Diferència entre les revisions de "Formage"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Se definix formage al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtingut a partir de la coagulació de la llet (a través de l'acció del quall u atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del suro. | + | Se definix '''formage''' al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtingut a partir de la coagulació de la [[llet]] (a través de l'acció del quall u atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del suro. |
| − | Les llets que s'utilisen habitualment son les de vaca (sancera o desnatada) que dona un tast de formage mes suau, cabra u ovella (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfal i en atres casos de camella. | + | Les llets que s'utilisen habitualment son les de [[vaca]] (sancera o desnatada) que dona un tast de formage mes suau, [[cabra]] u [[ovella]] (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfal i en atres casos de camella. |
El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) utilisa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra. | El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) utilisa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra. | ||
| − | La greixosa de la llet es el nutrient que | + | La greixosa de la llet es el nutrient que més influix en el tast del formage. La llet sancera es la més rica en greixoses, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixos dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final. |
Revisió de 10:36 18 dec 2012
Se definix formage al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtingut a partir de la coagulació de la llet (a través de l'acció del quall u atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del suro.
Les llets que s'utilisen habitualment son les de vaca (sancera o desnatada) que dona un tast de formage mes suau, cabra u ovella (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfal i en atres casos de camella. El formage de Cabrales (Principat d'Astúries, Espanya) utilisa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra.
La greixosa de la llet es el nutrient que més influix en el tast del formage. La llet sancera es la més rica en greixoses, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixos dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final.