Diferència entre les revisions de "Regino Mas i Marí"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Regino Mas i Marí''' (Benifayó, 25 d'abril de 1899 - Benicalap, 30 de maig de 1968). fon un artiste faller, un innovador, consi…» |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Estudià dibuix a l'escola de Belles Arts Sant Carles de Valéncia. Plantà la seua primera falla en l'any [[1918]], encara que previàment ya havia conegut l'ofici fent d'aprenent. Fon el primer artiste en plantar falles majors, i solia plantar un elegant ninot central rodejat pels ninots menors, a on predominava la sàtira i l'humor, apart de la bellea. | Estudià dibuix a l'escola de Belles Arts Sant Carles de Valéncia. Plantà la seua primera falla en l'any [[1918]], encara que previàment ya havia conegut l'ofici fent d'aprenent. Fon el primer artiste en plantar falles majors, i solia plantar un elegant ninot central rodejat pels ninots menors, a on predominava la sàtira i l'humor, apart de la bellea. | ||
El seu compromís satíric li valgué sis mesos i un dia de presó en acabar la [[Guerra Civil Espanyola]], acusat d'auxili a la rebelió; ademés de rebre dos galtades per part del responsable de la Fira de Mostres de Valéncia, ofés per un ninot a on apareixia parodiat, i es criticava el negoci d'estraperlo (mercat negre) en el cafè guineà en [[1947]]. | |||
Durant la [[II República Espanyola|República]] presidí l'Associació d'artistes fallers, i en eixir de la presó, fon membre fundador del Gremi Artesà d'Artistes Fallers, en [[1943]]. Una iniciativa seua fon la creació del [[Museu Faller]], a on s'exposaria el ninot indultat d'eixe any, és a dir, aquell que cada any se salva de ser cremat en les festes. Eixemple de la calitat del seu treball són els cinc ninots seus que encara hui es poden trobar en eixe museu, que són dels anys [[1941]], [[1942]], [[1944]], [[1947]] i [[1958]]. També impulsà la creació de la [[Ciutat de l'artiste faller]]. | |||
Revisió de 12:07 13 març 2026
Regino Mas i Marí (Benifayó, 25 d'abril de 1899 - Benicalap, 30 de maig de 1968). fon un artiste faller, un innovador, considerat un dels millors de l'història. Es considera que el seu millor treball és La Llei de l'embut (Plaça del Mercat, 1944). En el seu palmarès figuren 22 primers premis, 12 d'ingeni i gràcia i 5 ninots indultats.
Biografia
Regino naixqué en la població valenciana de Benifayó, en la comarca de la Ribera Alta, el 25 d'abril de l'any 1899.
Estudià dibuix a l'escola de Belles Arts Sant Carles de Valéncia. Plantà la seua primera falla en l'any 1918, encara que previàment ya havia conegut l'ofici fent d'aprenent. Fon el primer artiste en plantar falles majors, i solia plantar un elegant ninot central rodejat pels ninots menors, a on predominava la sàtira i l'humor, apart de la bellea.
El seu compromís satíric li valgué sis mesos i un dia de presó en acabar la Guerra Civil Espanyola, acusat d'auxili a la rebelió; ademés de rebre dos galtades per part del responsable de la Fira de Mostres de Valéncia, ofés per un ninot a on apareixia parodiat, i es criticava el negoci d'estraperlo (mercat negre) en el cafè guineà en 1947.
Durant la República presidí l'Associació d'artistes fallers, i en eixir de la presó, fon membre fundador del Gremi Artesà d'Artistes Fallers, en 1943. Una iniciativa seua fon la creació del Museu Faller, a on s'exposaria el ninot indultat d'eixe any, és a dir, aquell que cada any se salva de ser cremat en les festes. Eixemple de la calitat del seu treball són els cinc ninots seus que encara hui es poden trobar en eixe museu, que són dels anys 1941, 1942, 1944, 1947 i 1958. També impulsà la creació de la Ciutat de l'artiste faller.