Diferència entre les revisions de "Benet XVI"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «300px|thumbnail|right|El Papa durant una audició general el 2010. '''Joseph Alois Ratzinger''' (Marktl, Baviera, [[Rep...».)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Benedykt xvi-crop.jpg|300px|thumbnail|right|El Papa durant una audició general el 2010.]]
 
[[Image:Benedykt xvi-crop.jpg|300px|thumbnail|right|El Papa durant una audició general el 2010.]]
'''Joseph Alois Ratzinger''' ([[Marktl]], [[Baviera]], [[República de Weimar|Alemanya]], [[16 d'abril]] de [[1927]]), papa emèrit de l'[[Església Catòlica Romana]] va ser-ne el cap sota el nom de '''Benet XVI''' (en [[llatí]]: ''Benedictus PP. XVI'') i conseqüentment bisbe de [[Roma]] i [[cap d'estat]] de la [[Ciutat del Vaticà]], des del [[19 d'abril]] de [[2005]] al [[28 de febrer]] de [[2013]]. Successor del papa [[Joan Pau II]], va ser el [[Llista de papes de Roma|265è]] [[Papa de Roma|papa]] de l'Església i va abandonar el càrrec el 2013.
+
'''Joseph Alois Ratzinger''' ([[Marktl]], [[Baviera]], [[República de Weimar|Alemanya]], [[16 d'abril]] de [[1927]]), papa emèrit de l'[[Iglésia Catòlica Romana]] va ser-ne el cap sota el nom de '''Benet XVI''' (en [[llatí]]: ''Benedictus PP. XVI'') i conseqüentment bisbe de [[Roma]] i [[cap d'estat]] de la [[Ciutat del Vaticà]], des del [[19 d'abril]] de [[2005]] al [[28 de febrer]] de [[2013]]. Successor del papa [[Joan Pau II]], va ser el [[Llista de papes de Roma|265è]] [[Papa de Roma|papa]] de l'Iglésia i va abandonar el càrrec el 2013.
  
Ratzinger havia estat nomenat [[cardenal]] l'any [[1977]] pel [[Papa]] [[Pau VI]] i va servir com assessor teològic durant el [[Concili del Vaticà II]]. El [[1981]] va ser nomenat [[prefecte]] per a la [[Congregació de la doctrina de la Fe]], la successora de l'antiga [[Inquisició]] pel [[Papa]] [[Joan Pau II]]. A més, [[Joan Pau II]] el nomenà [[decà del Colegie Cardenalici]] i [[bisbe]] d'[[Òstia]] l'any [[2002]]. En ell, [[Joan Pau II]] va retornar el poder que el [[Concili del Vaticà II]] havia suavisat a la [[Congregació de la doctrina de la Fe]]. Això va convertir Ratzinger en una de les figures més influents de l'[[Església Catòlica Romana]] en els últims temps.
+
Ratzinger havia estat nomenat [[cardenal]] l'any [[1977]] pel [[Papa]] [[Pau VI]] i va servir com assessor teològic durant el [[Concili del Vaticà II]]. El [[1981]] va ser nomenat [[prefecte]] per a la [[Congregació de la doctrina de la Fe]], la successora de l'antiga [[Inquisició]] pel [[Papa]] [[Joan Pau II]]. A més, [[Joan Pau II]] el nomenà [[decà del Colegie Cardenalici]] i [[bisbe]] d'[[Òstia]] l'any [[2002]]. En ell, [[Joan Pau II]] va retornar el poder que el [[Concili del Vaticà II]] havia suavisat a la [[Congregació de la doctrina de la Fe]]. Això va convertir Ratzinger en una de les figures més influents de l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en els últims temps.
  
 
Benet XVI és el fundador i patró de la "Fundació Ratzinger", una organisació de caritat, que gràcies a la venda dels seus llibres i ensaigs conseguix finançar beques per a estudiants de tot el món.
 
