Diferència entre les revisions de "Ricardo Carreras Balado"
(→Obra) |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Ricart Carreras fon fill d'un senador i d'una família de propietaris rurals en poder adquisitiu. Estudià Filosofia i Lletres en [[Barcelona]], [[Saragossa]] i Madrit, on va tingué la sòrt de coincidir en [[Marcelino Menéndez Pelayo]] igual que [[Salvador Guinot]]. | + | Ricart Carreras fon fill d'un senador i d'una família de propietaris rurals en poder adquisitiu. Estudià Filosofia i Lletres en [[Barcelona]], [[Saragossa]] i Madrit, on va tingué la sòrt de coincidir en [[Marcelino Menéndez Pelayo]] igual que [[Salvador Guinot]]. Fon membre de la Comissió Provincial de Monuments de Castelló. |
Instalat en Castelló de la Plana, intervingué en la política local. Fon regidor i diputat provincial, defensor de l'agrarisme conservador, comissari real de Foment de la Federació Agrària i fundador de la UNEA. | Instalat en Castelló de la Plana, intervingué en la política local. Fon regidor i diputat provincial, defensor de l'agrarisme conservador, comissari real de Foment de la Federació Agrària i fundador de la UNEA. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Als vint anys, fundà els semanaris ''Don Cristóbal'' ([[1887]]), semanari festiu, i ''[[Revista Ayer y Hoy|Ayer y Hoy]]'' ([[1902]]), una revista quincenal, i dirigí els diaris ''[[Heraldo de Castellón]]'', ''[[La Tribuna]]'' i les pàgines lliteràries de ''El Liberal''. Aparegué el Círculo Artístico y Literario, inspirador d'aquelles creacions com el [[Port de Castelló|Port]], [[Teatre Principal de Castelló|Teatre Principal]] i [[Parc Ribalta]]. | Als vint anys, fundà els semanaris ''Don Cristóbal'' ([[1887]]), semanari festiu, i ''[[Revista Ayer y Hoy|Ayer y Hoy]]'' ([[1902]]), una revista quincenal, i dirigí els diaris ''[[Heraldo de Castellón]]'', ''[[La Tribuna]]'' i les pàgines lliteràries de ''El Liberal''. Aparegué el Círculo Artístico y Literario, inspirador d'aquelles creacions com el [[Port de Castelló|Port]], [[Teatre Principal de Castelló|Teatre Principal]] i [[Parc Ribalta]]. | ||
| − | En els seudònims de ''Kock'' i ''Licenciado Torralba'', inicià la caricatura en prensa. | + | En els seudònims de ''Kock'' i ''Licenciado Torralba'', inicià la caricatura en prensa. També fon periodiste i caricaturiste, dibuixava portades, investigava i redactava artículs per a diferents periòdics i semanaris com ''[[Las Provincias]]'', ''[[Diario de Valencia]]'', ''Cultura Española'' de Madrit i ''Labor Nueva'' de Barcelona. |
| − | Fon un dels principals promotors i fundador de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) en l'any [[1919]], i el primer director del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). | + | Fon un dels principals promotors i fundador de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) en l'any [[1919]], entitat per a promoure els estudis històrics i filològics de Castelló, i el primer director del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). |
| − | De les seues obres | + | De les seues obres, destaquen la novela ''Doña Abdulia'' ([[1904]]) i la monografia històrica ''Catí'' ([[1929]]). Tenia un bon coneiximent dels clàssics valencians i elaborà vocabularis i estudis del ''[[Tirant lo Blanch]]'' i de la ''[[Crònica de Ramon Muntaner|Crònica de Muntaner]]''. |
| − | Es casà en Carmen Montoya | + | L'autor de l'obra de la mitologia castellonenca ''[[Tombatossals]]'' ([[1922]]), [[Josep Pasqual Tirado]], comentà que donava les gràcies al corage, les correccions i les anotacions de Ricart Carreras. |
| + | |||
| + | Es casà en Carmen Montoya Alemán, neta del brigadier Alemany, en qui tingué quatre fills, Emilia, Ricardo, Manolo i Carmen. Vixqueren en el carrer González Chermá de la ciutat de Castelló. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
Revisió de 18:17 1 set 2025
Ricardo Carreras Balado o Ricart Carreras i Balado (Castelló de la Plana, 29 de novembre de 1866 - 9 de febrer de 1929), fon un periodiste i escritor valencià.
Biografia
Ricart Carreras fon fill d'un senador i d'una família de propietaris rurals en poder adquisitiu. Estudià Filosofia i Lletres en Barcelona, Saragossa i Madrit, on va tingué la sòrt de coincidir en Marcelino Menéndez Pelayo igual que Salvador Guinot. Fon membre de la Comissió Provincial de Monuments de Castelló.
Instalat en Castelló de la Plana, intervingué en la política local. Fon regidor i diputat provincial, defensor de l'agrarisme conservador, comissari real de Foment de la Federació Agrària i fundador de la UNEA.
El seu interés per la llectura, per l'art i el coleccionisme caracterisaren una vida dedicada a la cultura.
Als vint anys, fundà els semanaris Don Cristóbal (1887), semanari festiu, i Ayer y Hoy (1902), una revista quincenal, i dirigí els diaris Heraldo de Castellón, La Tribuna i les pàgines lliteràries de El Liberal. Aparegué el Círculo Artístico y Literario, inspirador d'aquelles creacions com el Port, Teatre Principal i Parc Ribalta.
En els seudònims de Kock i Licenciado Torralba, inicià la caricatura en prensa. També fon periodiste i caricaturiste, dibuixava portades, investigava i redactava artículs per a diferents periòdics i semanaris com Las Provincias, Diario de Valencia, Cultura Española de Madrit i Labor Nueva de Barcelona.
Fon un dels principals promotors i fundador de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC) en l'any 1919, entitat per a promoure els estudis històrics i filològics de Castelló, i el primer director del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC).
De les seues obres, destaquen la novela Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929). Tenia un bon coneiximent dels clàssics valencians i elaborà vocabularis i estudis del Tirant lo Blanch i de la Crònica de Muntaner.
L'autor de l'obra de la mitologia castellonenca Tombatossals (1922), Josep Pasqual Tirado, comentà que donava les gràcies al corage, les correccions i les anotacions de Ricart Carreras.
Es casà en Carmen Montoya Alemán, neta del brigadier Alemany, en qui tingué quatre fills, Emilia, Ricardo, Manolo i Carmen. Vixqueren en el carrer González Chermá de la ciutat de Castelló.
Obra
- Rata grossa (1896), obra costumista en forma de crònica per al periòdic Heraldo de Castellón.
- Doña Abdulia (1904), novela costumista de Castelló.
- Catí (1929), monografia històrica.
- Homenaje a Francisco Pérez Dolz y Juan Adsuara Ramos (1930)
Reconeiximents
- En l'any 1905 el govern li concedia la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
- En febrer de 1932 en l'Ajuntament de Castelló es va propondre un carrer de la ciutat en el seu nom que es va portar a terme.
- En 1994, en el Dia del Llibre, es va interpretar en Castelló Doña Abulia en forma d'obra teatral com a homenage.