Diferència entre les revisions de "Ordens Militars Religioses"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Els [[hospitalaris de Sant Joan]] s’establiren en [[Chipre]], [[Rodes]] i [[Malta]]. En [[Jerusalem]] fundaren un hospital en [[1181]]. | Els [[hospitalaris de Sant Joan]] s’establiren en [[Chipre]], [[Rodes]] i [[Malta]]. En [[Jerusalem]] fundaren un hospital en [[1181]]. | ||
− | La guerra contra els Musulmans continuà onsevol que foren. Solament els [[Templaris]] | + | La guerra contra els Musulmans continuà onsevol que foren. Solament els [[Templaris]] varen carir d’objectius que els justificaren. Foren condenats en l’any [[1311]] desapareixent l’Orde i seus bens passaren als [[Hospitalaris]] i a la Corona Real. |
Revisió de 18:22 9 nov 2014
S’iniciaren com conseqüència de les Creuades, a finals del sigle XII. El Papa Urbà II creïa que l'obligació dels creuats era obrir i conservar el camí dels Sants Llocs, aixina naixqueren:
- L'Orde dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem (1050).
- Els Cavallers Templaris o de Temple (1119)
- L’orde Teutònica (1187)
- L'orde de Calatrava (1158)
- L'orde d'Alcàntara (1156 o 1166)
- L'orde de Santiago (1171).
Pergueren la seua raó de ser al perdre’s Sant Joan d’Acre, últim reducte cristià en 1291.
Els hospitalaris de Sant Joan s’establiren en Chipre, Rodes i Malta. En Jerusalem fundaren un hospital en 1181.
La guerra contra els Musulmans continuà onsevol que foren. Solament els Templaris varen carir d’objectius que els justificaren. Foren condenats en l’any 1311 desapareixent l’Orde i seus bens passaren als Hospitalaris i a la Corona Real.