Diferència entre les revisions de "Oceà Atlàntic"
(Pàgina nova, en el contingut: «Es el segon en extensio dels oceans de la Terra, despres de l’oceà Pacific, i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos ...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Es el segon en extensio dels oceans de la Terra, despres de | + | Es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacific]], i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlantic nort i l’Atlantic sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega. |
| − | + | L’[[Oceà Atlantic]] es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’[[Oceà Glacial Artic]], al nort, fins l’[[Antartida]], al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’[[Europa]] i [[Africa]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total. | |
| − | Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, Groenlandia i Escocia, s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre | + | Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’[[oceà Glacial Artic]] i l’Atlantic nort. |
| − | A l’Est, | + | A l’Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l’illes del Caribe, separen l’Atlantic del [[mar Caribe]]. |
| − | Al Sur i a l’Est, la separacio en | + | Al Sur i a l’Est, la separacio en l’[[Oceà Indic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap d’Hornos]] a la peninsula Antartica. |
| − | Te una fondaria mija de 3.743 m (que s’obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituix casi tot el seu fon, unida a les grands depresions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de Puerto Rico). | + | Te una fondaria mija de 3.743 m (que s’obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituix casi tot el seu fon, unida a les grands depresions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]). |
Revisió de 18:15 2 gin 2009
Es el segon en extensio dels oceans de la Terra, despres de l’Oceà Pacific, i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlantic nort i l’Atlantic sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels monts Atlas), u dels titans de la mitologia grega.
L’Oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’Oceà Glacial Artic, al nort, fins l’Antartida, al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’Europa i Africa. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.
Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, Groenlandia i Escocia, s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’oceà Glacial Artic i l’Atlantic nort. A l’Est, l’estret de Gibraltar forma el limit con el mar Mediterraneu, a l’oest, l’arc format per l’illes del Caribe, separen l’Atlantic del mar Caribe.
Al Sur i a l’Est, la separacio en l’Oceà Indic s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del cap d’Hornos a la peninsula Antartica.
Te una fondaria mija de 3.743 m (que s’obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituix casi tot el seu fon, unida a les grands depresions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de Puerto Rico).