Diferència entre les revisions de "Jacinto Benavente"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 229: Llínea 229:
  
 
La seua obra seguix sent representada i estudiada en teatres de tot lo món, i les seues obres completes han segut publicades per l'editorial Aguilar. En resum, Jacinto Benavente fon un prolífic dramaturc espanyol que, en la seua aguda observació de la societat i la seua habilitat per a crear diàlecs ingeniosos, es va convertir en una figura clau del teatre del [[sigle XX]] i fon reconegut en el Premi Nobel de Lliteratura.
 
La seua obra seguix sent representada i estudiada en teatres de tot lo món, i les seues obres completes han segut publicades per l'editorial Aguilar. En resum, Jacinto Benavente fon un prolífic dramaturc espanyol que, en la seua aguda observació de la societat i la seua habilitat per a crear diàlecs ingeniosos, es va convertir en una figura clau del teatre del [[sigle XX]] i fon reconegut en el Premi Nobel de Lliteratura.
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  

Última revisió del 11:46 13 set 2025

Jacinto Benavente Martínez
Jacinto Benavente.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor.
Naiximent: 12 d'agost de 1866
Lloc de naiximent: Madrit, Espanya
Defunció: 14 de juliol de 1954
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Jacinto Benavente Martínez (Madrit, 12 d'agost de 1866 - † Madrit, 14 de juliol de 1954), fon un escritor, dramaturc, director, guioniste i productor de cine espanyol. Prolífic autor teatral, en l'any 1922 fon guardonat en el Premi Nobel de Lliteratura.

Biografia[editar | editar còdic]

Jacinto Benavente naixqué en la ciutat de Madrit en l'any 1866 i des de jove mostrà interés pel teatre, estudiant Dret i Filosofia i Lletres, encara que finalment es va dedicar per complet a la lliteratura i al teatre.

Primers anys i formació[editar | editar còdic]

El seu pare, Mariano Benavente, era un reconegut mege pediatra, lo que li va permetre créixer en un ambient familiar cult i en accés primerenc a la lliteratura.

Inicis en el teatre[editar | editar còdic]

Encara que estudià Dret, pronte va abandonar els seus estudis per a dedicar-se a la lliteratura i el teatre. Les seues primeres obres teatrals varen sorgir del seu interés per reflectir la societat espanyola de finals del sigle XIX.

Consolidació com a dramaturc[editar | editar còdic]

Benavente es va convertir en un dels dramaturcs més importants d'Espanya, en més d'un centenar d'obres escrites.

Aportació al teatre[editar | editar còdic]

Renovà el teatre espanyol del sigle XX, abordant diversos gèneros i ambients, des de la comèdia fins al drama, i explorant tant l'entorn rural com l'urbà.

Premi Nobel i reconeiximent[editar | editar còdic]

En l'any 1922, va rebre el Premi Nobel de Lliteratura pels seus "lluents guanys com a dramaturc".

Obra[editar | editar còdic]

Entre les seues obres més conegudes es troben Els interessos creats (1907), La malvolguda (1913), La ciutat alegre i confiada (1916) i Pepa Doncel (1928).

