Diferència entre les revisions de "Piano"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Steinway & Sons concert grand piano, model D-274, manufactured at Steinway's factory in Hamburg, Germany.png|thumb|250px|Piano]] | [[Image:Steinway & Sons concert grand piano, model D-274, manufactured at Steinway's factory in Hamburg, Germany.png|thumb|250px|Piano]] | ||
| − | El '''piano''' és un instrument musical compost d'una serie de cordes | + | El '''piano''' és un instrument musical compost d'una serie de cordes metàliques, de diferent llongitut i diàmetro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc. |
El seu primer nom fon piano forte degut a els seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià ) | El seu primer nom fon piano forte degut a els seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià ) | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| − | El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que | + | El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet. |
El piano consta de tres parts principals: | El piano consta de tres parts principals: | ||
| − | 1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que | + | 1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les [[ma|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument. |
| − | 2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos | + | 2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors. |
| − | 3º. L'instrument musical | + | 3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament. |
== Tipos == | == Tipos == | ||
| − | Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se | + | Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal. |
| − | Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se | + | Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se situen en un pla vertical. |
| − | Mini Piano: piano menut de paret, | + | Mini Piano: piano menut de paret, és similar al vertical pero més baix. |
| − | Piano en | + | Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. |
| − | Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[segle XVIII]], son pianos | + | Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[segle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal. |
| − | Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de | + | Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piràmide truncada. |
| − | Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[segle XIX]], | + | Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[segle XIX]], quina part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat. |
== El Piano Modern == | == El Piano Modern == | ||
| − | Són pianos dissenyats i construïts des de l'última | + | Són pianos dissenyats i construïts des de l'última década del segle passat. |
Hi ha dos grans grup: Pianos verticals – Pianos de coa. | Hi ha dos grans grup: Pianos verticals – Pianos de coa. | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups: | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups: | ||
* Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada | * Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada | ||
| − | * Vertical d' | + | * Vertical d'Estudi. De 110 a 139 Cm d'alçada. |
* Vertical Consola. De 98 a 109 Cm d'alçada. | * Vertical Consola. De 98 a 109 Cm d'alçada. | ||
* Vertical ESPINETA. Menors de 98 Cm d'alçada. | * Vertical ESPINETA. Menors de 98 Cm d'alçada. | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
Pianos de Coa | Pianos de Coa | ||
| − | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups | + | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics: |
* Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc. | * Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc. | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
* Gran Coa. Superiors a 256 Cm de llarc. | * Gran Coa. Superiors a 256 Cm de llarc. | ||
| − | Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu | + | Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu número o quantitat de notes o tecles. |
* Pianos de 85 Notes | * Pianos de 85 Notes | ||
* Pianos de 88 Notes | * Pianos de 88 Notes | ||
| − | Generalment el | + | Generalment el número o quantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del segle XIX i la primera década del segle XX tenien 85 notes. Després d'eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des de els últims anys del [[segle XIX]]. |
Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, son els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, son capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM. | Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, son els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, son capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM. | ||
Revisió de 11:03 15 ago 2014
El piano és un instrument musical compost d'una serie de cordes metàliques, de diferent llongitut i diàmetro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc.
El seu primer nom fon piano forte degut a els seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià )
Característiques
El piano, principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet.
El piano consta de tres parts principals:
1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les mans de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument.
2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts macillos de fusta encoixinada, accionats per la pressió dels dits sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.
3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament.
Tipos
Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal. Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se situen en un pla vertical. Mini Piano: piano menut de paret, és similar al vertical pero més baix. Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del segle XVIII, son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal. Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piràmide truncada. Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del segle XIX, quina part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.
El Piano Modern
Són pianos dissenyats i construïts des de l'última década del segle passat. Hi ha dos grans grup: Pianos verticals – Pianos de coa.
Pianos Verticals
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups:
- Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada
- Vertical d'Estudi. De 110 a 139 Cm d'alçada.
- Vertical Consola. De 98 a 109 Cm d'alçada.
- Vertical ESPINETA. Menors de 98 Cm d'alçada.
Pianos de Coa
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics:
- Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc.
- Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc.
- Mija Coa. De 190 fins 225 Cm de llarc.
- Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 Cm de llarc.
- Gran Coa. Superiors a 256 Cm de llarc.
Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu número o quantitat de notes o tecles.
- Pianos de 85 Notes
- Pianos de 88 Notes
Generalment el número o quantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del segle XIX i la primera década del segle XX tenien 85 notes. Després d'eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des de els últims anys del segle XIX.
Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, son els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, son capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.