Diferència entre les revisions de "Pi pinyoner"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Jose2 pàgina traslladada Pinus pinea a Pi pinyoner) |
|||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
}} | }} | ||
| − | El '''pi pinyoner''' ('''''Pinus pinea''''') és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], conegut pel seu fruit comestible, el [[pinyó]]. És característic del paisage mediterràneu occidental, especialment en les zones costeres de | + | El '''pi pinyoner''' ('''''Pinus pinea''''') és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], conegut pel seu fruit comestible, el [[pinyó]]. És característic del paisage mediterràneu occidental, especialment en les zones costeres de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[Andalusia]] i el litoral ibèric. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | És un arbre gran, que pot arribar fins als 25 metros | + | És un arbre gran, que pot arribar fins als 25 metros d'altura, de port molt característic per la copa ampla i arredonida en forma de para-sol. |
| − | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícoles agrupades de dos en dos, llargues (10–20 cm), de color vert fosc i rígides. | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícoles agrupades de dos en dos, llargues (10–20 cm), de color [[vert]] fosc i rígides. |
| − | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]], les flors masculines són grogues i les femenines, | + | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]], les flors masculines són [[Groc|grogues]] i les femenines, chicotetes i [[Roig|rogenques]]. Florix en [[primavera]]. |
* [[Fruit|Fruit]]: la pinya és gran, ovoide i molt llenyosa, en escames gruixudes. Tarda uns tres anys a madurar. Conté [[pinyó|pinyons]], que són grossos i comestibles. | * [[Fruit|Fruit]]: la pinya és gran, ovoide i molt llenyosa, en escames gruixudes. Tarda uns tres anys a madurar. Conté [[pinyó|pinyons]], que són grossos i comestibles. | ||
* [[Tronc|Tronc]]: recte i robust, en escorça gruixuda, rogenca i clavillada profundament en plaques. | * [[Tronc|Tronc]]: recte i robust, en escorça gruixuda, rogenca i clavillada profundament en plaques. | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| − | ''Pinus pinea'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en | + | ''Pinus pinea'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]]. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | * '''Pinus''': nom llatí per al gènero | + | * '''Pinus''': nom [[llatí]] per al gènero |
| − | * '''pinea''': fa referència directa al pinyó, el seu fruit característic | + | * '''pinea''': fa referència directa al pinyó, el seu fruit característic |
== Usos == | == Usos == | ||
| − | El pinyó és molt apreciat en rebosteria i cuina mediterrànea. La fusta és tova pero | + | El pinyó és molt apreciat en rebosteria i cuina mediterrànea. La [[fusta]] és tova pero duradera, utilisada en construcció llaugera. També es cultiva com a ornamental i per a repoblacions. Té un gran valor paisagístic i ecològic. |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| − | És una espècie no amenaçada i freqüent, pero algunes masses poden | + | És una espècie no amenaçada i freqüent, pero algunes masses poden vore's afectades per plagues, com la processionària del pi. La gestió forestal responsable assegura la producció sostinguda de pinyons. |
== Refrayns valencians == | == Refrayns valencians == | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). | + | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press |
| − | * Gómez Campo, C. (1985). | + | * Gómez Campo, C. (1985). ''Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares'' |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13179.html Ficha | + | * [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13179.html Ficha en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental] |
| − | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_pinea Pinus pinea en Wikipedia (castellà)] | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_pinea Pinus pinea en Wikipedia ([[castellà]])] |
Revisió de 15:57 29 jul 2025
| Pi pinyoner | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | Pinus pinea | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
Distribució del pi pinyoner.
| |||
El pi pinyoner (Pinus pinea) és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, conegut pel seu fruit comestible, el pinyó. És característic del paisage mediterràneu occidental, especialment en les zones costeres de Valéncia, Andalusia i el litoral ibèric.
Descripció
És un arbre gran, que pot arribar fins als 25 metros d'altura, de port molt característic per la copa ampla i arredonida en forma de para-sol.
- Fulla: acícoles agrupades de dos en dos, llargues (10–20 cm), de color vert fosc i rígides.
- Flor: monoic, les flors masculines són grogues i les femenines, chicotetes i rogenques. Florix en primavera.
- Fruit: la pinya és gran, ovoide i molt llenyosa, en escames gruixudes. Tarda uns tres anys a madurar. Conté pinyons, que són grossos i comestibles.
- Tronc: recte i robust, en escorça gruixuda, rogenca i clavillada profundament en plaques.
Hàbitat
Es troba sobretot en terrenys arenosos i ben drenats, prop del litoral mediterràneu. És resistent a la sequera i tolera bé sols pobres. A sovint plantat per a fixar dunes o en zones degradades. Apareix de forma espontànea o cultivat en altituts fins als 800 m.
Taxonomia
Pinus pinea fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753.
Etimologia
- Pinus: nom llatí per al gènero
- pinea: fa referència directa al pinyó, el seu fruit característic
Usos
El pinyó és molt apreciat en rebosteria i cuina mediterrànea. La fusta és tova pero duradera, utilisada en construcció llaugera. També es cultiva com a ornamental i per a repoblacions. Té un gran valor paisagístic i ecològic.
Conservació
És una espècie no amenaçada i freqüent, pero algunes masses poden vore's afectades per plagues, com la processionària del pi. La gestió forestal responsable assegura la producció sostinguda de pinyons.
Refrayns valencians
Referències
- Pinus pinea – Plants of the World Online – Kew
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.
Bibliografia
- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
- Gómez Campo, C. (1985). Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares