Diferència entre les revisions de "Institució Social"
(Pàgina nova, en el contingut: «Una '''institució''' és un patró de comportament, com una guia que nos oferix la societat i que se’ns imposta sobre les conductes individuals. Nos pro...».) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Una '''institució''' és un patró de comportament, com una guia que nos oferix la [[societat]] i que se’ns imposta sobre les conductes individuals. Nos proporcionen una mena de mecanismes i maneres de fer per tal que podem adquirir unes conductes socialment acceptades i impostes. | Una '''institució''' és un patró de comportament, com una guia que nos oferix la [[societat]] i que se’ns imposta sobre les conductes individuals. Nos proporcionen una mena de mecanismes i maneres de fer per tal que podem adquirir unes conductes socialment acceptades i impostes. | ||
| − | Les '''institucions socials''' intenten solucionar els problemes socials fonamentals i les necessitats bàsiques de la societat. Això fa que l’[[individu]] se llibere en certa manera d' | + | Les '''institucions socials''' intenten solucionar els problemes socials fonamentals i les necessitats bàsiques de la societat. Això fa que l’[[individu]] se llibere en certa manera d'estos problemes i necessitats gràcies a un patró de conducta, a l'hora que es garantisa i es conserva la permanència de l'orde social i controla l'acció social. |
Tota institució social ha de tenir les característiques següents: | Tota institució social ha de tenir les característiques següents: | ||
| − | * Externalitat, és | + | * Externalitat, és dir, que són experimentades com si fossen una realitat externa i que existix fora de mosatros |
* Objectivitat, perqué les institucions socials són tractades com si fossen coses. | * Objectivitat, perqué les institucions socials són tractades com si fossen coses. | ||
| − | * Coerció, ya que nos obliguen a actuar seguint una pauta determinada; Historicitat, perqué ya hi eren quan | + | * Coerció, ya que nos obliguen a actuar seguint una pauta determinada; Historicitat, perqué ya hi eren quan varen nàixer i seguiran, fins i tot, quan nos morim. |
| − | *Autoritat moral, perqué nos reprimix moralment ya que nos fan seguir una pauta que creuem que és | + | *Autoritat moral, perqué nos reprimix moralment ya que nos fan seguir una pauta que creuem que és la correcta i la que està be fer. |
| − | Ara be, una de les característiques fonamentals de les institucions socials es que han d'estar llegitimades, això vol dir que la majoria d'individus han de creure que les pautes de comportament que | + | Ara be, una de les característiques fonamentals de les institucions socials es que han d'estar llegitimades, això vol dir que la majoria d'individus han de creure que les pautes de comportament que imposen les institucions socials són vàlides i correctes. Dit d'atra manera que han de tindre una serie de valors que tinguen força normativa, que nos creuem i que nos veem obligats a seguir, això si, no de manera imposta, sino que els tractem com una cosa totalment normal. |
| − | En conclusió, les institucions socials nos | + | En conclusió, les institucions socials nos imposen una serie de normes, valors i maneres de comportar-nos que es transformen en pautes duradores i estandardisades en l'orde social. En cada cultura estes institucions socials s'organisen d'una manera particular fent servir uns o atres mètodos, normes i valors. Estes codes i pautes de comportament es transmeten en les generacions, tot i així es poden anar modificant en el pas del temps segons les necessitats. |
| − | Les institucions socials tenen una gran importància, ya que participen directament en el control social, és | + | Les institucions socials tenen una gran importància, ya que participen directament en el control social, és dir, que controlen el nostre comportament social. |
Hi ha institucions socials n'hi ha de totes menes. En serien eixemples: la família, l'escola, els hospitals, el llenguage, el matrimoni, la religió, l'església, la universitat, el govern, els ajuntaments, els mercats econòmics... | Hi ha institucions socials n'hi ha de totes menes. En serien eixemples: la família, l'escola, els hospitals, el llenguage, el matrimoni, la religió, l'església, la universitat, el govern, els ajuntaments, els mercats econòmics... | ||
| − | Les institucions socials prenen el paper de rols quan són aplicades a l'experiència humana, és | + | Les institucions socials prenen el paper de rols quan són aplicades a l'experiència humana, és dir, que estes rols representen l'orde institucional. Un rol és el comportament que s'espera d'un individu que ocupa una determinada posició social, una serie de normes i comportaments que ha de tindre el representant d'un rol determinat. En tota societat els individus desenrollen una diversitat de rols segons l'àmbit de les diferents institucions socials. Cada rol porta assignats uns drets i uns deures. Per eixemple, en l'àmbit religiós una persona pot ser catòlica, i en el familiar mare, en el treball professora, etc. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Revisió de 18:01 28 ago 2013
Una institució és un patró de comportament, com una guia que nos oferix la societat i que se’ns imposta sobre les conductes individuals. Nos proporcionen una mena de mecanismes i maneres de fer per tal que podem adquirir unes conductes socialment acceptades i impostes.
