Diferència entre les revisions de "Canis latrans"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià. |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Els machos de coyot pesen de mija {{convertir|8|a|20|kg|abbr=on}}, mentres que les femelles pesen de mija {{convertir|7|a|18|kg|abbr=on}}, encara que el tamany varia geogràficament. Les subespecies del nort, en una mija de {{convert|18|kg|abbr=on}}, tendixen a créixer més que les del sur de Mèxic, en una mija de {{convert|11,5|kg|abbr=on}}. La llongitut total oscila en promig entre {{convert|1,0|i|1,35|m|abbr=on}}; en una llongitut de la coa de {{convert|40|cm|abbr=on}}, sent les femelles més curtes tant en llongitut corporal com en altura.<ref name="bekoff1977"/> El coyot més gran registrat va ser un macho mort prop d'[[Afton (Wyoming)|Afton]], [[Wyoming]], el {{nbsp}}19 de novembre de 1937, que va medir {{convert|1. 5|m|abbr=on}} del nas a la coa, i pesava {{convert|34|kg|abbr=on}}.<ref name="young48">{{Harvnb|Young|Jackson|1978|p=48}}</ref> Les glándulas odoríferas estan situades en la part superior de la base de la coa i són de color negre azulado.<ref name="young63">{{Harvnb|Young|Jackson|1978|pp=63–4}}</ref> | Els machos de coyot pesen de mija {{convertir|8|a|20|kg|abbr=on}}, mentres que les femelles pesen de mija {{convertir|7|a|18|kg|abbr=on}}, encara que el tamany varia geogràficament. Les subespecies del nort, en una mija de {{convert|18|kg|abbr=on}}, tendixen a créixer més que les del sur de Mèxic, en una mija de {{convert|11,5|kg|abbr=on}}. La llongitut total oscila en promig entre {{convert|1,0|i|1,35|m|abbr=on}}; en una llongitut de la coa de {{convert|40|cm|abbr=on}}, sent les femelles més curtes tant en llongitut corporal com en altura.<ref name="bekoff1977"/> El coyot més gran registrat va ser un macho mort prop d'[[Afton (Wyoming)|Afton]], [[Wyoming]], el {{nbsp}}19 de novembre de 1937, que va medir {{convert|1. 5|m|abbr=on}} del nas a la coa, i pesava {{convert|34|kg|abbr=on}}.<ref name="young48">{{Harvnb|Young|Jackson|1978|p=48}}</ref> Les glándulas odoríferas estan situades en la part superior de la base de la coa i són de color negre azulado.<ref name="young63">{{Harvnb|Young|Jackson|1978|pp=63–4}}</ref> | ||
El color i la textura del | El color i la textura del pelage del coyot varien alguna cosa geogràficament.<ref name="bekoff1977"/> El color predominant del pèl és gris clar i roig o [[fulvoso]], intercalado al voltant del cos en blanc i negre. Els coyots que viuen en altituts elevades tendixen a tindre més tons negres i grisos que els seus homòlecs que viuen en el [[desert]], que són més fulvus o gris blanquecino.<ref name="young50">{{Harvnb|Young|Jackson|1978|pp=50-53}}</ref> El pelage del coyot consistix en un subpelo curt i suau i pèls de guarda llarcs i grossos. El pelage de les subespecies septentrionals és més llarc i dens que en les formes meridionals, i el pelage d'algunes formes mexicanes i centroamericanas és casi hispido (erizado).<ref name="young247">{{Harvnb|Young|Jackson|1978|p=247}}</ref> Per lo general, els coyots adults (inclosos els híbrits «coyotelobo») tenen un pelage de color sabre, un pelage obscur neonatal, una coa tupida en una glándula supracaudal activa i una caraça facial blanca.<ref name="fox105">{{Harvnb|Fox|1978|p=105}}</ref> El [[albinismo]] és extremadament rar en els coyots. D'un total de 750.000 coyots matats per caçadors federals i cooperatius entre març de 1938 i juny de 1945, només dos eren albinos.<ref name="young50"/> | ||
El coyot és típicament més menut que el llop gris, pero té orelles més llargues i un [[Neurocràneu|cervell]] relativament més gran,<ref name="bekoff1977">{{cite journal|author=Bekoff M. |year=1977|title=''Canis latrans''|journal=Mammalian Species|issue=79|pages=1-9|doi=10.2307/3503817|jstor=3503817|issn=1545-1410|oclc=46381503}}</ref> aixina com una estructura, cara i hocico més prims. Les glándulas odoríferas són més menudes que les del llop gris, pero són del mateix color.<ref name="young63"/> La variació del color del seu | El coyot és típicament més menut que el llop gris, pero té orelles més llargues i un [[Neurocràneu|cervell]] relativament més gran,<ref name="bekoff1977">{{cite journal|author=Bekoff M. |year=1977|title=''Canis latrans''|journal=Mammalian Species|issue=79|pages=1-9|doi=10.2307/3503817|jstor=3503817|issn=1545-1410|oclc=46381503}}</ref> aixina com una estructura, cara i hocico més prims. Les glándulas odoríferas són més menudes que les del llop gris, pero són del mateix color.<ref name="young63"/> La variació del color del seu pelage és molt manco variada que la del llop.<ref>{{cite web| url=http://dnr.wi.gov/topic/wildlifehabitat/wolf/documents/sharingtheland. pdf|year=2015|title=Compartint la terra en els llops|publisher=Departament de Recursos Naturals de Wisconsin|access-dona't=29 de juny de 2016}}</ref> El coyot també du la coa cap a avall quan corre o camina, en lloc d'horisontalment com fa el llop.<ref name="cartaino16">{{Harvnb|Cartaino|2011|p=16}}</ref> | ||
Revisió de 23:06 8 jul 2026
El coyot (Canis latrans) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels cánidos. Els coyots solament es troben en Amèrica del Nort i América Central; des de Canadà fins a Panama. Habita en una gran diversitat d'ecosistemes, tropicals, templats i àrits. Encara que a voltes es reunixen en manadas, són per lo general solitaris. Viuen en promig 6 anys. No es troben en risc. A pesar d'haver segut intensament caçados, els coyots són uns dels pocs animals que han ampliat el seu hàbitat des de la conquista d'Amèrica pels europeus. Han ocupat àrees en Norteamérica prèviament habitades pels llops, i s'han adaptat al consum de fem i animals domèstics. El vocablo «coyot» prové del náhuatl cóyotl (AFI: /ˈkojo:tɬ/) i significa «gos aullador»;
Descripció
Els machos de coyot pesen de mija Plantilla:Convertir, mentres que les femelles pesen de mija Plantilla:Convertir, encara que el tamany varia geogràficament. Les subespecies del nort, en una mija de Plantilla:Convert, tendixen a créixer més que les del sur de Mèxic, en una mija de Plantilla:Convert. La llongitut total oscila en promig entre Plantilla:Convert; en una llongitut de la coa de Plantilla:Convert, sent les femelles més curtes tant en llongitut corporal com en altura.[1] El coyot més gran registrat va ser un macho mort prop d'Afton, Wyoming, el Plantilla:Nbsp19 de novembre de 1937, que va medir Plantilla:Convert del nas a la coa, i pesava Plantilla:Convert.[2] Les glándulas odoríferas estan situades en la part superior de la base de la coa i són de color negre azulado.[3]
El color i la textura del pelage del coyot varien alguna cosa geogràficament.[1] El color predominant del pèl és gris clar i roig o fulvoso, intercalado al voltant del cos en blanc i negre. Els coyots que viuen en altituts elevades tendixen a tindre més tons negres i grisos que els seus homòlecs que viuen en el desert, que són més fulvus o gris blanquecino.[4] El pelage del coyot consistix en un subpelo curt i suau i pèls de guarda llarcs i grossos. El pelage de les subespecies septentrionals és més llarc i dens que en les formes meridionals, i el pelage d'algunes formes mexicanes i centroamericanas és casi hispido (erizado).[5] Per lo general, els coyots adults (inclosos els híbrits «coyotelobo») tenen un pelage de color sabre, un pelage obscur neonatal, una coa tupida en una glándula supracaudal activa i una caraça facial blanca.[6] El albinismo és extremadament rar en els coyots. D'un total de 750.000 coyots matats per caçadors federals i cooperatius entre març de 1938 i juny de 1945, només dos eren albinos.[4]
El coyot és típicament més menut que el llop gris, pero té orelles més llargues i un cervell relativament més gran,[1] aixina com una estructura, cara i hocico més prims. Les glándulas odoríferas són més menudes que les del llop gris, pero són del mateix color.[3] La variació del color del seu pelage és molt manco variada que la del llop.[7] El coyot també du la coa cap a avall quan corre o camina, en lloc d'horisontalment com fa el llop.[8]
Les chafades de coyot es distinguixen de les de gos per la seua forma més allargada i menys redonejada.[9][10] A diferència dels gossos, els caninos superiors dels coyots s'estenen més allà del foramen mental.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bekoff M. (1977). “Canis latrans”. Mammalian Species (79): 1-9. doi:. ISSN 1545-1410. OCLC 46381503.
- ↑ Young & Jackson 1978, p. 48
- ↑ 3,0 3,1 Young & Jackson 1978, pàg. 63–4
- ↑ 4,0 4,1 Young & Jackson 1978, pàg. 50-53
- ↑ Young & Jackson 1978, p. 247
- ↑ Fox 1978, p. 105
- ↑ «pdf Compartint la terra en els llops». Departament de Recursos Naturals de Wisconsin (2015).
- ↑ Cartaino 2011, p. 16
- ↑ Young & Jackson 1978, p. 59
- ↑ Vantassel, Stephen (2012). «Coyots», Manual d'inspecció de danys causats per la fauna salvage, 3rd edició, Lincoln, Nebraska: Wildlife Control Consultant, p. 112. OCLC 794471798. ISBN 978-0-9668582-5-9.