Diferència entre les revisions de "Safo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|right|Bust grec (còpia romana) de "Safo l'eresiana". '''Safo''', en llatí ''Sappho'' ([[Mi...».)
 
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Bust Sappho Musei Capitolini MC1164.jpg|thumb|200px|right|Bust grec (còpia romana) de "Safo l'eresiana".]]
 
[[Archiu:Bust Sappho Musei Capitolini MC1164.jpg|thumb|200px|right|Bust grec (còpia romana) de "Safo l'eresiana".]]
'''Safo''', en [[llatí]] ''Sappho'' ([[Mitilene]] a l'illa de [[Lesbos]]; o bé [[Eresos]]; (a l'actual [[Grècia]]), ca. [[650 aC]] - [[580 aC]]), escrit {{polytonic|Σαπφώ}} en [[grec àtic]] i {{polytonic|Ψάπφω}} en l'[[grec eòlic|eòlic]] (el [[dialecte]] del grec que usa en els seus escrits) va ser una poetesa [[Antiga Grècia|grega]].  
+
'''Safo''', en [[llatí]] ''Sappho'' ([[Mitilene]] a l'illa de [[Lesbos]]; o bé [[Eresos]]; (a l'actual [[Grècia]]), ca. [[650 aC]] - [[580 aC]]), escrit {{polytonic|Σαπφώ}} en [[grec àtic]] i {{polytonic|Ψάπφω}} en l'[[grec eòlic|eòlic]] (el [[dialecte]] del grec que usa en els seus escrits) va ser una poetisa [[Antiga Grècia|grega]].  
  
Residí quasi sempre a l'illa de [[Lesbos]] llevat d'un temps d'exili a [[Sicília]] per a escapar d'un perill desconegut (vers [[604 aC]]), d'on tornà el [[581 aC]]. Formà un grup de dones dedicades al cult a [[Afrodita]] en el qual es conreava la [[poesia]] i la [[música]]. Morí ja en edat avançada.
+
Residí quasi sempre en l'illa de [[Lesbos]] llevat d'un temps d'exili en [[Sicília]] per a escapar d'un perill desconegut (vers [[604 aC]]), de a on tornà el [[581 aC]]. Formà un grup de dones dedicades al cult a [[Afrodita]] en el qual es conreava la [[poesia]] i la [[música]]. Morí ya en edat avançada.
  
 
Només se'n conserva una [[oda]] completa i fragments d'atres obres. D'un estil senzill i clar, descriu una passió amorosa física i intimista adreçada a les dones del seu grup o als deus, en particular a Afrodita. Presentà el [[desig]] com una potència irracional poderosa i expongué les oscilacions de l'ànim i la supremacia de la [[bellea]] i el sentiment.
 
Només se'n conserva una [[oda]] completa i fragments d'atres obres. D'un estil senzill i clar, descriu una passió amorosa física i intimista adreçada a les dones del seu grup o als deus, en particular a Afrodita. Presentà el [[desig]] com una potència irracional poderosa i expongué les oscilacions de l'ànim i la supremacia de la [[bellea]] i el sentiment.
  
La seua fama fon enorme, ya en el seu temps, i [[Plató]] la considerà com una [[Muses|musa]] més. De l'illa on va nàixer en deriva la paraula [[lesbianisme]] i del seu nom el sinònim "safisme".
+
La seua fama fon enorme, ya en el seu temps, [[Plató]] la considerà com una [[Muses|musa]] més. De l'illa a on va nàixer deriva la paraula [[lesbianisme]] i del seu nom el sinònim "safisme".
  
 
[[Categoria:Antics egeus]]
 
[[Categoria:Antics egeus]]
 +
[[Categoria:Poetes]]
 
[[Categoria:Poetes de l'antiga Grècia]]
 
[[Categoria:Poetes de l'antiga Grècia]]
 
[[Categoria:Poetes eròtics]]
 
[[Categoria:Poetes eròtics]]
 
[[Categoria:Epigramatistes de l'Antologia grega]]
 
[[Categoria:Epigramatistes de l'Antologia grega]]

Revisió de 17:56 27 oct 2014

Bust grec (còpia romana) de "Safo l'eresiana".

Safo, en llatí Sappho (Mitilene a l'illa de Lesbos; o bé Eresos; (a l'actual Grècia), ca. 650 aC - 580 aC), escrit Plantilla:Polytonic en grec àtic i Plantilla:Polytonic en l'eòlic (el dialecte del grec que usa en els seus escrits) va ser una poetisa grega.

Residí quasi sempre en l'illa de Lesbos llevat d'un temps d'exili en Sicília per a escapar d'un perill desconegut (vers 604 aC), de a on tornà el 581 aC. Formà un grup de dones dedicades al cult a Afrodita en el qual es conreava la poesia i la música. Morí ya en edat avançada.

Només se'n conserva una oda completa i fragments d'atres obres. D'un estil senzill i clar, descriu una passió amorosa física i intimista adreçada a les dones del seu grup o als deus, en particular a Afrodita. Presentà el desig com una potència irracional poderosa i expongué les oscilacions de l'ànim i la supremacia de la bellea i el sentiment.

La seua fama fon enorme, ya en el seu temps, Plató la considerà com una musa més. De l'illa a on va nàixer deriva la paraula lesbianisme i del seu nom el sinònim "safisme".