Diferència entre les revisions de "Método científic"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El ''' | + | El '''método científic''' es referix a un conjunt de tècniques per investigar fenòmens, adquirir nous coneiximents, o corregir i integrar coneiximents previs. Normalment es basa en la recolecció d'evidència [[empírica]], [[observació|observable]] i mesurable, amprant els principis de [[llògica|raonament llògic]]. Estes tècniques permeten reunir un cos de dades frut de l'observació i l'[[experimentació]], a partir de les quals es poden formular [[teories]]. |
Hi ha dos pilars bàsics del mètodo científic: | Hi ha dos pilars bàsics del mètodo científic: |
Revisió de 13:46 10 set 2014
El método científic es referix a un conjunt de tècniques per investigar fenòmens, adquirir nous coneiximents, o corregir i integrar coneiximents previs. Normalment es basa en la recolecció d'evidència empírica, observable i mesurable, amprant els principis de raonament llògic. Estes tècniques permeten reunir un cos de dades frut de l'observació i l'experimentació, a partir de les quals es poden formular teories.
Hi ha dos pilars bàsics del mètodo científic:
- El primer és la reproductibilitat, és a dir, la capacitat de repetir un determinat experiment en qualsevol lloc i per qualsevol persona. De la mateixa manera donades unes determinades circumstàncies tots poden observar, en els mateixos instruments científics uns determinats fenòmens. L'observació es distinguix de l'experimentació en qué mentres esta darrera es pot reproduir a voler, la primera es produïx sobre fenòmens espontàneus. Este pilar es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts.
- El segon pilar és la falsabilitat. És a dir, que tota proposició científica ha de ser susceptible de ser falsada. Això implica que es poden dissenyar experiments -o que es poden fer unes determinades observacions, per mijà dels instruments científics adequats, sempre que es donen unes condicions determinades- que en el cas de donar resultats diferents als predits negarien la hipòtesis posada a prova. La falsabilitat no és atra cosa que el modus tollendo tollens del mètodo hipotètic deductiu experimental.