Diferència entre les revisions de "Elías de Tejada"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Francisco Elías de Tejada y Spínola | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Juriste | ||
| + | | data_naix = [[6 d'abril]] de [[1917]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[18 de febrer]] de [[1978]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
'''Francisco Elías de Tejada y Spínola''' ([[Madrit]], [[6 d'abril]] de [[1917]] - [[18 de febrer]] de [[1978]]), fon un juriste, filòsof del Dret i publiciste espanyol, catedràtic de Filosofia del Dret en vàries universitats i autor de texts sobre filosofia i història del Dret, aixina com sobre les idees i ciències polítiques. Fon representant del tradicionalisme hispà i del [[dret natural]] europeu, i partidari de la [[monarquia tradicional]]. | '''Francisco Elías de Tejada y Spínola''' ([[Madrit]], [[6 d'abril]] de [[1917]] - [[18 de febrer]] de [[1978]]), fon un juriste, filòsof del Dret i publiciste espanyol, catedràtic de Filosofia del Dret en vàries universitats i autor de texts sobre filosofia i història del Dret, aixina com sobre les idees i ciències polítiques. Fon representant del tradicionalisme hispà i del [[dret natural]] europeu, i partidari de la [[monarquia tradicional]]. | ||
Revisió de 12:01 18 gin 2026
| Francisco Elías de Tejada y Spínola | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste | ||
| Naiximent: | 6 d'abril de 1917 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
| Defunció: | 18 de febrer de 1978 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Francisco Elías de Tejada y Spínola (Madrit, 6 d'abril de 1917 - 18 de febrer de 1978), fon un juriste, filòsof del Dret i publiciste espanyol, catedràtic de Filosofia del Dret en vàries universitats i autor de texts sobre filosofia i història del Dret, aixina com sobre les idees i ciències polítiques. Fon representant del tradicionalisme hispà i del dret natural europeu, i partidari de la monarquia tradicional.
Reuní durant la seua vida una biblioteca personal d'extraordinària magnitut, que obra hui en dia en la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques per la seua donació. A lo llarc de la seua dilatada carrera acadèmica tingué multitut de discípuls.
Cites
Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! Joàn Fustér (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades Elías de Tejada (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.
L'espirit juridic del rei Don Jaume (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol