Diferència entre les revisions de "Septimània"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La Septimània s'estenia cap al noroest fins a una llínea a mig camí entre la [[mar Mediterrànea]] i el [[riu Garona]]; en l'[[est]], el Ròdano ho separava de [[la Provença]]; al [[sur]] el seu llímit ho formaven els [[Pirineus]]. | La Septimània s'estenia cap al noroest fins a una llínea a mig camí entre la [[mar Mediterrànea]] i el [[riu Garona]]; en l'[[est]], el Ròdano ho separava de [[la Provença]]; al [[sur]] el seu llímit ho formaven els [[Pirineus]]. | ||
| − | El seu territori forma part actualment del sur de [[França]]. | + | El seu territori forma part actualment del sur de [[França]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:17 13 jul 2025
La Septimània (en francés, Septimanie) constituïa la regió occidental de la província romana de la Galia Narbonense que en l'any 462 fon cedida al rei visigot Teodorico II, passant a formar part del regne visigot. Corresponia, aproximadament, en la regió francesa moderna de Llenguadoc-Rosselló.
La Septimània s'estenia cap al noroest fins a una llínea a mig camí entre la mar Mediterrànea i el riu Garona; en l'est, el Ròdano ho separava de la Provença; al sur el seu llímit ho formaven els Pirineus.
El seu territori forma part actualment del sur de França.