Diferència entre les revisions de "Heike Kamerlingh Onnes"
Bot: Creant artícul solicitat |
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Heike Kamerlingh Onnes''' ([[Groninga (ciutat)|Groninga]], 21 de setembre de 1853-[[Leiden]], 21 de febrer de 1926) va ser un [[Física experimental|físic experimental]] [[Països Baixos|neerlandés]], que es va convertir en el primer en licuar [[heli]], gelant-ho a prop d'1,5 [[kelvin]] (K), i Va ser guardonat en el [[Anex:Premi Nobel de Física|Premi Nobel de Física]] en 1913.<ref>{{Cita web|url=https://www.journals.uchicago.edu/action/cookieabsent|títul=University of Chicago Press Journals: Cookie absent|fechaacceso=2026-02-20|sitioweb=RCNi Company Limited|idioma=en|doi=10.1086/423556?journalCode=isis}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=Freezing physics : Heike Kamerlingh Onnes and the quest for cold|url=http://archive.org/details/freezingphysicsh0000delf|editorial=Amsterdam : Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen|data=2007|fechaacceso=2026-02-20|isbn=978-90-6984-519-7|llinages=Internet Archive|nom=Dirk van}}</ref> | '''Heike Kamerlingh Onnes''' ([[Groninga (ciutat)|Groninga]], 21 de setembre de 1853-[[Leiden]], 21 de febrer de 1926) va ser un [[Física experimental|físic experimental]] [[Països Baixos|neerlandés]], que es va convertir en el primer en licuar [[heli]], gelant-ho a prop d'1,5 [[kelvin]] (K), i Va ser guardonat en el [[Anex:Premi Nobel de Física|Premi Nobel de Física]] en 1913.<ref>{{Cita web|url=https://www.journals.uchicago.edu/action/cookieabsent|títul=University of Chicago Press Journals: Cookie absent|fechaacceso=2026-02-20|sitioweb=RCNi Company Limited|idioma=en|doi=10.1086/423556?journalCode=isis}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=Freezing physics : Heike Kamerlingh Onnes and the quest for cold|url=http://archive.org/details/freezingphysicsh0000delf|editorial=Amsterdam : Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen|data=2007|fechaacceso=2026-02-20|isbn=978-90-6984-519-7|llinages=Internet Archive|nom=Dirk van}}</ref> | ||
En 1911, utilisant heli líquit per a investigar la [[conductivitat elèctrica]] del [[Mercurio (element)|mercuri]] sòlit, Kamerlingh Onnes va descobrir que la seua resistència elèctrica desapareix a 4,2 K, és dir, la [[superconductividad]].<ref>{{Cita lliure|títul=Superconductivity : a very short introduction|url=http://archive.org/details/superconductivit0000blun|editorial=Oxford ; New York : Oxford University Press|data=2009|fechaacceso=2026-02-20|isbn=978-0-19-954090-7|llinages=Internet Archive|nom=Stephen}}</ref> | En 1911, utilisant heli líquit per a investigar la [[conductivitat elèctrica]] del [[Mercurio (element)|mercuri]] sòlit, Kamerlingh Onnes va descobrir que la seua resistència elèctrica desapareix a 4,2 K, és dir, la [[superconductividad]].<ref>{{Cita lliure|títul=Superconductivity : a very short introduction|url=http://archive.org/details/superconductivit0000blun|editorial=Oxford ; New York : Oxford University Press|data=2009|fechaacceso=2026-02-20|isbn=978-0-19-954090-7|llinages=Internet Archive|nom=Stephen}}</ref> | ||
[[Categoria:Alumnat de la Universitat de Groninga]] | |||
[[Categoria:Alumnat de la Universitat de Heidelberg]] | |||
[[Categoria: | [[Categoria:Candidats al Premi Nobel de Química]] | ||
Última revisió del 22:05 7 jul 2026
Heike Kamerlingh Onnes (Groninga, 21 de setembre de 1853-Leiden, 21 de febrer de 1926) va ser un físic experimental neerlandés, que es va convertir en el primer en licuar heli, gelant-ho a prop d'1,5 kelvin (K), i Va ser guardonat en el Premi Nobel de Física en 1913.[1][2]
En 1911, utilisant heli líquit per a investigar la conductivitat elèctrica del mercuri sòlit, Kamerlingh Onnes va descobrir que la seua resistència elèctrica desapareix a 4,2 K, és dir, la superconductividad.[3]
- ↑ . doi:10.1086/423556?journalCode=isis. Consultat el 2026-02-20.
- ↑ Internet Archive, Dirk van (2007). Freezing physics : Heike Kamerlingh Onnes and the quest for cold, Amsterdam : Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen. ISBN 978-90-6984-519-7.
- ↑ Internet Archive, Stephen (2009). Superconductivity : a very short introduction, Oxford ; New York : Oxford University Press. ISBN 978-0-19-954090-7.