Diferència entre les revisions de "Vicent Peris"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Vicent Peris''', ([[Sogorp]], [[1478]]- [[Valéncia]], [[1522]]), capità general de l'eixercit agermanat, durant de la [[revolta de les Germanies]] del [[Regne de Valéncia]]. | '''Vicent Peris''', ([[Sogorp]], [[1478]]- [[Valéncia]], [[1522]]), capità general de l'eixercit agermanat, durant de la [[revolta de les Germanies]] del [[Regne de Valéncia]]. | ||
− | Des dels inicis de la revolta armada, els agermanats mostraren fortes discrepàncies internes, a l'estar formats per grups socials en interessos ben diferents i a voltes contraposts. Peris fon un líder radical de la revolta que substituí al moderat [[Joan Llorenç]]. Peris obtingué dos grans èxits militars inicials: la presa del castell de [[Xàtiva]] el [[14 de juliol]] de [[1521]] i la victòria de la [[batalla de Gandia]], el [[23 de juliol]] del mateix any. | + | Des dels inicis de la revolta armada, els agermanats mostraren fortes discrepàncies internes, a l'estar formats per grups socials en interessos ben diferents i a voltes contraposts. Peris fon un líder radical de la revolta que substituí al moderat [[Joan Llorenç]]. Peris obtingué dos grans èxits militars inicials: la presa del castell de [[Xàtiva]] el [[14 de juliol]] de [[1521]] i la victòria de la [[batalla de Gandia]], el [[23 de juliol]] del mateix [[any]]. |
− | Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars van concloure en derrotes dels agermanats. Peris, després de fer-se fort uns mesos en Xàtiva, tornà a | + | Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars van concloure en derrotes dels agermanats. Peris, després de fer-se fort uns mesos en Xàtiva, tornà a Valéncia la nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en l'objectiu de reactivar la revolta, pero en la capital, la burguesia rebel estava pactant una eixida negociada. |
En una desesperada aventura, Vicent Peris s'instalà en la seua pròpia casa i congregà als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota aquella nit pels carrers de [[Valéncia]], fins a que un grup de soldats conseguí incendiar la sa casa. Peris acabà entregant-se al capità [[Diego Ladrón de Guevara]]. El [[3 de març]] de [[1522]] entraren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l'eixecució al dia següent, de Vicent Peris i els seus colaboradors més pròxims. | En una desesperada aventura, Vicent Peris s'instalà en la seua pròpia casa i congregà als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota aquella nit pels carrers de [[Valéncia]], fins a que un grup de soldats conseguí incendiar la sa casa. Peris acabà entregant-se al capità [[Diego Ladrón de Guevara]]. El [[3 de març]] de [[1522]] entraren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l'eixecució al dia següent, de Vicent Peris i els seus colaboradors més pròxims. | ||
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
[[Categoria:Revolta de les Germanies]] | [[Categoria:Revolta de les Germanies]] | ||
[[Categoria:Sogorbins]] | [[Categoria:Sogorbins]] | ||
− | [[Categoria:Valencians | + | [[Categoria:Valencians]] |
Revisió de 14:48 20 març 2011
Vicent Peris, (Sogorp, 1478- Valéncia, 1522), capità general de l'eixercit agermanat, durant de la revolta de les Germanies del Regne de Valéncia.
Des dels inicis de la revolta armada, els agermanats mostraren fortes discrepàncies internes, a l'estar formats per grups socials en interessos ben diferents i a voltes contraposts. Peris fon un líder radical de la revolta que substituí al moderat Joan Llorenç. Peris obtingué dos grans èxits militars inicials: la presa del castell de Xàtiva el 14 de juliol de 1521 i la victòria de la batalla de Gandia, el 23 de juliol del mateix any.
Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars van concloure en derrotes dels agermanats. Peris, després de fer-se fort uns mesos en Xàtiva, tornà a Valéncia la nit del 18 de febrer de 1522, en l'objectiu de reactivar la revolta, pero en la capital, la burguesia rebel estava pactant una eixida negociada.
En una desesperada aventura, Vicent Peris s'instalà en la seua pròpia casa i congregà als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota aquella nit pels carrers de Valéncia, fins a que un grup de soldats conseguí incendiar la sa casa. Peris acabà entregant-se al capità Diego Ladrón de Guevara. El 3 de març de 1522 entraren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l'eixecució al dia següent, de Vicent Peris i els seus colaboradors més pròxims.