Diferència entre les revisions de "Robert Goddard"
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Educació i primers treballs == | == Educació i primers treballs == | ||
En [[1908]], Goddard se graduà en ciències en l'Institut Politècnic de Worcester, i escomençà a treballar com professor temporal de [[Física]] en la [[Universitat Clark]], posgraduant-se en [[1910]] doctorant-se en [[1911]]. En [[1914]] dissenyà motors per a coets, en l'ajuda de la [[Smithsonian Institution]]. En [[1919]] escrigué sobre la possibilitat d'un viage a la [[Lluna]]. | En [[1908]], Goddard se graduà en ciències en l'Institut Politècnic de Worcester, i escomençà a treballar com professor temporal de [[Física]] en la [[Universitat Clark]], posgraduant-se en [[1910]] doctorant-se en [[1911]]. En [[1914]] dissenyà motors per a coets, en l'ajuda de la [[Smithsonian Institution]]. En [[1919]] escrigué sobre la possibilitat d'un viage a la [[Lluna]]. | ||
| + | [[Image:Goddard and Rocket.jpg|thumb|Robert Goddard junt al seu primer coet de combustible líquit el 16 de març de 1926]] | ||
Goddard llançà el primer coet de combustible liquit ([[Goddard 1]]) el [[16 de març]] de [[1926]], en [[Auburn (Massachusetts)|Auburn]]. En l'entrada del seu diari arreplegà: "El primer vol en un coet usant [[Propelent de coets|propelents]] liquits se realisà ahir en la granja de la Tia Effie." El coet, que se denominava "Nell" i tenia el tamany d'un braç huma, s'elevà apenes 12 metros durant un vol de dos segons i mig que terminà en un camp de [[col]]s, encara que seria una important demostració de que els propulsors de combustible liquit eren possibles. | Goddard llançà el primer coet de combustible liquit ([[Goddard 1]]) el [[16 de març]] de [[1926]], en [[Auburn (Massachusetts)|Auburn]]. En l'entrada del seu diari arreplegà: "El primer vol en un coet usant [[Propelent de coets|propelents]] liquits se realisà ahir en la granja de la Tia Effie." El coet, que se denominava "Nell" i tenia el tamany d'un braç huma, s'elevà apenes 12 metros durant un vol de dos segons i mig que terminà en un camp de [[col]]s, encara que seria una important demostració de que els propulsors de combustible liquit eren possibles. | ||
També desenrollà l'idea del [[bazooka]] realisant una prova dos dies abans de l'armistici que finalisaria la [[Primera Guerra Mundial]]. Atre investigador de l'Universitat Clark continuaria el seu treball per a crear l'arma que seria utilisada amplament en la [[Segona Guerra Mundial]]. | També desenrollà l'idea del [[bazooka]] realisant una prova dos dies abans de l'armistici que finalisaria la [[Primera Guerra Mundial]]. Atre investigador de l'Universitat Clark continuaria el seu treball per a crear l'arma que seria utilisada amplament en la [[Segona Guerra Mundial]]. | ||
| + | |||
| + | == Critica del New York Times == | ||
| + | Goddard era suspicaç en atres i solia treballar sol, lo que llimitava l'efecte del seu treball. El seu caràcter insociable fon el resultat de les dures crítiques que rebé dels mijos de comunicació i atres científics, que dubtaren de la viabilitat del viage en coet per l'espai. Després d'un dels seus experiments en [[1929]], un periòdic local de Worcester portava com títul "El coet llunar falla el seu objectiu per 238.799 ½ milles." | ||
| + | |||
| + | El [[12 de giner]] de [[1920]], un artícul en primera pàgina en [[The New York Times]], divulgà una nota de prensa de la Smithsonian sobre un "coet d'alta eficiència de múltiple càrrega". El principal us considerat era "la possibilitat d'enviar aparats de registres a altituts moderades i extremes dins de l'atmòsfera terrestre," la ventaja sobre els instruments transportats per globos seria la facilitat de la seua recuperació ya que "el nou dispositiu de coet aniria en ascensió dreta cap amunt i cauria també en llínia dreta. Pero també se mencionava una proposta "de [enviar] a la part oscura de la Lluna nova en una suficient cantitat de la pólvora més retillent, que se capcionaria en l'impacte, sent visible per a un telescopi de gran alcanç. Esta seria l'única manera de provar que el coet havia eixit de l'atracció de la Terra puix no retornaria mai". | ||
| + | |||
| + | Al dia següent, un editorial sense firmar en The New York Times carregà contra la proposta. L'escritor de l'editorial atacà l'us de l'instrumentació preguntant si "els instruments retornarien al punt de partida... els paracaigudes son arrastrats com els globos aerostàtics. I el coet, o lo que deixe d'ell després de l'última explosió, necessitaria estar dirigit en una gran habilitat, i en una calma total, per a caure sobre el terreny a on fon llançat. Pero esta és una inconveniència menor... encara que pot ser que siga prou serie per al [punt de vista] del sempre inocent espectador... a alguns mils de metros de la zona de llançament". | ||
| + | |||
| + | Pero la crítica principal estava, no obstant, reservada per a la proposta llunar: "després de que el coet ixca de nostre aire i comence en el seu viage més llarc que ni serà accelerat ni mantingut per l'explosió de càrregues llavors pot ser que hi haja eixit. Per a afirmar açò se deuria negar una llei fonamental de la dinàmica, i únicament el Dr. Einstein i la seua dotzena elegida estan autorisats a fer açò". Expressà l'incredulitat que el professor Goddard "no coneix la relació d'acció i reacció, i la necessitat de tindre alguna cosa millor que un buit contra el que reaccionar" i fins i tot comentà que "estes coses com erros intencionals o descuits". Goddard, insistí el periòdic, sugerint potser mala fe, "únicament sembla carir del coneiximent que se dispensa diariament en els instituts". 49 anys més tart, The New York Times publicà una correcció el dia següent del llançament de l'[[Apolo 11]].<ref>[http://www.abc.es/20120717/medios-redes/abci-disculpa-historica-newyork-times-201207170935.html La disculpa histórica del «New York Times»] ABC.es</ref> | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 13:06 19 nov 2014
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
| Robert Goddard | |||
|---|---|---|---|
| Dr. Robert H. Goddard - GPN-2002-000131.jpg | |||
| Nacionalitat: | Estadounidenc | ||
| Ocupació: | Ingenier | ||
| Naiximent: | 5 d'octubre de 1882 | ||
| Lloc de naiximent: | Worcester, Massachusetts, Estats Units | ||
| Defunció: | 10 d'agost de 1945 (als 62 anys) | ||
| Lloc de defunció: | Baltimore, Maryland, Estats Units | ||
Robert Hutchings Goddard (Worcester, Massachusetts; 5 d'octubre de 1882 – Baltimore, Maryland; 10 d'agost de 1945) fon un dels pioners en el camp dels coets. Encara que el seu treball en este camp fon revolucionari, sovint fon ridiculisat per les seues teories, que estaven molt per davant del seu temps. Rebé poc reconeiximent durant la seua vida, pero finalment seria cridat com un dels pares dels coets espacials.
Joventut i inspiració
Goddard naixqué en Worcester, Massachusetts. Escomençà a interessar-se per l'espai quan llegí la novela classica de H. G. Wells, La guerra dels móns quan tenia 16 anys.[1] La seua dedicació pels coets s'iniciaria el 19 d'octubre de 1899. Mentres pujava a un cirerer per a podar les seues branques, imaginà, i més tart escrigué, "que maravellós seria construir algun dispositiu que tinguera la possibilitat d'ascendir a Mart, i com semblaria en una escala diminuta, si s'elevase des de la praderia als meus peus." Durant el restant de la seua vida considerà el 19 d'octubre com el "dia de l'aniversari", una festivitat privada.
Educació i primers treballs
En 1908, Goddard se graduà en ciències en l'Institut Politècnic de Worcester, i escomençà a treballar com professor temporal de Física en la Universitat Clark, posgraduant-se en 1910 doctorant-se en 1911. En 1914 dissenyà motors per a coets, en l'ajuda de la Smithsonian Institution. En 1919 escrigué sobre la possibilitat d'un viage a la Lluna.
Goddard llançà el primer coet de combustible liquit (Goddard 1) el 16 de març de 1926, en Auburn. En l'entrada del seu diari arreplegà: "El primer vol en un coet usant propelents liquits se realisà ahir en la granja de la Tia Effie." El coet, que se denominava "Nell" i tenia el tamany d'un braç huma, s'elevà apenes 12 metros durant un vol de dos segons i mig que terminà en un camp de cols, encara que seria una important demostració de que els propulsors de combustible liquit eren possibles.
També desenrollà l'idea del bazooka realisant una prova dos dies abans de l'armistici que finalisaria la Primera Guerra Mundial. Atre investigador de l'Universitat Clark continuaria el seu treball per a crear l'arma que seria utilisada amplament en la Segona Guerra Mundial.
Critica del New York Times
Goddard era suspicaç en atres i solia treballar sol, lo que llimitava l'efecte del seu treball. El seu caràcter insociable fon el resultat de les dures crítiques que rebé dels mijos de comunicació i atres científics, que dubtaren de la viabilitat del viage en coet per l'espai. Després d'un dels seus experiments en 1929, un periòdic local de Worcester portava com títul "El coet llunar falla el seu objectiu per 238.799 ½ milles."
El 12 de giner de 1920, un artícul en primera pàgina en The New York Times, divulgà una nota de prensa de la Smithsonian sobre un "coet d'alta eficiència de múltiple càrrega". El principal us considerat era "la possibilitat d'enviar aparats de registres a altituts moderades i extremes dins de l'atmòsfera terrestre," la ventaja sobre els instruments transportats per globos seria la facilitat de la seua recuperació ya que "el nou dispositiu de coet aniria en ascensió dreta cap amunt i cauria també en llínia dreta. Pero també se mencionava una proposta "de [enviar] a la part oscura de la Lluna nova en una suficient cantitat de la pólvora més retillent, que se capcionaria en l'impacte, sent visible per a un telescopi de gran alcanç. Esta seria l'única manera de provar que el coet havia eixit de l'atracció de la Terra puix no retornaria mai".
Al dia següent, un editorial sense firmar en The New York Times carregà contra la proposta. L'escritor de l'editorial atacà l'us de l'instrumentació preguntant si "els instruments retornarien al punt de partida... els paracaigudes son arrastrats com els globos aerostàtics. I el coet, o lo que deixe d'ell després de l'última explosió, necessitaria estar dirigit en una gran habilitat, i en una calma total, per a caure sobre el terreny a on fon llançat. Pero esta és una inconveniència menor... encara que pot ser que siga prou serie per al [punt de vista] del sempre inocent espectador... a alguns mils de metros de la zona de llançament".
Pero la crítica principal estava, no obstant, reservada per a la proposta llunar: "després de que el coet ixca de nostre aire i comence en el seu viage més llarc que ni serà accelerat ni mantingut per l'explosió de càrregues llavors pot ser que hi haja eixit. Per a afirmar açò se deuria negar una llei fonamental de la dinàmica, i únicament el Dr. Einstein i la seua dotzena elegida estan autorisats a fer açò". Expressà l'incredulitat que el professor Goddard "no coneix la relació d'acció i reacció, i la necessitat de tindre alguna cosa millor que un buit contra el que reaccionar" i fins i tot comentà que "estes coses com erros intencionals o descuits". Goddard, insistí el periòdic, sugerint potser mala fe, "únicament sembla carir del coneiximent que se dispensa diariament en els instituts". 49 anys més tart, The New York Times publicà una correcció el dia següent del llançament de l'Apolo 11.[2]
Referències
- ↑ Martos, A. (2009). Breve Historia de la carrera espacial. Ediciones Nowtilus. ISBN 9788497637657.
- ↑ La disculpa histórica del «New York Times» ABC.es
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Robert Goddard