Diferència entre les revisions de "Rajos gamma"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| − | L'[[energia]] d'este tipo de radiació s'acostuma a mesurar en [[Electró volt|megaeletró volts]] (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de llongituts d'ona inferiors a 10<sup>-11</sup> m o freqüències superiors a 10<sup>19</sup> Hz. La radiació gamma va ser descoberta en l'any [[1900]] pel [[ | + | L'[[energia]] d'este tipo de radiació s'acostuma a mesurar en [[Electró volt|megaeletró volts]] (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de llongituts d'ona inferiors a 10<sup>-11</sup> m o freqüències superiors a 10<sup>19</sup> Hz. La radiació gamma va ser descoberta en l'any [[1900]] pel [[Química|químic]] [[França|francés]] [[Paul Villard]] mentres estudiava l'[[urani]]. |
[[Categoria:Física]] | [[Categoria:Física]] | ||
[[Categoria:Rajos gamma| ]] | [[Categoria:Rajos gamma| ]] | ||
Revisió de 12:09 5 nov 2014
La radiació gamma (que es representa en la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica, la més energètica de l'espectre electromagnètic, és dir, es tracta dels fotons de llongitut d'ona més curta, o dit d'una atra manera dels fotons de freqüència més alta. Estos fotons són més energètics que els raigs X, també nomenats raigs Röntgen, pel nom del seu descobridor, Wilhelm Conrad Röntgen.
L'energia d'este tipo de radiació s'acostuma a mesurar en megaeletró volts (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de llongituts d'ona inferiors a 10-11 m o freqüències superiors a 1019 Hz. La radiació gamma va ser descoberta en l'any 1900 pel químic francés Paul Villard mentres estudiava l'urani.