Diferència entre les revisions de "Tomás de Iriarte"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 14: Llínea 14:
 
Les seues ''Faules lliteràries'' ([[1782]]) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic.  
 
Les seues ''Faules lliteràries'' ([[1782]]) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic.  
  
La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el [[violí]] i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec ''Guzmán el Bo''. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic ''La música'' ([[1779]]) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio.    
+
La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el [[violí]] i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec ''Guzmán el Bo''. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic ''La música'' ([[1779]]) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/tomas_de_iriarte/ Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Tomás de Iriarte»]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 18:36 16 gin 2026

Tomás de Iriarte
Tomas de Iriarte Joaquin Inza.jpg
Retrat de Tomás de Iriarte per Joaquín Inza, Museu del Prado
Nacionalitat: Espanyol
Ocupació: Poeta i escritor
Naiximent: 18 de setembre de 1750
Lloc de naiximent: Puerto de la Cruz, Tenerife, Espanya
Defunció: 30 d'octubre de 1791
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo (Puerto de la Cruz, Tenerife, 18 de setembre de 1750 - † Madrit, 17 de setembre de 1791), poeta espanyol de l'Ilustració i el Neoclassicisme i també músic aficionat, germà dels diplomàtics Bernardo de Iriarte i Domingo de Iriarte i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta Juan de Iriarte.

Les seues Faules lliteràries (1782) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic.

La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el violí i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec Guzmán el Bo. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic La música (1779) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio.

Referències

Enllaços externs

Commons