Diferència entre les revisions de "Uratelornis chimaera"
m Text reemplaça - 'crío' a 'cria' |
m Text reemplaça - 'd'cria' a 'de cria' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
==Dsitribución i hàbitat== | ==Dsitribución i hàbitat== | ||
És [[endemisme|endèmica]] dels boscs espinosos àrits prop de la costa en el suroest de [[Madagascar]], esta au presenta una molt baixa densitat de població a lo llarc del seu hàbitat. Esta espècie requerix d'ombra i una grossa capa de fulls, i està absent en aquelles parts del bosc espinós que carixen d'estes traces. No es reconeixen [[subespecie]]s, i el seu parent més propenc és la carraca terrestre escamosa (''[[Brachypteracias squamiger]]''). La carraca terrestre colilarga és l'única carraca terrestre que presenta un [[dimorfisme sexual]] clar, o diferències en el plomall o tamany dels sexes. És un au de tamany mijà en una silueta regordeta i una coa llarga. Les parts superiors són de color marró obscur en vetes negres, mentres que les parts inferiors són de color gris clar. La gola blanca es troba emmarcada per ralles malares negres i una franja en el pit negra, i una ralla blanca en la base del pico. Plomes celests són visibles en la vora de les ales i la coa. Rara volta realisa cridades fòra de la temporada | És [[endemisme|endèmica]] dels boscs espinosos àrits prop de la costa en el suroest de [[Madagascar]], esta au presenta una molt baixa densitat de població a lo llarc del seu hàbitat. Esta espècie requerix d'ombra i una grossa capa de fulls, i està absent en aquelles parts del bosc espinós que carixen d'estes traces. No es reconeixen [[subespecie]]s, i el seu parent més propenc és la carraca terrestre escamosa (''[[Brachypteracias squamiger]]''). La carraca terrestre colilarga és l'única carraca terrestre que presenta un [[dimorfisme sexual]] clar, o diferències en el plomall o tamany dels sexes. És un au de tamany mijà en una silueta regordeta i una coa llarga. Les parts superiors són de color marró obscur en vetes negres, mentres que les parts inferiors són de color gris clar. La gola blanca es troba emmarcada per ralles malares negres i una franja en el pit negra, i una ralla blanca en la base del pico. Plomes celests són visibles en la vora de les ales i la coa. Rara volta realisa cridades fòra de la temporada de cria, encara que es fan múltiples cridades territorials. | ||
==Alimentació== | ==Alimentació== | ||
Última revisió del 17:00 7 jul 2026
La carraca terrestre colilarga[1] (Uratelornis quimera) és una espècie d'au coraciforme de la família Brachypteraciidae, del gènero monotípico Uratelornis.[2]
Dsitribución i hàbitat
[editar | editar còdic]És endèmica dels boscs espinosos àrits prop de la costa en el suroest de Madagascar, esta au presenta una molt baixa densitat de població a lo llarc del seu hàbitat. Esta espècie requerix d'ombra i una grossa capa de fulls, i està absent en aquelles parts del bosc espinós que carixen d'estes traces. No es reconeixen subespecies, i el seu parent més propenc és la carraca terrestre escamosa (Brachypteracias squamiger). La carraca terrestre colilarga és l'única carraca terrestre que presenta un dimorfisme sexual clar, o diferències en el plomall o tamany dels sexes. És un au de tamany mijà en una silueta regordeta i una coa llarga. Les parts superiors són de color marró obscur en vetes negres, mentres que les parts inferiors són de color gris clar. La gola blanca es troba emmarcada per ralles malares negres i una franja en el pit negra, i una ralla blanca en la base del pico. Plomes celests són visibles en la vora de les ales i la coa. Rara volta realisa cridades fòra de la temporada de cria, encara que es fan múltiples cridades territorials.
Alimentació
[editar | editar còdic]La carraca terrestre colilarga s'alimenta principalment d'invertebrats, com a formigues, escarabats, palometes i cucs, que troba buscant en la #fulleram o esperant atentament per una oportunitat. Les seues ales són relativament dèbils, per #lo que la carraca terrestre colilarga utilisa principalment les seues fortes pates per a córrer a través del seu hàbitat. És una espècie monógama, i defén un territori durant l'época de reproducció que va d'octubre a febrer. L'espècie excava un túnel en l'arena, al final del com es troba una àmplia cambra a on fa el seu niu en fulls i trossos de terra. La posada és de dos a quatre ous. Despuix que els pollets abandonen el niu, les aus seguixen vivint en grups familiars per lo manco fins a febrer, abans de dispersar-se a través de les xares.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Esta espècie es troba classificada com vulnerable i es troba amenaçada per destrucció d'hàbitat. Els boscs espinosos en els que habita no es troben protegits pel govern de Madagascar, i per o tant el seu hàbitat es troba en disminució a causa de rebuge de sols per a agricultura, recolecció de carbó i explotació forestal. Ademés esta au és caçada pels pobles natius de Madagascar.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2001). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/476.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Sexta part: Coliiformes, Trogoniformes i Coraciiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 48 (1): 107-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 12 de febrer de 2017.
- ↑ http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?avibaseid=88D07I4BAD17FD59