Benet XVI és el fundador i patró de la "Fundació Ratzinger", una organisació de caritat, que gràcies a la venda dels seus llibres i ensaigs conseguix finançar beques per a estudiants de tot el món.
  
El dia 11 de febrer de 2013 feu públic que [[Renúncia papal|renunciaria al pontificat]] el dia 28 de febrer, motivat per una manca de forces: «Note el pes de l'encàrrec, plegue pel be de l'Església. Havent examinat repetidament la meua consciència davant de Deu, he arribat a la certea que les meues forces, per l'edat avançada, ya no són les que caldria per eixercir de manera adequada el ministeri de Sant Pere». Esta abdicació és la primera que es fa des del [[1415]], quan [[Gregori XII]] va decidir abdicar després de nou anys de papat com a conseqüència d'un acort que possés fi al [[Cisma d'Occident]]; per a trobar un papa que abandones la tiara lliurement, sense maniobres polítiques pressions externes, caldria retrocedir a sant [[Celestí V]] el [[1294]].
+
El dia 11 de febrer de 2013 feu públic que [[Renúncia papal|renunciaria al pontificat]] el dia 28 de febrer, motivat per una manca de forces: «Note el pes de l'encàrrec, plegue pel be de l'Iglésia. Havent examinat repetidament la meua consciència davant de Deu, he arribat a la certea que les meues forces, per l'edat avançada, ya no són les que caldria per eixercir de manera adequada el ministeri de Sant Pere». Esta abdicació és la primera que es fa des del [[1415]], quan [[Gregori XII]] va decidir abdicar després de nou anys de papat com a conseqüència d'un acort que possés fi al [[Cisma d'Occident]]; per a trobar un papa que abandones la tiara lliurement, sense maniobres polítiques pressions externes, caldria retrocedir a sant [[Celestí V]] el [[1294]].
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 08:35 1 ago 2013

El Papa durant una audició general el 2010.

Joseph Alois Ratzinger (Marktl, Baviera, Alemanya, 16 d'abril de 1927), papa emèrit de l'Iglésia Catòlica Romana va ser-ne el cap sota el nom de Benet XVI (en llatí: Benedictus PP. XVI) i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril de 2005 al 28 de febrer de 2013. Successor del papa Joan Pau II, va ser el 265è papa de l'Iglésia i va abandonar el càrrec el 2013.

Ratzinger havia estat nomenat cardenal l'any 1977 pel Papa Pau VI i va servir com assessor teològic durant el Concili del Vaticà II. El 1981 va ser nomenat prefecte per a la Congregació de la doctrina de la Fe, la successora de l'antiga Inquisició pel Papa Joan Pau II. A més, Joan Pau II el nomenà decà del Colegie Cardenalici i bisbe d'Òstia l'any 2002. En ell, Joan Pau II va retornar el poder que el Concili del Vaticà II havia suavisat a la Congregació de la doctrina de la Fe. Això va convertir Ratzinger en una de les figures més influents de l'Iglésia Catòlica Romana en els últims temps.

Benet XVI és el fundador i patró de la "Fundació Ratzinger", una organisació de caritat, que gràcies a la venda dels seus llibres i ensaigs conseguix finançar beques per a estudiants de tot el món.

El dia 11 de febrer de 2013 feu públic que renunciaria al pontificat el dia 28 de febrer, motivat per una manca de forces: «Note el pes de l'encàrrec, plegue pel be de l'Iglésia. Havent examinat repetidament la meua consciència davant de Deu, he arribat a la certea que les meues forces, per l'edat avançada, ya no són les que caldria per eixercir de manera adequada el ministeri de Sant Pere». Esta abdicació és la primera que es fa des del 1415, quan Gregori XII va decidir abdicar després de nou anys de papat com a conseqüència d'un acort que possés fi al Cisma d'Occident; per a trobar un papa que abandones la tiara lliurement, sense maniobres polítiques pressions externes, caldria retrocedir a sant Celestí V el 1294.

Enllaços externs