  • Comedia italiana
  • El criado de don Juan
  • El nido ajeno
  • La blancura de Pierrot
  • Cuento de primavera
  • Amor de artista
  • Modernismo
  • El encanto de una hora (1892)
  • Teatro fantástico (1892)
  • Vilanos (1893)
  • Versos (1893)
  • Cartas de mujeres (1893)
  • El nido ajeno (1894)
  • Gente conocida (1896)
  • El marido de la Téllez (1897)
  • De alivio (1897)
  • Don Juan (1897)
  • La farándula (1897)
  • Figulinas (1898)
  • La comida de las fieras (1898)
  • Teatro feminista (1898)
  • Operación quirúrgica (1899)
  • Despedida cruel (1899)
  • La gata de Angora (1900)
  • Viaje de instrucción (1900)
  • Por la herida (1900)
  • Modas (1901)
  • La gobernadora (1901)
  • Sin querer (1901)
  • Sacrificios (1901)
  • Lo cursi (1901)
  • La gobernadora (1901)
  • El primo Román (1901)
  • Amor de amor (1902)
  • En tren de los maridos (1902)
  • Alma triunfante (1902)
  • El automóvil (1902)
  • La noche del sábado (1903)
  • El hombrecito (1903)
  • Los favoritos (1903)
  • Por que se ama (1903)
  • Al natural (1903)
  • La casa de la dicha (1903)
  • No fumadores (1904)
  • El dragón de fuego (1904)
  • Los malhechores de bien (1905)
  • Rosas de verano (1905)
  • Rosas de otoño (1905)
  • El susto de la condesa (1905)
  • Cuento inmoral (1905)
  • La sobresalienta (1905)
  • Las cigarras hormigas (1905)
  • La princesa bebé (1906)
  • Más fuerte que el amor (1906)
  • El amor asusta (1907)
  • Los búhos (1907)
  • Los intereses creados (1907)
  • Abuela y nieta (1907)
  • La copa encantada (1907)
  • La princesa sin corazón (1907)
  • Todos somos unos (1907)
  • La historia de Otelo (1907)
  • Los ojos de los muertos (1907)
  • Señora ama (1908)
  • La sonrisa de Gioconda (1908)
  • La fuerza bruta (1908)
  • El marido de su viuda (1908)
  • De pequeñas causas (1908)
  • Hacia la verdad (1908)
  • Ganarse la vida (1909)
  • El último minué (1909)
  • La escuela de las princesas (1909)
  • El príncipe que todo lo aprendió en los libros (1909)
  • Por las nubes (1909)
  • De cerca (1909)
  • ¡A ver qué hace un hombre! (1909)
  • La señorita se aburre (1909)
  • El nietecito (1910)
  • Caridad (1911)
  • El criado de Don Juan (1911)
  • La losa de los sueños (1911)
  • La malquerida (1913)
  • El collar de estrellas (1915)
  • La verdad (1915)
  • La propia estimación (1915)
  • La ciudad alegre y confiada (1916)
  • Campo de armiño (1916)
  • El mal que nos hacen (1917)
  • Los cachorros (1918)
  • Mefistófela (1918)
  • La Inmaculada de los Dolores (1918)
  • La ley de los hijos (1918)
  • Por ser con todos leal, ser para todos traidor (1919)
  • La vestal de Occidente (1919)
  • El audaz (1919)
  • La honra de los hombres (1919)
  • La Cenicienta (1919)
  • Y va de cuento (1919)
  • La fuerza bruta (1919)
  • Una señora (1920)
  • Una pobre mujer (1920)
  • Más allá de la muerte (1922)
  • Por que se quitó Juan de la bebida (1922)
  • Lecciones de buen amor (1924)
  • Un par de botas (1924)
  • Alfilerazos (1924)
  • La otra honra (1924)
  • La virtud sospechosa (1924)
  • Nadie sabe lo que quiere, o el bailarín y el trabajador (1925)
  • ¡Si creerás tú que es por mi gusto! (1925)
  • El suicidio de Lucerito (1925)
  • Los nuevos yernos (1925)
  • La mariposa que voló sobre el mar (1926)
  • La noche iluminada (1927)
  • El hijo de Polichinela (1927)
  • A las puertas del cielo (1927)
  • El demonio fue antes ángel (1928)
  • Pepa Doncel (1928)
  • Para el cielo y los altares (1928)
  • ¡No quiero, no quiero! (1928)
  • Vidas cruzadas (obra de teatro)|Vidas cruzadas (1929)
  • Los amigos del hombre (1930)
  • Los andrajos de la púrpura (1930)
  • De muy buena familia (1931)
  • Literatura (1931)
  • La melodía del jazz-band (1931)
  • Cuando los hijos de Eva no son los hijos de Adán (1931)
  • La moral del divorcio (1932)
  • Santa Rusia (1932)
  • La duquesa gitana (1932)
  • Le verdad inventada (1933)
  • El rival de su mujer (1933)
  • La novia de nieve (1934)
  • El pan comido en la mano (1934)
  • Ni al amor ni al mar (1934)
  • Memorias de un madrileño (1934)
  • No juguéis con esas cosas (1935)
  • Cualquiera lo sabe (1935)
  • Lo increíble (1940)
  • Aves y pájaros (1940)
  • Abuelo y nieto (1941)
  • Y amargaba (1941)
  • La última carta (1941)
  • La honradez de la cerradura (1942)
  • La culpa es tuya (1942)
  • Al fin, mujer (1942)
  • ¡Hija del alma! (1942)
  • La enlutada (1943)
  • El demonio del teatro (1943)
  • Don Magín el de las magias (1944)
  • Los niños perdidos en la selva (1944)
  • Espejo de grandes (1944)
  • Nieve en mayo (1945)
  • La infanzona (1945)
  • La ciudad doliente (1945)
  • Titania (1945)
  • Al servicio de su majestad imperial (1947)
  • La infanzona (1948)
  • Abdicación (1948)
  • Divorcio de almas (1948)
  • Adoración (1948)
  • Al amor hay que mandarlo al colegio (1950)
  • Su amante esposa (1950)
  • Tú una vez y el diablo diez (1950)
  • Máter Imperátrix (1950)
  • La vida en verso (1951)
  • Ha llegado Don Juan (1952)
  • El lebrel del cielo (1953)
  • El alfiler en la boca (1953)
  • Servir (1953)
  • Almas prisioneras (1953)
  • Caperucita asusta al lobo (1953)
  • Hijos padres de sus padres (1954)
  • El marido de bronce (1954)
  • Por salvar su amor (1954)
  • El bufón de Hamlet (1958)

