Diferència entre les revisions de "Tomás de Iriarte"
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
* Alborg, Juan Luis: op. cit., pp. 531-532 | * Alborg, Juan Luis: op. cit., pp. 531-532 | ||
* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/tomas_de_iriarte/ Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Tomás de Iriarte»] | * [https://www.cervantesvirtual.com/portales/tomas_de_iriarte/ Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Tomás de Iriarte»] | ||
| + | * [https://musicaantigua.com/los-doce-musicos-de-iriarte/ «Los doce músicos de Iriarte « MusicaAntigua.com». www.musicaantigua.com] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
* [https://books.google.fr/books?id=RnqM8nnoaYAC&pg=RA1-PA437&dq=Fabulas+literarias+tomas+iriarte&hl=fr&newbks=1&newbks_redir=0&source=gb_mobile_search&ovdme=1&sa=X&ved=2ahUKEwjy4cmKttWPAxWmfqQEHQ42Ijs4ChDoAXoECAYQAw#v=onepage&q=Fabulas%20literarias%20tomas%20iriarte&f=false Jong, M. J. G. De (1994). Le Présent du passé: Essais de littérature comparée (en francés). Presses universitaires de Namur. p. 437. ISBN 978-2-87037-195-4] | * [https://books.google.fr/books?id=RnqM8nnoaYAC&pg=RA1-PA437&dq=Fabulas+literarias+tomas+iriarte&hl=fr&newbks=1&newbks_redir=0&source=gb_mobile_search&ovdme=1&sa=X&ved=2ahUKEwjy4cmKttWPAxWmfqQEHQ42Ijs4ChDoAXoECAYQAw#v=onepage&q=Fabulas%20literarias%20tomas%20iriarte&f=false Jong, M. J. G. De (1994). Le Présent du passé: Essais de littérature comparée (en francés). Presses universitaires de Namur. p. 437. ISBN 978-2-87037-195-4] | ||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:39 16 gin 2026
| Tomás de Iriarte | |||
|---|---|---|---|
| Retrat de Tomás de Iriarte per Joaquín Inza, Museu del Prado | |||
| Nacionalitat: | Espanyol | ||
| Ocupació: | Poeta i escritor | ||
| Naiximent: | 18 de setembre de 1750 | ||
| Lloc de naiximent: | Puerto de la Cruz, Tenerife, Espanya | ||
| Defunció: | 30 d'octubre de 1791 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo (Puerto de la Cruz, Tenerife, 18 de setembre de 1750 - † Madrit, 17 de setembre de 1791), poeta espanyol de l'Ilustració i el Neoclassicisme i també músic aficionat, germà dels diplomàtics Bernardo de Iriarte i Domingo de Iriarte i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta Juan de Iriarte.
Les seues Faules lliteràries (1782) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic.
La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el violí i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec Guzmán el Bo. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic La música (1779) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio.
Referències[editar | editar còdic]
- Alborg, Juan Luis: op. cit., pp. 531-532
- Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Tomás de Iriarte»
- «Los doce músicos de Iriarte « MusicaAntigua.com». www.musicaantigua.com
Bibliografia[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tomás de Iriarte.