada a editar en Barcelona les joyes antigues i contemporànees de la lliteratura valenciana.
Es considera la seua obra cimera la Bibliografia de la Llengua Valenciana, premiada en l'any 1905 en un concurs convocat per la Biblioteca Nacional de Madrit, premi otorgat per un jurat presidit per Marcelino Menéndez Pelayo. Conté un catàlec raonat de totes les obres publicades en valencià des de l'aparició de la imprenta fins a l'época moderna.
Fon soci de mèrit de Lo Rat Penat, membre corresponent a Barcelona del Centre de Cultura Valenciana i un colaborador assidu de l'Enciclopèdia Espasa.
En l'any 1943 publicà un opúscul, Arnaldo de Vilanova castellonense?, en el qual reivindicava que Arnau de Vilanova havia naixcut en Vilanova d'Alcolea, potser per error en confondre el lloc de naixença en Vilanova del Grau.
Referències
- (espanyol) Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. Valéncia. Caixa d'Estalvis de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X