Les institucions socials intenten solucionar els problemes socials fonamentals i les necessitats bàsiques de la societat. Això fa que l’individu se llibere en certa manera d'estos problemes i necessitats gràcies a un patró de conducta, a l'hora que es garantisa i es conserva la permanència de l'orde social i controla l'acció social.
Tota institució social ha de tenir les característiques següents:
- Externalitat, és dir, que són experimentades com si fossen una realitat externa i que existix fora de mosatros
- Objectivitat, perqué les institucions socials són tractades com si fossen coses.
- Coerció, ya que nos obliguen a actuar seguint una pauta determinada; Historicitat, perqué ya hi eren quan varen nàixer i seguiran, fins i tot, quan nos morim.
- Autoritat moral, perqué nos reprimix moralment ya que nos fan seguir una pauta que creuem que és la correcta i la que està be fer.
Ara be, una de les característiques fonamentals de les institucions socials es que han d'estar llegitimades, això vol dir que la majoria d'individus han de creure que les pautes de comportament que imposen les institucions socials són vàlides i correctes. Dit d'atra manera que han de tindre una serie de valors que tinguen força normativa, que nos creuem i que nos veem obligats a seguir, això si, no de manera imposta, sino que els tractem com una cosa totalment normal.
En conclusió, les institucions socials nos imposen una serie de normes, valors i maneres de comportar-nos que es transformen en pautes duradores i estandardisades en l'orde social. En cada cultura estes institucions socials s'organisen d'una manera particular fent servir uns o atres mètodos, normes i valors. Estes codes i pautes de comportament es transmeten en les generacions, tot i així es poden anar modificant en el pas del temps segons les necessitats. Les institucions socials tenen una gran importància, ya que participen directament en el control social, és dir, que controlen el nostre comportament social.
Hi ha institucions socials n'hi ha de totes menes. En serien eixemples: la família, l'escola, els hospitals, el llenguage, el matrimoni, la religió, l'església, la universitat, el govern, els ajuntaments, els mercats econòmics...
Les institucions socials prenen el paper de rols quan són aplicades a l'experiència humana, és dir, que estes rols representen l'orde institucional. Un rol és el comportament que s'espera d'un individu que ocupa una determinada posició social, una serie de normes i comportaments que ha de tindre el representant d'un rol determinat. En tota societat els individus desenrollen una diversitat de rols segons l'àmbit de les diferents institucions socials. Cada rol porta assignats uns drets i uns deures. Per eixemple, en l'àmbit religiós una persona pot ser catòlica, i en el familiar mare, en el treball professora, etc.
Bibliografia
- CARDÚS I ROS, Salvador i FERNÁNDEZ MOSTAZA, Esther (coordinadors). Sociologia. Universitat Oberta de Catalunya (UOC), 2004. Editorial: Eureca Media S.L. XP04/04036/00551. ISBN: 84-9788-195-8