Diferència entre les revisions de "José de San Martín"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixque el 25 de febrer de 1778 en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]])i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el 17 d'agost de 1850 ; tambe nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', es una de les personalitats mes important de les guerres d'independencia de les colonies espanyoles d'America del Sur. Es considerat com lo llibertador d'Argentina, de Chile i del Peru : el primer païs li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.
 
El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixque el 25 de febrer de 1778 en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]])i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el 17 d'agost de 1850 ; tambe nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', es una de les personalitats mes important de les guerres d'independencia de les colonies espanyoles d'America del Sur. Es considerat com lo llibertador d'Argentina, de Chile i del Peru : el primer païs li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.
  
Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina [[Corrientes]], va rebre l'educacio en [[Espanya]] a partir de l'any 1783. San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en 1797 fon ascendit a subtinent per les seues accions en els [[Pirineus]] front als francesos 1793.
+
Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina [[Corrientes]], va rebre l'educacio en [[Espanya]] a partir de l'any 1783. San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en 1797 fon ascendit a subtinent per les seues accions en els [[Pirineus]] front als francesos 1793. En la [[Batalla de Bailén]] el 19 de juliol de 1808, primera derrota important de les tropes de [[Napoleo]], San Martín tingue una actuacio destacada, rebrent el grau de tinent coronel i es condecorat en una medalla d'or.
  
En la [[Batalla de Bailén]] el 19 de juliol de 1808, primera derrota important de les tropes de [[Napoleo]], San Martín tingue una actuacio destacada, rebrent el grau de tinent coronel i es condecorat en una medalla d'or.
+
Despres d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a [[Anglaterra]] on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, tambe [[francmaçon]]).  
  
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]

Revisió de 12:21 15 gin 2009

El general Jose Francisco de San Martín naixque el 25 de febrer de 1778 en el chicotet poble de Yapeyu (provincia de Corrientes, Argentina)i va fallir en Boulogne Sur Mer, França, el 17 d'agost de 1850 ; tambe nomenat el Llibertador José de San Martín o, simplement El Llibertador, es una de les personalitats mes important de les guerres d'independencia de les colonies espanyoles d'America del Sur. Es considerat com lo llibertador d'Argentina, de Chile i del Peru : el primer païs li donà el titul de Pare de la Patria.

Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina Corrientes, va rebre l'educacio en Espanya a partir de l'any 1783. San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de Murcia, en 1797 fon ascendit a subtinent per les seues accions en els Pirineus front als francesos 1793. En la Batalla de Bailén el 19 de juliol de 1808, primera derrota important de les tropes de Napoleo, San Martín tingue una actuacio destacada, rebrent el grau de tinent coronel i es condecorat en una medalla d'or.

Despres d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a Anglaterra on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, tambe francmaçon).