Mastocit

Image de microscopi òptic, en la que se observen mastocitos tenyits de blau

El mastòcit, també nomenat cèlula cebada, és una cèlula del sistema immunitari derivada de la medula òssea. Encara que està relacionat en els basòfils, el mastòcit residix en els teixits i no circula en sanc perifèrica. És una cèlula clau en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.

Característiques

Localisació

Abunden en teixits que estan en contacte en l'exterior: pell, mucosa respiratòria, mucosa digestiva i al voltant dels vasos sanguineus.

Morfologia

Són cèlules grans, de 10-30 µm. Tenen forma redona o ovalada. El citoplasma està ple de grànuls que contenen histamina, heparina, serotonina i atres mediadors químics. El núcleu és central i no lobulat.

Vida mija

Molt llarga. Poden viure mesos o anys en els teixits.

Origen

Provenen de cèlules mare hematopoyètiques de la medula òssea, pero maduren ya en els teixits a on van a residir.

Funció immunològica

• Reaccions alèrgiques: Tenen en la seua superfície receptors d'alta afinitat per a l'IgE. Quan un alèrgen unifica dos IgE sobre el mastòcit, este es desgranula i llibera histamina. Açò provoca els Síntomes immediats de l'alergia: picor, urticària, rinorrea, broncoespasme i anafilaxia.
• Defensa antiparasitària: Colaboren en eosinòfils i basòfils en la resposta contra helmints.

Cicatriçació i angiogènesis

Lliberen factors que promouen la reparació tissular, la formació de nous vasos i el remodelat del colagen.

Homeòstasis

Participen en la defensa innata contra bacteris i en la regulació de la permeabilitat vascular.

Valors normals

Els mastòcits no apareixen en el hemograma normal perque no circulen en sanc. Només es valoren en biòpsies de teixits. El seu número varia segons l'òrgan estudiat.

Alteracions

Mastocitosis

Grup de malalties caracterisades per l'acumulació anormal de mastòcits en un o varis teixits. Poden ser:

• Mastocitosis cutànea, que afecta només a la pell i és més freqüent en chiquets
• Mastocitosis sistèmica, que afecta a òrguens interns com medula òssea, fege o melsa, i és més freqüent en adults.

Síntomes: Picor, rubor, dolor abdominal, diarrea, hipotensió i anafilaxia desencadenada per estímuls com fàrmacs, aliments o picadures.

Activació de mastòcits

Síndrome en la que els mastòcits s'activen de forma inadequada sense que hi haja un aument del seu número. Provoca Síntomes similars a la mastocitosis.

Vore també

• Basòfil
• Histamina
• Alergia

Referències

• Abbas, Lichtman, Pillai. Immunologia Celular i Molecular. 10ª ed.
• Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
• Valent P, et al. Criteria for Mastocytosis. WHO Classification, 2022.

Bibliografia

• Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
• Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
• Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
• Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mastocit.