Diferència entre les revisions de "Eleothreptus candicans"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç (Etiqueta: Revertit) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''chotacabras aliblanco''' | El '''chotacabras aliblanco''' ('''''Eleothreptus candicans'''''), també denominat '''chotacabra d'ales blanques''', '''atajacaminos d'ales blanques''' o '''atajacaminos ala blanca''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Caprimulgiformes|caprimulgiforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Caprimulgidae]], una de les dos pertanyents al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Eleothreptus]]'', anteriorment situada en ''[[Caprimulgus]]''. És nativa del centre d'[[Amèrica del Sur]]. És un au nocturna, rara i amenaçada, dels pasturages del [[Província fitogeográfica del tancat|tancat]] de la regió central del continent. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Actualment es troba en uns pocs llocs del nort de [[Bolívia]] ([[Reserva de biosfera Estació Biològica del Beni]], en [[Departament del Beni|Beni]]), centre sur de [[Brasil]] ([[Parc nacional de les Emas]] en el suroest de [[Goiás]] i extrem noreste de [[Mate Grosso do Sul]], i suroest de [[Mines Gerais]]), i en l'est de [[Paraguay]] ([[Reserva de biosfera del Bosc Mbaracayú]], en [[Departament de Canindeyú|Canindeyú]] i [[Estany Blanc (Paraguay)|Estany Blanc]], en [[Sant Pedro de Ycuamandiyú|Sant Pedro]]). Existixen registres històrics en el [[estat de São Paulo]], en el surest de Brasil. | Actualment es troba en uns pocs llocs del nort de [[Bolívia]] ([[Reserva de biosfera Estació Biològica del Beni]], en [[Departament del Beni|Beni]]), centre sur de [[Brasil]] ([[Parc nacional de les Emas]] en el suroest de [[Goiás]] i extrem noreste de [[Mate Grosso do Sul]], i suroest de [[Mines Gerais]]), i en l'est de [[Paraguay]] ([[Reserva de biosfera del Bosc Mbaracayú]], en [[Departament de Canindeyú|Canindeyú]] i [[Estany Blanc (Paraguay)|Estany Blanc]], en [[Sant Pedro de Ycuamandiyú|Sant Pedro]]). Existixen registres històrics en el [[estat de São Paulo]], en el surest de Brasil. | ||
A pesar d'escassa, esta espècie és considerada localment no poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: els pasturages oberts en arbres i arbustos dispersos (p .ej. ''[[Tabebuia aurea|Tabebuia caraiba]]'' i ''[[Anadenanthera]]'' spp.), [[sabana]]s seques i tancats oberts en arbustos dispersos, palmeres, montícul de termites i formiguers. També en pasturages en regeneració despuix de cremats. Evita àrees en pastures altes. | A pesar d'escassa, esta espècie és considerada localment no poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: els pasturages oberts en arbres i arbustos dispersos (p .ej. ''[[Tabebuia aurea|Tabebuia caraiba]]'' i ''[[Anadenanthera]]'' spp.), [[sabana]]s seques i tancats oberts en arbustos dispersos, palmeres, montícul de termites i formiguers. També en pasturages en regeneració despuix de cremats. Evita àrees en pastures altes. És una espècie de terres baixes, entre 170 i 1000 [[metro|m]] d'[[altitut]]. | ||
De les moltes espècies (més de 15) de caprimúlgidos en [[Paraguay]], el chotacabras aliblanco és el més rar. Té pegats blancs en les seues ales i coa, pero d'un blanc pur. | De les moltes espècies (més de 15) de caprimúlgidos en [[Paraguay]], el chotacabras aliblanco és el més rar. Té pegats blancs en les seues ales i coa, pero d'un blanc pur. | ||
==Estat de conservació== | ==Estat de conservació== | ||
El chotacabras aliblanco havia segut calificat com [[Espècie amenaçada|amenaçat d'extinció]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2019, quan va ser re-calificat com [[espècie vulnerable|vulnerable]] degut a que la seua població total és molt menuda, estimada entre 600 i 1700 individus madurs, i coneguda per a penes cinc localitats. No obstant, és ben possible que siga trobada en atres llocs i la seua població tinga que ser revisada per a major. Les principals amenaces causadoras de la [[Destrucció d'hàbitat|pèrdua d'hàbitat]] són el pastoreig, els pasturages exòtics invasivos, els règims de cremades inapropiats i la conversió per a plantacions de ''[[Eucalyptus]]'', pastajes, soja i atres cultius per a exportació. Algunes de les localitats de l'espècie es troben en àrees ben protegides. | El chotacabras aliblanco havia segut calificat com [[Espècie amenaçada|amenaçat d'extinció]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2019, quan va ser re-calificat com [[espècie vulnerable|vulnerable]] degut a que la seua població total és molt menuda, estimada entre 600 i 1700 individus madurs, i coneguda per a penes cinc localitats. No obstant, és ben possible que siga trobada en atres llocs i la seua població tinga que ser revisada per a major. Les principals amenaces causadoras de la [[Destrucció d'hàbitat|pèrdua d'hàbitat]] són el pastoreig, els pasturages exòtics invasivos, els règims de cremades inapropiats i la conversió per a plantacions de ''[[Eucalyptus]]'', pastajes, soja i atres cultius per a exportació. Algunes de les localitats de l'espècie es troben en àrees ben protegides. