Diferència entre les revisions de "Tomás de Iriarte"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
'''Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo''' ([[Puerto de la Cruz]], [[Tenerife]], [[18 de setembre]] de [[1750]] - † [[Madrit]], [[17 de setembre]] de [[1791]]), [[poeta]] [[Espanya|espanyol]] de l'[[Ilustració]] i el [[Neoclassicisme]] i també músic aficionat, germà dels diplomàtics [[Bernardo de Iriarte]] i [[Domingo de Iriarte]] i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta [[Juan de Iriarte]]. | '''Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo''' ([[Puerto de la Cruz]], [[Tenerife]], [[18 de setembre]] de [[1750]] - † [[Madrit]], [[17 de setembre]] de [[1791]]), [[poeta]] [[Espanya|espanyol]] de l'[[Ilustració]] i el [[Neoclassicisme]] i també músic aficionat, germà dels diplomàtics [[Bernardo de Iriarte]] i [[Domingo de Iriarte]] i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta [[Juan de Iriarte]]. | ||
| − | Les seues ''Faules lliteràries'' ([[1782]]) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic. | + | Les seues ''Faules lliteràries'' ([[1782]]) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic. |
| + | |||
| + | La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el [[violí]] i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec ''Guzmán el Bo''. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic ''La música'' ([[1779]]) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 18:35 16 gin 2026
| Tomás de Iriarte | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Retrat de Tomás de Iriarte per Joaquín Inza, Museu del Prado | |||
| Nacionalitat: | Espanyol | ||
| Ocupació: | Poeta i escritor | ||
| Naiximent: | 18 de setembre de 1750 | ||
| Lloc de naiximent: | Puerto de la Cruz, Tenerife, Espanya | ||
| Defunció: | 30 d'octubre de 1791 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo (Puerto de la Cruz, Tenerife, 18 de setembre de 1750 - † Madrit, 17 de setembre de 1791), poeta espanyol de l'Ilustració i el Neoclassicisme i també músic aficionat, germà dels diplomàtics Bernardo de Iriarte i Domingo de Iriarte i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta Juan de Iriarte.
Les seues Faules lliteràries (1782) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic.
La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el violí i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec Guzmán el Bo. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic La música (1779) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tomás de Iriarte.