Arctotherium

Arctotherium (Arctotherium)

Arctotherium és un gènero extint de mamífers placentarios de la família Ursidae, coneguts en el nom comú de orsos d'Amèrica del sur. Una diversa i particular fauna d'orsos de gran tamany varen habitar Amèrica del Sur entre 1,2 millons d'anys i 11 300 anys abans del present, representada per una successió d'espècies de Arctotherium que varen viure des de finals del Plioceno fins al final del Pleistoceno.

La migració dels orsos a Sudamérica

Amèrica del Sur es va mantindre aïllada dels atres continents durant la major part del Cenozoico. L'aïllament va finalisar fa uns 3,1 a 2,8 millons d'anys, en la desaparició de la barrera marina que existia entre el noroest de Colòmbia i el sur de Panamà (Coates i Obando, 1996). Després de l'establiment de l'istme de Panamà, es va produir un event d'intercanvi faunístico entre Amèrica del Nort i Amèrica del Sur conegut com Gran Intercanvi Biòtic Americà o GABI. La major part de les famílies de l'orde Carnivora varen arribar a Amèrica del Sur durant este event.

En Amèrica del Sur, a on no existien fins a eixe moment carnívors placentarios (félidos, cánidos, úrsidos, etc.), els immigrants holárticos varen experimentar una gran radiació adaptativa que va resultar en l'aparició de nous gèneros i espècies.

Entre els immigrants, els orsos tremarctinos es diversificaron en Amèrica del Sur durant el Pleistoceno i, llevat una espècie, es varen extinguir a finals del Lujanense (Pleistoceno tardà). L'únic Tremarctinae supervivent, el orso de anteojos, viu actualment en les cordilleres de l'oest d'Amèrica del Sur. No es té certea sobre la participació o no d'esta espècie en el Gran Intercanvi ya que, fins al moment, no ha segut registrada en estat fòssil en cap de les Américas. Açò resulta cridaner, ya que l'atra espècie del gènero (T. floridanus) es registra en el sur d'Amèrica del Nort i en América Central des del Plioceno fins al Pleistoceno tardà.

Per últim, la falta de registre fòssil i actual en Amèrica del Sur d'orsos de la subfamília Ursinae (orso grizzly, negre, polar, etc.) és una atra qüestió interessant ya que estos orsos es troben àmpliament distribuïts en el món i ya es trobaven en Amèrica del Nort quan els tremarctinos varen passar el pont entre abdós continents.

Els orsos fòssils d'Amèrica del Sur

En Amèrica del Sur, existixen registres d'orsos fòssils del gènero Arctotherium en Veneçola, Bolívia, Brasil, Uruguay, Chile i Argentina, en seguritat des del Ensenadense (Pleistoceno inferior a mig; ca. 1,2 millons d'anys abans del present) fins al Lujanense superior (Pleistoceno Superior; ca. 11 350 anys abans del present) (Soibelzon, 2002, 2004).

Com ya va ser mencionat, dins del gènero Arctotherium es reconeixen cinc espècies, totes elles (en l'excepció de A. wingei) es registren en l'Argentina i fonamentalment en la regió pampeana. Estos orsos eren formes de gran tamany, en masses que anaven des d'aproximadament 300 a 1200 kg segons les espècies i el sexe dels individus. L'espècie del Ensenadense (Pleistoceno enjorn a mig) és la que presentava individus de major tamany, mentres que les espècies del Bonaerense (Pleistoceno mig) i Lujanense (Pleistoceno tardà a Holoceno primerenc) posseïen tamanys relativament menors.

Si ben encara no s'ha pogut determinar en precisió la dieta de cada espècie extinta, l'estudi de la morfologia dentaria indica que provablement depredaban activament sobre la diversa fauna de megaherbívoros pleistocénicos (mamífers de gran tamany ya extinguits); per una atra part, les lesions observades sobre les dents indiquen que també consumien els cadàvers dels animals morts. Provablement la cacera activa no haja segut l'única via d'obtenció de carn fresca, ya que el gran poder físic i la ferocitat inherent a tots els orsos segurament els permetia disputar el frut de la cacera a atres grans carnívors del Pleistoceno (lo que es coneix com cleptoparasitismo) com el felino dent de sabre. Per comparació en les espècies actuals, pugues inferirse que consumien també una gran varietat d'aliments tals com a insectes i atres menuts animals. Per últim, molts restants fòssils presenten càries relacionades en el consum d'aliments rics en hidrats de carbono com les frutes o la mel.

