Antena parabòlica

Una antena parabolica és una antena que utilisa un reflector parabolic, una superficie curva en la forma en seccio transversal d'una parabola, per a dirigir les ones de radi. La forma mes comu te forma de plat i se coneix popularment com una antena parabolica o antena parabolica. La principal ventaja d'una antena parabolica es que es altament directiva, sino que funciona de manera similar a un reflector reflector o una llanterna per a dirigir les ones de radi en un fe estret, o rebre ones de radi des de una direccio en particular solament. Les antenes paraboliques tenen algunes de les més altes guanyes, es dir que poden produir els anguls mes estrets de fe ample, de qualsevol tipo d'antena. [1] En el fi de conseguir ample de fe estret, el reflector parabolic deu ser molt major que la llongitut d'ona de les ones de radi utilisat , per lo que les antenes paraboliques s'utilisen en la part d'alta freqüencia de l'espectre de radi, en UHF i freqüencies de microones (SHF), a llongituts d'ona que son lo suficientment menuts que els plats convenientment tamany se pot utilisar.

Les antenes paraboliques s'utilisen com antenes d'alt guany per a la comunicacio punt a punt, en aplicacions tals com enllaços de microones de relè que porten els senyals de telefon i televisio entre les ciutats propenques, conexio inalambrica WAN / LAN enllaços per a comunicacions de senyes, satelits i antenes de comunicacio de naus espacials, i radiotelescopis. El seu us se troba en atres grans antenes de radar, que tenen que emeten un fe estret d'ones de radi per a localisar objectes com barcos i avions. En l'aplegada dels plats casers de televisio per satelit, antenes paraboliques s'han convertit en una caracteristica omnipresent del païsage modern.