Diferència entre les revisions de "Dendrocygna bicolor"
Bot: Revertint apòstrof d' davant de consonant |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç (Etiqueta: Revertit) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Marrecas-caneleiras - Dendrocygna bicolor.jpg|miniatura|sirirí colorat (''Dendrocygna bicolor'')]] | [[Archiu:Marrecas-caneleiras - Dendrocygna bicolor.jpg|miniatura|sirirí colorat (''Dendrocygna bicolor'')]] | ||
El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''), | El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''), també conegut com a '''ànet silbón colorat''' o '''suirirí bicolor''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Anseriformes|anseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]]. | ||
Habita en totes les [[clima tropical|regions tropicals]] del món: en gran part de [[América Central|Centre]] i [[Amèrica del Sur|Sudamérica]], les [[Índies Occidentals]], el [[sur d'Estats Units|sur dels Estats Units]], [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]]. Té un [[plomall]] principalment pardo rojós, cames llargues i un [[pico (zoologia)|pico]] llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, [[arrossar]]és i uns atres [[chapull]]és en vegetació abundant. | Habita en totes les [[clima tropical|regions tropicals]] del món: en gran part de [[América Central|Centre]] i [[Amèrica del Sur|Sudamérica]], les [[Índies Occidentals]], el [[sur d'Estats Units|sur dels Estats Units]], [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]]. Té un [[plomall]] principalment pardo rojós, cames llargues i un [[pico (zoologia)|pico]] llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, [[arrossar]]és i uns atres [[chapull]]és en vegetació abundant. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
El [[niu d'aus|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació|incubar]] els ous; estos [[eclosió|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix. | El [[niu d'aus|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació|incubar]] els ous; estos [[eclosió|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix. | ||
S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN). | S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN). | ||
[[Categoria:Aus d'Àfrica]] | [[Categoria:Aus d'Àfrica]] | ||
Revisió de 05:45 8 jul 2026
El sirirí colorat (Dendrocygna bicolor), també conegut com a ànet silbón colorat o suirirí bicolor, és una espècie d'au anseriforme de la família Anatidae i la subfamília Anatinae.
Habita en totes les regions tropicals del món: en gran part de Centre i Sudamérica, les Índies Occidentals, el sur dels Estats Units, Àfrica subsahariana i el subcontinent indi. Té un plomall principalment pardo rojós, cames llargues i un pico llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, arrossarés i uns atres chapullés en vegetació abundant.
El niu, construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La posada típica té al voltant de dèu ous blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para incubar els ous; estos eclosionan en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.
S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per plaguicidas i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de preocupació menor per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN).