Trobador

Un trobador és un poeta cantor de l'Edat mija que crea composicions lliteràries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Així mateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien llliteratura en llengua llatina, és dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que pertany a la noblea, o que, si més no, ha aprés estes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguen difoses oralment. Cal recordar que la població en aquella época era analfabeta i tota esta llliteratura havia de ser recitada i escrita en la llengua del poble i, no en llatí.

Els seus poemes no eren per ser llegits, sino escoltats. La població, el burc, els serfs, etc., és a dir, el tercer estament, era totalment analfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la llliteratura culta, era per mig del recital dels joglars, uns personages, normalment, malabaristes, acróbates que, per mig d'activitats de circ o mostres en bésties ya adestrades o qualsevol atre espectàcul, duen a terme el recital dels poemes. Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seues creacions.

Història i llliteratura

Etimologia

Entre les diverses possibilitats etimològiques del verp "trobar" la més habitual és la d'inventar o crear lliteràriament, del llatí tropare (en grec tropos). Cal distinguir en aquella época el significat de dos paraules que en els nostres dies s'usen sense cap clar matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llatí, en canvi el segon ho fia en una llengua romànica.