Diferència entre les revisions de "Lophornis gouldii"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Es distribuïx pel centre nort i centre de [[Brasil]] (des del noreste de [[Pará]] i oest de [[Maranhão]] cap al sur fins a [[Mate Grosso]] i [[Goiás]]) i en l'extrem oriental de [[Bolívia]] ([[departament de Santa Creu (Bolívia)|Santa Creu]]).<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=doecoq1 |títul=Dot-eared Coquette (''Lophornis gouldii'') |autor=Züchner, T., Kirwan, G.M. & Boesman, P.F.D.|editor=J. del Clot, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie & I. de Juana |any=2020 |consultat=2024-06-10|doi=10.2173/bow.doecoq1.01}}</ref> | Es distribuïx pel centre nort i centre de [[Brasil]] (des del noreste de [[Pará]] i oest de [[Maranhão]] cap al sur fins a [[Mate Grosso]] i [[Goiás]]) i en l'extrem oriental de [[Bolívia]] ([[departament de Santa Creu (Bolívia)|Santa Creu]]).<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=doecoq1 |títul=Dot-eared Coquette (''Lophornis gouldii'') |autor=Züchner, T., Kirwan, G.M. & Boesman, P.F.D.|editor=J. del Clot, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie & I. de Juana |any=2020 |consultat=2024-06-10|doi=10.2173/bow.doecoq1.01}}</ref> | ||
Esta espècie, és molt poc coneguda en els seus [[hàbitat]]s naturals: les vores de boscs, [[Província fitogeográfica del tancat|tancats]], i atres hàbitats oberts, pero és per lo manco ocasionalment registrada en [[pluvisilva|selves humides]] de ''terra ferma''; fins als 800 [[metro|m]] d'[[altitut]]. | Esta espècie, és molt poc coneguda en els seus [[hàbitat]]s naturals: les vores de boscs, [[Província fitogeográfica del tancat|tancats]], i atres hàbitats oberts, pero és per lo manco ocasionalment registrada en [[pluvisilva|selves humides]] de ''terra ferma''; fins als 800 [[metro|m]] d'[[altitut]]. | ||
==Estat de conservació== | ==Estat de conservació== | ||
La coqueta motejada havia segut calificada com «[[Espècie vulnerable|vulnerable]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2021, en que una nova evaluació la recalificó com «[[Espècie casi amenaçada|casi amenaçada]]», degut a que la seua població, ara estimada entre 28 000 i 376 000 individus madurs, es troba en decadència moderadament ràpida en els pròxims dèu anys com a resultat de la [[Destrucció d'hàbitat|degradació i pèrdua del seu hàbitat]]. | La coqueta motejada havia segut calificada com «[[Espècie vulnerable|vulnerable]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2021, en que una nova evaluació la recalificó com «[[Espècie casi amenaçada|casi amenaçada]]», degut a que la seua població, ara estimada entre 28 000 i 376 000 individus madurs, es troba en decadència moderadament ràpida en els pròxims dèu anys com a resultat de la [[Destrucció d'hàbitat|degradació i pèrdua del seu hàbitat]]. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Medix entre 6,8 i 7,6 [[cm]] de llongitut i pesa entre 2,4 i 2,8 [[gram|g]]. El pico és curt, recte i roig en la punta negra. El macho exhibix una atractiva cresta rufo obscura, la #front és de color vert dorat lluent, el restant de les parts superiors és verda bronzejada en una banda blanca en la rabadilla; la gola és verda esmeralda lluenta en un palmito compost de plomes elongadas blanques en punts verts lluents, que s'òbrin des de les galtes; la coa és quadrada en les rectrices centrals verda bronzejada, el restant rufo en puntes i vores verda bronzejada. La femella no té la cresta ni el palmito i és similar al macho pero més bronze iridiscent, la gola rufa i per avall de color vert grisáceo llavat. | Medix entre 6,8 i 7,6 [[cm]] de llongitut i pesa entre 2,4 i 2,8 [[gram|g]]. El pico és curt, recte i roig en la punta negra. El macho exhibix una atractiva cresta rufo obscura, la #front és de color vert dorat lluent, el restant de les parts superiors és verda bronzejada en una banda blanca en la rabadilla; la gola és verda esmeralda lluenta en un palmito compost de plomes elongadas blanques en punts verts lluents, que s'òbrin des de les galtes; la coa és quadrada en les rectrices centrals verda bronzejada, el restant rufo en puntes i vores verda bronzejada. La femella no té la cresta ni el palmito i és similar al macho pero més bronze iridiscent, la gola rufa i per avall de color vert grisáceo llavat. | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||
===Alimentació=== | ===Alimentació=== | ||
S'alimenta principalment del [[Néctar (botànica)|néctar]] de flors que visita en un circuit regular i també, com atres colibríes, de menuts [[Arthropoda|artròpodes]]. | S'alimenta principalment del [[Néctar (botànica)|néctar]] de flors que visita en un circuit regular i també, com atres colibríes, de menuts [[Arthropoda|artròpodes]]. | ||
===Reproducció=== | ===Reproducció=== | ||