Premis i reconeiximents[editar | editar còdic]

  • Premi Nobel de Lliteratura, 1922.
  • Fill adoptiu de Nova York, 1923.
  • Fill predilecte de Madrit, 1924.
  • Gran Creu d'Alfons X el Sabi, 1944.
  • Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, 1950.
  • Fill adoptiu de Galapagar, 2016.

Llegat[editar | editar còdic]

La seua obra seguix sent representada i estudiada en teatres de tot lo món, i les seues obres completes han segut publicades per l'editorial Aguilar. En resum, Jacinto Benavente fon un prolífic dramaturc espanyol que, en la seua aguda observació de la societat i la seua habilitat per a crear diàlecs ingeniosos, es va convertir en una figura clau del teatre del sigle XX i fon reconegut en el Premi Nobel de Lliteratura.

Referències[editar | editar còdic]

  • Benavente en Lecturalia
  • Jacinto Benavente. Rutas culturales
  • Lázaro, Ángel (1964). A. Aguado, ed. Jacinto Benavente, de su vida y de su obra (en español). Madrid. p. 13
  • Lázaro Carreter. Introducción a Los intereses creados, Cátedra, Madrid, 1986
  • Oliva, César. Teatro español del siglo XX, Síntesis, Madrid, 2002; ISBN 84-9756-043-4; pág. 37
  • Peláez Martín, Andrés. Historia del teatro español II Cap.: «El arte escénico en la edad de plata.» Gredos, Madrid, 2003; ISBN 84-249-2393-6
  • Pérez Bowie, José Antonio. Historia del teatro español II Cap.: «Las ideas teatrales de 1900 a 1939.» Gredos, Madrid, 2003; ISBN 84-249-2393-6; pág. 2245

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Lázaro, Ángel. Los grandes escritores. Jacinto Benavente: de su vida y su obra, Agencia Mundial de Librería, Madrid, 1925
  • Peláez Martín, Andrés. Historia del teatro español II Cap.: «El arte escénico en la edad de plata. Gredos, Madrid, 2003; ISBN 84-249-2393-6;
  • Ruiz Ramón, Francisco. Historia del teatro español siglo XX, Cátedra, Madrid, 1997; ISBN 84-376-0049-9.
  • Trapiello, Andrés. "Las armas y las letras", Barcelona, 2010

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons