Diferència entre les revisions de "Lepus townsendii"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
La llebre de coa blanca és nocturna i es gita durant el dia en una depressió poc profunda en el sol oculta baix la vegetació, emergint en anochecer per a alimentar-se. Les depreesiones usades per esta espècie varien de 46 a 61 cm de llarc, 20 a 30 cm d'ample i fins a 20 cm de profunditat<ref>Jackson, H.H.T. 1961. ''Mamífers de Wisconsin''. University of Wisconsin Press, pp. 504.</ref> A sovint, senderes discernibles s'allunten de la forma i uns atres entre les plantes en llocs d'alimentació visitats en freqüència. En la neu d'hivern, les formes són estructures interconectadas, similars a coves. Esta llebre és una espècie solitària i s'alimenta d'herbes i atres plantes verdes, inclosos els cultius. En el sur de [[Colorat]], des de l'estiu fins a l'hivern, passant per l'autumne, la seua dieta varia entre el 70% (estiu) i el 4% (hivern) d'herbes, el 43% (autumne) i el 4% (hivern) de [[gramínea]]s i el 76% (hivern) i el 7% (estiu) de xares. Durant l'hivern, la seua dieta inclou brots, ramitas i corfa de arbustos baixos.<ref name=ARKive>{{cite web |url=http://www.arkive.org/white-tailed-jackrabbit/lepus-townsendii/ |title=White-tailed jackrabbit (''Lepus townsendii'') |work=ARKive |publisher=Smithsonian National Museum of Natural History: North American Mammals |access-dona't=2013-09-01 |archive-url=https://web.archive.org/web/20131029192614/http://www.arkive.org/white-tailed-jackrabbit/lepus-townsendii/ |archive-dona't=2013-10-29}}</ref> Tendix a ser més selectiva en els seus hàbits alimenticis que la llebre de coa negra, #lo que posa a la de coa blanca en desventaja quan les seues àrees de distribució es solapan.<ref name=Smithsonian/> Té bona vista, excelent oït i bigots sensibles, i provablement és capaç de detectar pistes olfatives sobre si una atra llebre està llista per a reproduir-se.<ref name=ADW/> | La llebre de coa blanca és nocturna i es gita durant el dia en una depressió poc profunda en el sol oculta baix la vegetació, emergint en anochecer per a alimentar-se. Les depreesiones usades per esta espècie varien de 46 a 61 cm de llarc, 20 a 30 cm d'ample i fins a 20 cm de profunditat<ref>Jackson, H.H.T. 1961. ''Mamífers de Wisconsin''. University of Wisconsin Press, pp. 504.</ref> A sovint, senderes discernibles s'allunten de la forma i uns atres entre les plantes en llocs d'alimentació visitats en freqüència. En la neu d'hivern, les formes són estructures interconectadas, similars a coves. Esta llebre és una espècie solitària i s'alimenta d'herbes i atres plantes verdes, inclosos els cultius. En el sur de [[Colorat]], des de l'estiu fins a l'hivern, passant per l'autumne, la seua dieta varia entre el 70% (estiu) i el 4% (hivern) d'herbes, el 43% (autumne) i el 4% (hivern) de [[gramínea]]s i el 76% (hivern) i el 7% (estiu) de xares. Durant l'hivern, la seua dieta inclou brots, ramitas i corfa de arbustos baixos.<ref name=ARKive>{{cite web |url=http://www.arkive.org/white-tailed-jackrabbit/lepus-townsendii/ |title=White-tailed jackrabbit (''Lepus townsendii'') |work=ARKive |publisher=Smithsonian National Museum of Natural History: North American Mammals |access-dona't=2013-09-01 |archive-url=https://web.archive.org/web/20131029192614/http://www.arkive.org/white-tailed-jackrabbit/lepus-townsendii/ |archive-dona't=2013-10-29}}</ref> Tendix a ser més selectiva en els seus hàbits alimenticis que la llebre de coa negra, #lo que posa a la de coa blanca en desventaja quan les seues àrees de distribució es solapan.<ref name=Smithsonian/> Té bona vista, excelent oït i bigots sensibles, i provablement és capaç de detectar pistes olfatives sobre si una atra llebre està llista per a reproduir-se.<ref name=ADW/> | ||
L'época d'crío és variable i depén de la latitut i de factors ambientals; s'estén de febrer a juliol en diferents parts de l'àrea de distribució.<ref name=Smithsonian>{{cite web |url=http://www.mnh.si.edu/mna/image_info.cfm?species_aneu=133 |title=''Lepus townsendii'': White-tailed Jackrabbit |work=North American Mammals |publisher=Smithsonian National Museum of Natural History |access-dona't=2013-09-01}}</ref> Varis machos poden competir agresivamente per l'atenció d'una femella envestint-se uns a uns atres, botant i espentant-se. La [[ovulació]] de la femella té lloc despuix de la [[còpula (zoologia)|copulació]]. El periodo de gestació és d'uns 42 dies i, per a preparar el part, la femella prepara un niu forrat de pell | L'época d'crío és variable i depén de la latitut i de factors ambientals; s'estén de febrer a juliol en diferents parts de l'àrea de distribució.<ref name=Smithsonian>{{cite web |url=http://www.mnh.si.edu/mna/image_info.cfm?species_aneu=133 |title=''Lepus townsendii'': White-tailed Jackrabbit |work=North American Mammals |publisher=Smithsonian National Museum of Natural History |access-dona't=2013-09-01}}</ref> Varis machos poden competir agresivamente per l'atenció d'una femella envestint-se uns a uns atres, botant i espentant-se. La [[ovulació]] de la femella té lloc despuix de la [[còpula (zoologia)|copulació]]. El periodo de gestació és d'uns 42 dies i, per a preparar el part, la femella prepara un niu forrat de pell baix una vegetació densa. Una ventrada consta de fins a 11 crío, encara que quatre o cinc és un número més típic. Els [[:wikt:leveret|leveret]]s pesen al voltant de {{convert|100|g|abbr=on}}. Tenen els ulls oberts i estan completament coberts de pèl en nàixer i pronte escomencen a moure's. Escomencen a buscar menjar a les dos semanes i es desmamen a les quatre. Al voltant dels sèt mesos alcancen la madurea sexual, pero no es reproduïxen fins a l'any següent al seu naiximent.<ref name=ADW>{{cite web |url=http://animaldiversity.ummz.umich.edu/accounts/lepus_townsendii/ |title=''Lepus townsendii'': white-tailed jackrabbit |author=Gosline, Anna |year=2001 |work=Animal Diversity Web |publisher=University of Michigan |access-dona't=2013-09-01}}</ref> | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
Última revisió del 16:40 8 jul 2026
La llebre de coa blanca (Lepus townsendii) és una espècie de llebre de la família Leporidae que viu a l'oest de Norteamérica. Com totes les llebres i conills, pertany a la família Leporidae del orde Lagomorpha. És un individu solitari, llevat quan varis machos cortegen a una femella en l'época d'crío. Les ventrades de quatre a cinc crío naixen en una forma, una depressió poc profunda en el sol, oculta entre la vegetació. Esta llebre té dos subespecies descrites: L. townsendii townsendii que es dona a l'oest de les Montanyes Rocoses i L. townsendii campanius que es dona a l'est de les Montanyes Rocoses.[1]
Comportament
[editar | editar còdic]
La llebre de coa blanca és nocturna i es gita durant el dia en una depressió poc profunda en el sol oculta baix la vegetació, emergint en anochecer per a alimentar-se. Les depreesiones usades per esta espècie varien de 46 a 61 cm de llarc, 20 a 30 cm d'ample i fins a 20 cm de profunditat[2] A sovint, senderes discernibles s'allunten de la forma i uns atres entre les plantes en llocs d'alimentació visitats en freqüència. En la neu d'hivern, les formes són estructures interconectadas, similars a coves. Esta llebre és una espècie solitària i s'alimenta d'herbes i atres plantes verdes, inclosos els cultius. En el sur de Colorat, des de l'estiu fins a l'hivern, passant per l'autumne, la seua dieta varia entre el 70% (estiu) i el 4% (hivern) d'herbes, el 43% (autumne) i el 4% (hivern) de gramíneas i el 76% (hivern) i el 7% (estiu) de xares. Durant l'hivern, la seua dieta inclou brots, ramitas i corfa de arbustos baixos.[3] Tendix a ser més selectiva en els seus hàbits alimenticis que la llebre de coa negra, #lo que posa a la de coa blanca en desventaja quan les seues àrees de distribució es solapan.[4] Té bona vista, excelent oït i bigots sensibles, i provablement és capaç de detectar pistes olfatives sobre si una atra llebre està llista per a reproduir-se.[5]
L'época d'crío és variable i depén de la latitut i de factors ambientals; s'estén de febrer a juliol en diferents parts de l'àrea de distribució.[4] Varis machos poden competir agresivamente per l'atenció d'una femella envestint-se uns a uns atres, botant i espentant-se. La ovulació de la femella té lloc despuix de la copulació. El periodo de gestació és d'uns 42 dies i, per a preparar el part, la femella prepara un niu forrat de pell baix una vegetació densa. Una ventrada consta de fins a 11 crío, encara que quatre o cinc és un número més típic. Els leverets pesen al voltant de Plantilla:Convert. Tenen els ulls oberts i estan completament coberts de pèl en nàixer i pronte escomencen a moure's. Escomencen a buscar menjar a les dos semanes i es desmamen a les quatre. Al voltant dels sèt mesos alcancen la madurea sexual, pero no es reproduïxen fins a l'any següent al seu naiximent.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Brown, D.I.; Smith, A.T. (2019). "Lepus townsendii". IUCN Ret List of Threatened Species. 2019
- ↑ Jackson, H.H.T. 1961. Mamífers de Wisconsin. University of Wisconsin Press, pp. 504.
- ↑ «White-tailed jackrabbit (Lepus townsendii)». ARKive. Smithsonian National Museum of Natural History: North American Mammals.
- ↑ 4,0 4,1 «Lepus townsendii: White-tailed Jackrabbit». North American Mammals. Smithsonian National Museum of Natural History.
- ↑ 5,0 5,1 Gosline, Anna (2001). «Lepus townsendii: white-tailed jackrabbit». Animal Diversity Web. University of Michigan.