Diferència entre les revisions de "Dadaisme"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
<ref name=ref_duplicada_2>De Micheli, Mario. Las vanguardias artísticas del siglo XX. trad., Sánchez-Gijón, Ángel. 2a ed. Madrid: Alianza Forma, 2002</ref> | <ref name=ref_duplicada_2>De Micheli, Mario. Las vanguardias artísticas del siglo XX. trad., Sánchez-Gijón, Ángel. 2a ed. Madrid: Alianza Forma, 2002</ref> | ||
| − | Per als membres de Dada, el dadaisme era un [[modus vivendi]] que feen present | + | Per als membres de Dada, el dadaisme era un [[modus vivendi]] que feen present en l’art a través dels gests i actes Dada: accions que pretenien provocar a través de l’expressió de la negació dadaista. Al qüestionar i reptar el cànon lliterari i artístic, Dada creà una espècie d’anti-art'', és una provocació oberta a l’orde establit.<ref>"Dadaisme" Dietmar Elger; 2004; Ed. Taschen, ISBN 3-8228-2946-3</ref> |
A pesar de no ser una part extensament coneguda de l’obra de Dada, l'influència del dadaisme s’estén a la música. | A pesar de no ser una part extensament coneguda de l’obra de Dada, l'influència del dadaisme s’estén a la música. | ||
Revisió de 23:01 1 ago 2010
El dadaisme és un moviment cultural que sorgí en 1916 en el Cabaret Voltaire en Zúrich, Suïssa. Va ser propost per Hugo Ball, escritor dels primers texts dada; posteriorment, s'uní Tristan Tzara que arribaria a ser l’emblema del dadaisme. Una característica fonamental del dadaisme és l’oposició al concepte de raó instaurat pel Positivisme. Dada es caracterisà per rebelar-se en contra de les convencions lliteràries i artístiques i, especialment, per burlar-se de l'artiste burgués i del seu art. [1]
Per als membres de Dada, el dadaisme era un modus vivendi que feen present en l’art a través dels gests i actes Dada: accions que pretenien provocar a través de l’expressió de la negació dadaista. Al qüestionar i reptar el cànon lliterari i artístic, Dada creà una espècie d’anti-art, és una provocació oberta a l’orde establit.[2]
A pesar de no ser una part extensament coneguda de l’obra de Dada, l'influència del dadaisme s’estén a la música. [3]
Referencies
- ↑ De Micheli, Mario. Las vanguardias artísticas del siglo XX. trad., Sánchez-Gijón, Ángel. 2a ed. Madrid: Alianza Forma, 2002
- ↑ "Dadaisme" Dietmar Elger; 2004; Ed. Taschen, ISBN 3-8228-2946-3
- ↑ "Modernism and Music: An Anthology of Sources", Daniel Albright, 2004 University of Chicago Press, ISBN 0-226-01266-2
Bibliografia
- El Espíritu Dada, Emmanuelle de l'Écotais. HK. Madrid, 1998. ISBN 84-96048-44-6.
Vore també
Enllaços externs
- Manifest dadaiste (pdf)
- Dada Companion En Anglés
- Laito Garces (Srta Laura de America) En Anglés