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Medix en promig 22 [[cm]] de llongitut. Presenta [[dimorfisme sexual]]. El macho és de color marró grisáceo clar per arribade s, negre en la corona i la face, en una banda ocular i bigots blancs; presenta pintes negres en les escapulares; la coa és blanca per avall en les plomes centrals grisáceas per dalt. La gaarganta és marró, el pit pardo ferruginoso i el ventre blanc. En vol es pot observar una gran àrea blanca en les ales, en les puntes negres; les primàries són curvades. La femella és parda, en les ales sense blanc ni puntes negres. | Medix en promig 22 [[cm]] de llongitut. Presenta [[dimorfisme sexual]]. El macho és de color marró grisáceo clar per arribade s, negre en la corona i la face, en una banda ocular i bigots blancs; presenta pintes negres en les escapulares; la coa és blanca per avall en les plomes centrals grisáceas per dalt. La gaarganta és marró, el pit pardo ferruginoso i el ventre blanc. En vol es pot observar una gran àrea blanca en les ales, en les puntes negres; les primàries són curvades. La femella és parda, en les ales sense blanc ni puntes negres. | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''I. candicans'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Àustria|austríac]] [[August von Pelzeln]] en 1867 baix el [[nom científic]] ''Stenopsis candicans''; el seu [[localitat tipo]] és: «Irisanga, São Paulo, Brasil». | L'espècie ''I. candicans'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Àustria|austríac]] [[August von Pelzeln]] en 1867 baix el [[nom científic]] ''Stenopsis candicans''; el seu [[localitat tipo]] és: «Irisanga, São Paulo, Brasil». | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric femení «''Eleothreptus''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''helos''» que significa ‘pantà’, i «''trephō''» que significa ‘que prospera’; i el nom de l'espècie «''candicans''», en [[idioma llatí|llatí]] significa ‘blancuzco’. | El nom genèric femení «''Eleothreptus''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''helos''» que significa ‘pantà’, i «''trephō''» que significa ‘que prospera’; i el nom de l'espècie «''candicans''», en [[idioma llatí|llatí]] significa ‘blancuzco’. | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
És [[monotípica]]. Per molt temps la present espècie va estar situada en el gènero ''[[Caprimulgus]]'' —i fins a considerada [[conespecífica]] en ''[[Hydropsalis cayennensis|Caprimulgus cayennensis]]''—, fins que varis estudis [[Filogenético molecular|filogenético]] varen demostrar cabalmente que estava hermanada en l'espècie ''[[Eleothreptus anomalus]]'', el '''chotacabras pantanero''', per #lo que va ser transferida al gènero ''Eleothreptus''. | És [[monotípica]]. Per molt temps la present espècie va estar situada en el gènero ''[[Caprimulgus]]'' —i fins a considerada [[conespecífica]] en ''[[Hydropsalis cayennensis|Caprimulgus cayennensis]]''—, fins que varis estudis [[Filogenético molecular|filogenético]] varen demostrar cabalmente que estava hermanada en l'espècie ''[[Eleothreptus anomalus]]'', el '''chotacabras pantanero''', per #lo que va ser transferida al gènero ''Eleothreptus''. Este canvi [[taxonomia|taxonómico]] va ser aprovat en la Proposta N<sup>o</sup> 522 al [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC). Alguns d'eixos estudis sugerixen que el gènero ''Eleothreptus'' està embotit dins d'un gènero ''[[Hydropsalis]]'' ampliat; no obstant, estudis més recents, de 2023, reforcen el manteniment de la #present i ''I. anomalus'' en el present gènero. | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Revisió de 05:46 8 jul 2026
El chotacabras aliblanco (Eleothreptus candicans), també denominat chotacabra d'ales blanques, atajacaminos d'ales blanques o atajacaminos ala blanca, és una espècie d'au caprimulgiforme de la família Caprimulgidae, una de les dos pertanyents al gènero Eleothreptus, anteriorment situada en Caprimulgus. És nativa del centre d'Amèrica del Sur. És un au nocturna, rara i amenaçada, dels pasturages del tancat de la regió central del continent.
Distribució i hàbitat
Actualment es troba en uns pocs llocs del nort de Bolívia (Reserva de biosfera Estació Biològica del Beni, en Beni), centre sur de Brasil (Parc nacional de les Emas en el suroest de Goiás i extrem noreste de Mate Grosso do Sul, i suroest de Mines Gerais), i en l'est de Paraguay (Reserva de biosfera del Bosc Mbaracayú, en Canindeyú i Estany Blanc, en Sant Pedro). Existixen registres històrics en el estat de São Paulo, en el surest de Brasil.
A pesar d'escassa, esta espècie és considerada localment no poc comuna en les seues hàbitats naturals: els pasturages oberts en arbres i arbustos dispersos (p .ej. Tabebuia caraiba i Anadenanthera spp.), sabanas seques i tancats oberts en arbustos dispersos, palmeres, montícul de termites i formiguers. També en pasturages en regeneració despuix de cremats. Evita àrees en pastures altes. És una espècie de terres baixes, entre 170 i 1000 m d'altitut.
De les moltes espècies (més de 15) de caprimúlgidos en Paraguay, el chotacabras aliblanco és el més rar. Té pegats blancs en les seues ales i coa, pero d'un blanc pur.
Estat de conservació
El chotacabras aliblanco havia segut calificat com amenaçat d'extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) fins a l'any 2019, quan va ser re-calificat com vulnerable degut a que la seua població total és molt menuda, estimada entre 600 i 1700 individus madurs, i coneguda per a penes cinc localitats. No obstant, és ben possible que siga trobada en atres llocs i la seua població tinga que ser revisada per a major. Les principals amenaces causadoras de la pèrdua d'hàbitat són el pastoreig, els pasturages exòtics invasivos, els règims de cremades inapropiats i la conversió per a plantacions de Eucalyptus, pastajes, soja i atres cultius per a exportació. Algunes de les localitats de l'espècie es troben en àrees ben protegides.
Descripció
Medix en promig 22 cm de llongitut. Presenta dimorfisme sexual. El macho és de color marró grisáceo clar per arribade s, negre en la corona i la face, en una banda ocular i bigots blancs; presenta pintes negres en les escapulares; la coa és blanca per avall en les plomes centrals grisáceas per dalt. La gaarganta és marró, el pit pardo ferruginoso i el ventre blanc. En vol es pot observar una gran àrea blanca en les ales, en les puntes negres; les primàries són curvades. La femella és parda, en les ales sense blanc ni puntes negres.
Comportament
A diferència d'atres espècies emparentades (Nyctidromus albicollis i Caprimulgus rufus), no té un reclam potent audible a llarga distància, sino que el macho eixecuta intrincados vols sobre una menuda àrea -i.i. un baix montícul pla de sol nuet- exhibint el seu lluent plomall blanc. I s'acompanya per un sò baix, com un croar de sapo, produït per la turbulència de l'aire a través de les seues plomes externes de les ales. Aixina, en esta combinació de senyes visuals i vocals, el macho atrau al seu potencial casal al lloc.
Una atra excepció d'esta sp. és la femella incubando sola els dos ous i també cuida dels pichones. En les atres spp., abdós cuiden de posada i de pichones.
És important resaltar que el atajacaminos és un au autòctona en hàbits nocturns i crepusculares que habita en pegats de bosc natiu que presenten àrees obertes entre els arbres (tipo parc). El seu nom vulgar està donat perque li'l troba durant la nit en les vores dels camins rurals i quan passa un vehícul li'l pot vore en el fes de llum dels focs caçant insectes, distinguint-se els seus ulls rojos en la nit.
El seu vol és errático, molt ràpit, quebrado i silenciós, el seu espai aéreu va del ras del pis al metro i mig d'altura aproximadament, espectre en el que cacen tot tipo d'insecte per a alimentar-se.
Anidan en el sol, construïxen un niu simple en branques baix de arbustos, posen dos ous de color marró en taques. Durant el dia permaneix immòvil en el sol o branques, en posició horisontal, és un au que es mimetiza en el seu entorn. Ademés, cada una de les espècies té una vora distintiva a través del com es comuniquen.
Estos pardals es caracterisen per tindre un cap gran, pates, pico i coll curt, boca ampla i rodejada de vibrisas, les seues ales i coa són llargues.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie I. candicans va ser descrita per primera volta pel ornitólogo austríac August von Pelzeln en 1867 baix el nom científic Stenopsis candicans; el seu localitat tipo és: «Irisanga, São Paulo, Brasil».
Etimologia
El nom genèric femení «Eleothreptus» es compon de les paraules del grec «helos» que significa ‘pantà’, i «trephō» que significa ‘que prospera’; i el nom de l'espècie «candicans», en llatí significa ‘blancuzco’.
Taxonomia
És monotípica. Per molt temps la present espècie va estar situada en el gènero Caprimulgus —i fins a considerada conespecífica en Caprimulgus cayennensis—, fins que varis estudis filogenético varen demostrar cabalmente que estava hermanada en l'espècie Eleothreptus anomalus, el chotacabras pantanero, per #lo que va ser transferida al gènero Eleothreptus. Este canvi taxonómico va ser aprovat en la Proposta No 522 al Comité de Classificació de Sudamérica (SACC). Alguns d'eixos estudis sugerixen que el gènero Eleothreptus està embotit dins d'un gènero Hydropsalis ampliat; no obstant, estudis més recents, de 2023, reforcen el manteniment de la #present i I. anomalus en el present gènero.