Diferència entre les revisions de "Cepell"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - ' l’' a ' l'') |
(Text reemplaça - ' d’' a ' d'') |
||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
}} | }} | ||
| − | '''Cepell''' ('''''Calluna vulgaris''''') és una mata perennifòlia de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]], molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses | + | '''Cepell''' ('''''Calluna vulgaris''''') és una mata perennifòlia de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]], molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'Europa occidental. Es tracta de l'única espècie del gènero ''Calluna''. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | ''Calluna vulgaris'' és una mata menuda i densa que pot arribar a fer entre 20 i 50 cm | + | ''Calluna vulgaris'' és una mata menuda i densa que pot arribar a fer entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles menudes que cobrixen densament les rames. |
| − | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt menudes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt menudes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són verdes en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern. |
* [[Flor|Flor]]: menudes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de [[juliol]] a [[setembre]]. | * [[Flor|Flor]]: menudes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de [[juliol]] a [[setembre]]. | ||
* [[Fruit|Fruit]]: càpsula menuda en numeroses granes. | * [[Fruit|Fruit]]: càpsula menuda en numeroses granes. | ||
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides | + | Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'[[Europa]]. Al territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics. |
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
* '''Calluna''': del grec *kallyno*, ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer graneres. | * '''Calluna''': del grec *kallyno*, ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer graneres. | ||
| − | * '''vulgaris''': significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions | + | * '''vulgaris''': significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d'Europa. |
== Usos == | == Usos == | ||
| − | Tradicionalment s’ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i | + | Tradicionalment s’ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar. |
== Conservació == | == Conservació == | ||
Revisió de 17:35 24 jul 2025
| Cepell | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Ericales | ||
| Família | Ericaceae | ||
| Gènero | Calluna | ||
| Espècie | Calluna vulgaris | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
Cepell (Calluna vulgaris) és una mata perennifòlia de la família de les ericàcees, molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'Europa occidental. Es tracta de l'única espècie del gènero Calluna.
Descripció
Calluna vulgaris és una mata menuda i densa que pot arribar a fer entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles menudes que cobrixen densament les rames.
- Fulla: molt menudes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són verdes en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern.
- Flor: menudes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de juliol a setembre.
- Fruit: càpsula menuda en numeroses granes.
Hàbitat
Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'Europa. Al territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.
Taxonomia
Calluna vulgaris fon descrita per Carles Linneo en 1753 com a Erica vulgaris i posteriorment reclassificada en el gènero Calluna.
Etimologia
- Calluna: del grec *kallyno*, ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer graneres.
- vulgaris: significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d'Europa.
Usos
Tradicionalment s’ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar.
Conservació
És una espècie abundant a nivell europeu, encara que escassa en el territori valencià. No es troba catalogada com a espècie amenaçada.
Referències
- Calluna vulgaris – Plants of the World Online – Kew
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.
Bibliografia
- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
- Valdés, B. et al. (1987). *Flora Vascular de Andalucía Occidental*.
Enllaços externs
- Ficha a l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
- Calluna vulgaris en Wikipedia (castellà)
- Cepell RACV