La reproducció ocorre entre els mesos de decembre i abril. El niu, en format de tassa, medix 15 [[mm]] d'altura en un diàmetro extern de 30«»mm i intern de 22 mm; la posada és de dos ous que medixen 12 x 8 mm, l'incubació, feta únicament per la femella dura catorze dies i els pollets abandonen el niu despuix de 22 dies.<ref>{{cita lliure|llinage={{versalita|Grantsau}}|nomene=R.|enlaceautor=|any=1988|títul=Vos beija-flors do Brasil|issn=|ubicació=Ric de Janeiro |editorial=Expressão i Cultura|idioma=pt|url=|doi=|format=}}</ref | La reproducció ocorre entre els mesos de decembre i abril. El niu, en format de tassa, medix 15 [[mm]] d'altura en un diàmetro extern de 30«»mm i intern de 22 mm; la posada és de dos ous que medixen 12 x 8 mm, l'incubació, feta únicament per la femella dura catorze dies i els pollets abandonen el niu despuix de 22 dies.<ref>{{cita lliure|llinage={{versalita|Grantsau}}|nomene=R.|enlaceautor=|any=1988|títul=Vos beija-flors do Brasil|issn=|ubicació=Ric de Janeiro |editorial=Expressão i Cultura|idioma=pt|url=|doi=|format=}}</ref> | ||
===Vocalisació=== | ===Vocalisació=== | ||
És silenciós la major part del temps. Mentres s'alimenta emet un curt «''tsip''». Mentres sura en l'aire, les ales fan un sò com d'abelles. | És silenciós la major part del temps. Mentres s'alimenta emet un curt «''tsip''». Mentres sura en l'aire, les ales fan un sò com d'abelles. | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''L. gouldii'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francés]] [[René Primevère Lesson]] en 1832 baix el [[nom científic]] ''Ornismya gouldii''; la [[localitat tipo]] no va ser donada. | L'espècie ''L. gouldii'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francés]] [[René Primevère Lesson]] en 1832 baix el [[nom científic]] ''Ornismya gouldii''; la [[localitat tipo]] no va ser donada. | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
És [[monotípica]]. | És [[monotípica]]. | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
Última revisió del 06:00 8 jul 2026
,_Santa_Barbara_do_Par%C3%A1,_Par%C3%A1,_Brazil_(cropped).jpg){kind=link}
La coqueta motejada[1] o coqueta palmito blanc (Lophornis gouldii)[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, pertanyent al gènero Lophornis. És nativa del centre nort d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx pel centre nort i centre de Brasil (des del noreste de Pará i oest de Maranhão cap al sur fins a Mate Grosso i Goiás) i en l'extrem oriental de Bolívia (Santa Creu).[3]
Esta espècie, és molt poc coneguda en els seus hàbitats naturals: les vores de boscs, tancats, i atres hàbitats oberts, pero és per lo manco ocasionalment registrada en selves humides de terra ferma; fins als 800 m d'altitut.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]La coqueta motejada havia segut calificada com «vulnerable» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) fins a l'any 2021, en que una nova evaluació la recalificó com «casi amenaçada», degut a que la seua població, ara estimada entre 28 000 i 376 000 individus madurs, es troba en decadència moderadament ràpida en els pròxims dèu anys com a resultat de la degradació i pèrdua del seu hàbitat.
Descripció
[editar | editar còdic]Medix entre 6,8 i 7,6 cm de llongitut i pesa entre 2,4 i 2,8 g. El pico és curt, recte i roig en la punta negra. El macho exhibix una atractiva cresta rufo obscura, la #front és de color vert dorat lluent, el restant de les parts superiors és verda bronzejada en una banda blanca en la rabadilla; la gola és verda esmeralda lluenta en un palmito compost de plomes elongadas blanques en punts verts lluents, que s'òbrin des de les galtes; la coa és quadrada en les rectrices centrals verda bronzejada, el restant rufo en puntes i vores verda bronzejada. La femella no té la cresta ni el palmito i és similar al macho pero més bronze iridiscent, la gola rufa i per avall de color vert grisáceo llavat.
Comportament
[editar | editar còdic]Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta principalment del néctar de flors que visita en un circuit regular i també, com atres colibríes, de menuts artròpodes.
Reproducció
[editar | editar còdic]La reproducció ocorre entre els mesos de decembre i abril. El niu, en format de tassa, medix 15 mm d'altura en un diàmetro extern de 30«»mm i intern de 22 mm; la posada és de dos ous que medixen 12 x 8 mm, l'incubació, feta únicament per la femella dura catorze dies i els pollets abandonen el niu despuix de 22 dies.[4]
Vocalisació
[editar | editar còdic]És silenciós la major part del temps. Mentres s'alimenta emet un curt «tsip». Mentres sura en l'aire, les ales fan un sò com d'abelles.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie L. gouldii va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés René Primevère Lesson en 1832 baix el nom científic Ornismya gouldii; la localitat tipo no va ser donada.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Lophornis» es compon de les paraules del grec «lophos» que significa ‘cresta, tufo’, i «ornis» que significa ‘pardal’; i el nom de l'espècie «gouldii», commemora al ornitólogo i artiste britànic John Gould (1804-1881).[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]És monotípica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 27 de juny de 2024. P. 128.
- ↑ . Avibase. Consultat el 14 d'agost de 2024.
- ↑ Lophornis gouldii en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGrantsau1988">Grantsau (1988). Vos beija-flors do Brasil (en pt), Ric de Janeiro: Expressão i Cultura.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Lophornis, p. 230; gouldii, p. 176»