Diferència entre les revisions de "Olm"
| Llínea 72: | Llínea 72: | ||
== Dits valencians == | == Dits valencians == | ||
| − | + | ||
| − | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Revisió de 14:51 24 jul 2025
| Om comú | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Ulmaceae | ||
| Gènero | Ulmus | ||
| Espècie | Ulmus carpinifolia | ||
| Autoritat | Gled. ex L. f. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | VU | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural aproximada | |||
L’om comú (Ulmus minor), també conegut com Ulmus carpinifolia per alguns autors, és un arbre caducifoli de la família de les ulmàcees. És propi del sud i centre d’Europa, el nort d’Àfrica i l’oest d’Àsia. Preferix els climes temperats, humits, i es troba sobretot en zones de ribera, marges i fondes fèrtils.
Descripció
És un arbre gran, que pot arribar als 30 m d’altura. De capçada ampla i irregular, i tronc recte o llaugerament sinuós, de corfa grisenca, rugosa i que es bada en plaques.
- Fulla: Les fulles són simples, alternes, d’ovades a elíptiques, en base asimètrica ben característica. El marge és dentat doble i l'àpiç acuminat. El feix és vert fosc i llis, l'envés més pàlit i llaugerament pubescent. Tenen entre 4 i 10 cm de llarc.
- Flor: És una espècie hermafrodita o en flors unisexuals, de floració primerenca. Les flors són chicotetes, de color porpra-verdós, agrupades en glomèruls, i apareixen abans que les fulles, entre febrer i març.
- Fruit: El fruit és una sàmara de forma ovalada o elíptica, d’uns 1-2 cm, en una ala membranosa que facilita la dispersió pel vent. Madura a l’abril o maig.
- Tronc: Corfa gruixuda, de color gris fosc, escamosa en eixemplars madurs. És resistent, encara que sovint afectat per foncs vasculars com la grafiosi.
Hàbitat
L’om comú preferix sols profunts, frescs i ben drenats, sovint rics en nutrients. Es troba típicament en boscs de ribera, marges de camins, valls i àrees humides fins als 1.000 m d’altura. Aguanta be el fret moderat, pero patix molt les sequeres prolongades i la contaminació urbana.
Taxonomia
Ulmus carpinifolia fon descrit per Gleditsch i validat per Carles Linneo el Jove en *Supplementum Plantarum* 29 (1781).
Citologia
Número cromosòmic: 2n = 28.
Etimologia
- Ulmus: del llatí clàssic ulmus, nom de l’om.
- carpinifolia: ‘de fulla de carpí’, fent referència a la semblança foliar en el gènero Carpinus.
Usos
Tradicionalment usat com a arbre d’ombra en marges i camins, així com per fusta de qualitat (forta i resistent a l’aigua). També servix com a portaempelts per atres espècies d’om i té usos ornamentals. Antigament, les seues fulles s’utilisaven per alimentar el ganado.
Conservació
Encara que no es considera globalment amenaçat, ha sofert una forta regressió en gran part d’Europa per la grafiosi de l’om, una malaltia fúngica transmesa per escarabats del gènero Scolytus. S’estan duent a terme programes de selecció de clons resistents.
Referències
Bibliografia
- Flora iberica. Vol. VIII. CSIC, Madrid.
- Tutin, T.G. et al. *Flora Europaea*.
- Blanco, E. et al. (1997). *Los Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares*.
Enllaços externs
- Planta en Plants of the World Online
- Planta en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
- Planta en la Wikipedia castellana
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Olm.
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Olm.
Wikispecies té un artícul sobre Olm.
«Om». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- «Olm». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).