La recent troballa en les rodalies de Mar de l'Argent d'una família, composta per una femella adulta i dos cadells, de l'espècie A. angustidens dins d'una cova excavada en #sediment asignables al Ensenadense (Soibelzon et al., 2001, 2009) indica que provablement eixa espècie utilisava coves com a refugi. Açò no implica que els orsos excavaren les coves, sino que provablement utilisaven les excavades per atres mamífers; provablement edentados extints com Glossotherium i Scelidotherium (Viscaí et al., 2001).

Encara que no es posseïx evidència directa, no es descarta la possibilitat de que estos orsos hagen convixcut en l'home, ya que els registres més recents d'orsos del gènero Arctotherium (aproximadament 11 210 añosantes del present, Prevosti et al. en prensa i 11 600 ± 130 anys abans del present, Ubilla i Perea, 1999) són coetáneos en els registres més antics acceptats de presència humana en Amèrica del Sur (aproximadament 11 500 anys abans del present).

L'extinció d'este grup divers i ben establit en Amèrica del Sur, pot vincular-se primàriament a la desaparició dels megaherbívoros, les seues principals preses, pero també pot estar relacionada en els dramàtics canvis ambientals de fins del Pleistoceno i possiblement en la pressió de caça eixercida per l'home. La possibilitat de que els paleoindios hagueren caçat orsos va ser matèria de discussió en els círculs científics durant anys, pero recentment Mather (2002) va donar a conéixer la troballa de varis #enterrament rituals de gran cantitat d'orsos en Amèrica del Nort. Siga com anara la causa de desaparició d'estos orsos, lo cert és que varen deixar d'existir, des d'a lo manco ca. 10 300 anys abans del present en les pampes argentines.

En Centroamérica

L'arqueòlec subaquàtic Guillermo de Vés Alanís, de la Universitat Autònoma de Yucatán, va determinar quatre cràneus provinents d'una cova com Arctotherium, pero açò va ser discutit pels especialistes Leopoldo Soibelkzon i Blaine Schubert els qui varen determinar els restants com Arctodus (orso de rostre curt nortamericà)

Possible nova espècie

En 2011 varen ser trobats els restants fòssils d'un felino prehistòric cridat Panthera balamoides. No obstant, s'ha sugerit que en realitat poden ser restants mal identificats de Arctotherium, #lo que invalidaria esta espècie, i que pertanydria a una espècie de Arctotherium, o possiblement a una nova espècie, Arctotherium balamoides, encara que encara no està confirmat.CR

Vore també

• Tremarctos
• † Arctodus
• † Plionarctos

Bibliografia

COATES, AG; JA OBANDO. 1996. The Geologic Evolution of the Central American Isthmus. En: Evolution and Environment in Tropical America, Jackson, JBC; AF Budd, AG Coates. (eds.): 21-56. The Univ. Chicago Press, Chicago and London.

HALL, ER. 1981. The Mammals of North America. John Wiley and sons, New York, 2 vols.

MATHER, D. 2002. Archaeological evidence of bear greus and bear ceremonies in Minnesota. 14th. International Conference on Bear Research and Management, abstracts, pp. 50.

MONDOLFI, I. 1983. The feet and baculum of the spectacled bear, with comments on ursid phylogeny. Jour. Mamm. 64 (2): 307-310.

PREVOSTI, FJ; LH SOIBELZON, A PRIETO, M SANT ROMAN, F MORELLO. en prensa. The Southernmost Bear: Pararctotherium (Carnivora, Ursidae, Tremarctinae) in the Latest Pleistocene of Southern Patagonia, Chile. in press Journal of Vertebrate Paleontology.

RUIZ-GARCÍA, M. 2000. Anàlisis de la variabilitat genètica de l'Orso Andino (Tremarctos ornatus) en Veneçola, Colòmbia i Equador a partir de 5 loci microsatélites (Strps): La població equatoriana revela una baixa variabilitat genètica. Actes del Taller per a la formulació d'una estratègia ecorregional per a la conservació de l'Orso Andino, Riobamba, Equador.

SOIBELZON, LH. 2002. Els Ursidae (Carnivora, Fissipedia) fòssils de la República Argentina. Aspectes Sistemàtics i Paleoecológicos. Treball de tesis per a optar al títul de Doctor en Ciències Naturals, Tonni, EP (Director), Facultat de Ciències Naturals i Museu, Universitat Nacional de l'Argent. 239 pp. + 42 Figures + 16 Taules (inèdit). L'Argent.

SOIBELZON, LH. 2004. Revisió sistemàtica dels Tremarctinae (Carnivora, Ursidae) fòssils d'Amèrica del Sur. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia" 6(1): 107-133.

SOIBELZON, LH; FI ILLA; A DONDAS. 2001. Primer registre de tres individus associats de Arctotherium latidens (Ursidae: Tremarctinae). Ameghiniana 38 (4)-Suplement.

SOIBELZON, LH; LM Pomi, Tonni, EP, Rodriguez, S i Dondas, A. En prensa. First Report of a Short-Faced Bears’ donen (Arctotherium angustidens). Palaeobiological and Palaeoecological implications. Alcheringa vol 33, issue 2.

UBILLA, M; D PEREA. 1999. Quaternary vertebrates of Uruguay: A biostratigraphic, biogeographic and climatic overview; En: Quaternary Vertebrate Paleontology in South America. Tonni, I. P. i Cione, A. L. (eds.): 75-90. Quaternary of South America and Antarctic Península 12.

VIZCAÍNO, SF; M ZÁRATE, MS BARGO, A DONDAS. 2001. Pleistocene burrows in the Mar de l'Argent area (Argentina) and their provable builders. Acta Paleont. Polonica 46 (2): 289-301.

Açò va ser pres de Soibelzon, LH. 2003. Els orsos d'Amèrica del Sur. Museu 3(16): 71-74.

Atres artículs sobre el tema

1. Soibelzon, LH; M Bond. 1998. Els Ursidae (Mammalia: Carnivora) Fòssils de la República Argentina. Expost en el X Congrés Llatinoamericà de Geologia i VI Congrés Nacional de Geologia Econòmica. En referato. ACTES I: 275-279. CABA. Societat Geològica Argentina

2. Soibelzon LH, J Gelfo, R Pascuali. 1999. Bioestratigrafía de la vall del ric Secs, Prov. de Buenos Aires, Argentina. Expost en el XIV Congrés Geològic Argentí. En referato. ACTES I: 381-384. Bota. Associació Geològica Argentina

3. Soibelzon, LH. 2000. Nova Evidència Sobre la Relació Filogenético entre els Orsos Pleistocenos d'Amèrica del Sur i del Nort. Associació Geològica Argentina, Série D, Publicació Especial N.º 4: 45-50. Buenos Aires.

4. Cione, Al; MM Azpelicueta, M Bond, AA Carlini, JR Casciotta, MA Cozzuol, M de la Font, Z Gasparini, FJ Goin, J Noriega, GJ Scillato-Yané, LH Soibelzon, EP Tonni, D Verzi, MG Vucetich. 2000. Miocene Vertebrates From Paraná, Eastern Argentina. En: Aceñolaza F.G. i Herbst R. (Eds.). El Neógeno d'Argentina INSUGEO, serie Correlació Geològica, 14: 191-237, Tucumán.

5. Soibelzon, LH; EP Tonni, M Bond. 2001. Arctotherium latidens (Ursidae, Tremarctinae) en el Pleistoceno de la Província de Buenos Aires, Argentina. Comentaris Sistemàtics i Bioestratigráficos. XI Congrés Llatinoamericà de Geologia i III Congrés Uruguayà de Geologia. En referato. CD (versió electrònica sense paginació) 6 pp.

6. Stucchi, M; AD Torres, LH Soibelzon. 2002. Els parents desapareguts de l'orsos frontino (Tremarctos ornatus). Natura 120: 10-15, Veneçola.

7. Prevosti, FJ; LH Soibelzon; A Prieto; M Sant Román, F Morello. 2003. The southernmost bear: Pararctotherium (Carnivora, Ursidae, Tremarctinae) in the latest Pleistocene of Southern Patagonia, Chile. Journal of Vertebrate Paleontology 23(3): 709-712.

8. Cione, Al, EP Tonni, LH Soibelzon. 2003. The broken Zig-Zag: Clapix Cenozoic large mammal and turtle extinction in South America. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia" 5(1): 1-19.

9. Soibelzon, LH; A Carlini. 2004. Deciduous teeth morphology of some tremarctines (Ursidae, Tremarctinae). Descriptions, comparissons and possible phylogenetic implications. Ameghiniana 41(2): 217-224.

10. Soibelzon, LH. 2004. Revisió sistemàtica dels Tremarctinae (Carnivora, Ursidae) fòssils d'Amèrica del Sur. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia" 6(1): 107-133.

11. Soibelzon, LH; EP Tonni, M Bond. 2005. The fossil record of the South American Short-faced bears (Ursidae, Tremarctinae). Journal of South America Earth Sciences 20: 105-113.

12. Soibelzon, I; AA Carlini, EP Tonni, LH Soibelzon. 2006. Chaetophractus vellerosus (Mammalia: Dasypodidae) in the Ensenadan (Early-Middle Pleistocene) of the southeastern Pamean region (Argentina). Paleozoogeographical and paleoclimatic aspects. Neues Jahrbuch für Geologie und Palaeontologie Abh.12: 734-748.

13. Soibelzon, LH; MM Cenizo; FJ Prevosti, I Soibelzon, VB Tartarini. 2007. Dos nous registres de Dusicyon Hamilton-Smith, 1839 (Canidae, Mammalia) en el Plioceno i Pleistoceno de la regió pampeana (Argentina). Aspectes sistemàtics, tafonomicos i bioestratigraficos. V Congrés Uruguayà de Geologia. En referato. CD (versió electrònica sense paginació) 15 pp.

14. Soibelzon, LH; A Racó. 2007. The fossil record of the short-faced bears (Ursidae, Tremarctinae) from Veneçola. Systematic, biogeographic, and paleoecological implications. Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie Abh 245: 287-298.

15. Cione, Al, EP Tonni, S Bargo, M Bond, AM Candela, AA Carlini, CM Deschamps, MT Dozo, G Esteban, FJ Goin, CI Montalvo, N Nasif, JI Noriega, I Ortiz Jaureguizar, R Pascual, JL Prat, MA Reguero, GJ Scillato-Yané, L Soibelzon, DH Verzi, I Carolina Vieytes, SF Viscaí, MG Vucetich. 2007. Mamífers continentals del Mioceno tardà a l'actualitat en l'Argentina: cinquanta anys d'estudis. Ameghiniana Publicació Especial N.º 11: 257-278.

16. Soibelzon, LH; MR Romero, D Huziel Aguilar, VB Tartarini. 2008. A new finding in the Blancan of the El Salvador indicates the provable dating of the Tremarctinae’s (Ursidae, Carnivora) entrance to South America. Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie Abh 250 (1): 1-8.

17. Krause, J; T Unger, A Noçon, A-Sapfo Malaspinas, M Stiller, S-Orestis Kolokotronis, L Soibelzon, H Spriggs, PH Dear, AW Briggs, SCE Bray, S O’Brien, G Rabeder, P Matheus, A Cooper, M Slatkin, S Pääbo, M Hofreiter. 2008. Mitochondrial genomes reveal an explosive radiation of extinct and extant bears near the Miocene-Pliocene boundary. BMC Evolutionary Biology 8: 220-232.

18. Soibelzon, I; GM Gasparini, AE Zurita, LH Soibelzon. 2008. Les “toscas del Riu de l'Argent” (Buenos Aires, Argentina). Una actualisació paleofaunística. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia" 19(2): 291-308.

19. Goin, FJ; N Zimicz, M dels Reis, LH Soibelzon. 2009. Largest opossum (Mammalia: Marsupialia: Didelphidae), from the Clapix Tertiary of the Pampean Region. Zootaxa 2005: 35-46.