Diferència entre les revisions de "Sèt maravelles del món antic"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} Les '''Set maravelles del Món''', usualment dites les '''Set maravelles''' o les '''Set maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres...») |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar ciert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en [[Grècia]] i l'[[Acrópolis de Atenes]] quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o paraje natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren. | S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar ciert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en [[Grècia]] i l'[[Acrópolis de Atenes]] quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o paraje natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren. | ||
| − | Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'ellas, los [[Jardins Colgants de | + | Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'ellas, los [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, lo [[Colós de Rodas]], no se coneix la seua forma. De les demás se conserven descripcions, planos, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea de replegar set maravelles en una llista ha perdurat i constituix un intent que apareix periòdicament en la cultura popular. |
==La llista definitiva== | ==La llista definitiva== | ||
| − | + | *[[La Gran Piràmide de Guiza]]. Acabada al voltant de l'any [[2570 a. C.]], fon construida per al faraó [[Keops]]. Ubicada en [[Guiza]], [[Egipte]], la seua fi últim encara és discutit. | |
| − | + | *[[Els Jardins Colgants de Babilónia]]. Construits en [[605 a. C.]]-[[562 a. C.]] Ubicate en la ciutat de [[Babilónia]], actual [[Irak]]. Perduraren fins no més allà de [[126 a. C.]], cuan la ciutat fon destruida definitivament pols [[Imperi persa|perses]]. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real. | |
| − | El | + | *[[El Temple d'Artemisa]] en [[Éfeso]] (actual [[Turquia]]). Alçat fins [[550 a. C.]] i destruit per un incent intencionat en [[356 a. C.]], [[Alexandre Magne]] ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any [[323 a. C.]] [[Antípatro de Sidon]] la considerava la obra més impresionant de sa llista en diferència. |
La Estatua de Zeus en Olimpia. Esculpida hacia el 430 a. C. por Fidias. Ubicada en el interior del templo dedicado al propio Zeus en la ciudad anfitriona de los famosos juegos. | La Estatua de Zeus en Olimpia. Esculpida hacia el 430 a. C. por Fidias. Ubicada en el interior del templo dedicado al propio Zeus en la ciudad anfitriona de los famosos juegos. | ||
El Mausoleo de Halicarnaso. Construido hacia el 353 a. C. y situado en la ciudad griega de Halicarnaso presidía la entrada desde el mar.[2] | El Mausoleo de Halicarnaso. Construido hacia el 353 a. C. y situado en la ciudad griega de Halicarnaso presidía la entrada desde el mar.[2] | ||
| − | El Coloso de Rodas. Forjado entre 294 a. C. y 282 a. C. Ubicado en un lugar desconocido de la ciudad de Rodas en la isla homónima, Grecia, tras derrotar los rodios al rey helenista Demetrio Poliorcetes. | + | El Coloso de Rodas. Forjado entre 294 a. C. y 282 a. C. Ubicado en un lugar desconocido de la ciudad de Rodas en la isla homónima, Grecia, tras derrotar los rodios al rey helenista Demetrio Poliorcetes. |
El Faro de Alejandría. Construido entre 285 a. C. y 247 a. C. en la isla de Pharos, a la entrada de Alejandría (Egipto), para guiar a los navíos que se dirigían a los dos puertos con que contaba la ciudad. Al igual que la tumba de Mausolo, que daría nombre genérico a todos los grandes monumentos funerarios posteriores, la torre de Faros (Pharos) hizo lo propio con los edificios construidos para ayudar a la navegación. | El Faro de Alejandría. Construido entre 285 a. C. y 247 a. C. en la isla de Pharos, a la entrada de Alejandría (Egipto), para guiar a los navíos que se dirigían a los dos puertos con que contaba la ciudad. Al igual que la tumba de Mausolo, que daría nombre genérico a todos los grandes monumentos funerarios posteriores, la torre de Faros (Pharos) hizo lo propio con los edificios construidos para ayudar a la navegación. | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
{{Traduït de |es| Siete maravillas del mundo antiguo}} | {{Traduït de |es| Siete maravillas del mundo antiguo}} | ||
Revisió de 20:39 11 març 2015
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Les Set maravelles del Món, usualment dites les Set maravelles o les Set maravelles del Món Antic, eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els helens, especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitadas. A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor alemany Maerten van Heemskrerck realisà en el sigle XVI set cuadres representant les set construccions que considerà millors.
S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar ciert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en Grècia i l'Acrópolis de Atenes quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o paraje natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.
Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'ellas, los Jardins Colgants de Babilónia, existira realment i d'atra, lo Colós de Rodas, no se coneix la seua forma. De les demás se conserven descripcions, planos, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea de replegar set maravelles en una llista ha perdurat i constituix un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.
La llista definitiva
- La Gran Piràmide de Guiza. Acabada al voltant de l'any 2570 a. C., fon construida per al faraó Keops. Ubicada en Guiza, Egipte, la seua fi últim encara és discutit.
- Els Jardins Colgants de Babilónia. Construits en 605 a. C.-562 a. C. Ubicate en la ciutat de Babilónia, actual Irak. Perduraren fins no més allà de 126 a. C., cuan la ciutat fon destruida definitivament pols perses. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.
- El Temple d'Artemisa en Éfeso (actual Turquia). Alçat fins 550 a. C. i destruit per un incent intencionat en 356 a. C., Alexandre Magne ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any 323 a. C. Antípatro de Sidon la considerava la obra més impresionant de sa llista en diferència.
La Estatua de Zeus en Olimpia. Esculpida hacia el 430 a. C. por Fidias. Ubicada en el interior del templo dedicado al propio Zeus en la ciudad anfitriona de los famosos juegos. El Mausoleo de Halicarnaso. Construido hacia el 353 a. C. y situado en la ciudad griega de Halicarnaso presidía la entrada desde el mar.[2] El Coloso de Rodas. Forjado entre 294 a. C. y 282 a. C. Ubicado en un lugar desconocido de la ciudad de Rodas en la isla homónima, Grecia, tras derrotar los rodios al rey helenista Demetrio Poliorcetes. El Faro de Alejandría. Construido entre 285 a. C. y 247 a. C. en la isla de Pharos, a la entrada de Alejandría (Egipto), para guiar a los navíos que se dirigían a los dos puertos con que contaba la ciudad. Al igual que la tumba de Mausolo, que daría nombre genérico a todos los grandes monumentos funerarios posteriores, la torre de Faros (Pharos) hizo lo propio con los edificios construidos para ayudar a la navegación.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Siete maravillas del mundo antiguo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.