Diferència entre les revisions de "Josep Escrig i Martínez"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Josep Escrig i Martínez''' ([[Llíria]], [[1791]] - †[[1869]]), fon un lexicógraf [[Comunitat Valenciana|valencià]].
 
'''Josep Escrig i Martínez''' ([[Llíria]], [[1791]] - †[[1869]]), fon un lexicógraf [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  
Estudià filosofia i dret en la [[Universitat de Valéncia]], i treballà d'assessor jurídic per al duc d'Alba i el duc de Llíria.  
+
Estudià filosofia i dret en l'[[Universitat de Valéncia]], i treballà d'assessor jurídic per al [[Duc d'Alba]] i el [[Duc de Llíria]].  
  
Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[Carlos Ros]] i [[Lluís Lamarca i Morata|Lluís Lamarca]], i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
+
Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[Carles Ros]] i [[Lluís Lamarca i Morata|Lluís Lamarca]], i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
  
[[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada al incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la [[llengua valenciana]] del moment.  
+
[[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la [[llengua valenciana]] del moment.  
  
 
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de [[Jogim Martí i Gadea]].
 
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de [[Jogim Martí i Gadea]].
Llínea 15: Llínea 15:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
 
* http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09256107699870540757857/thm0000.htm
 
* http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09256107699870540757857/thm0000.htm
  

Revisió de 10:36 21 jun 2010

Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - †1869), fon un lexicógraf valencià.

Estudià filosofia i dret en l'Universitat de Valéncia, i treballà d'assessor jurídic per al Duc d'Alba i el Duc de Llíria.

Al ser d'idees lliberals, en 1829 fon tancat durant 26 mesos, i en 1836 fugí dels carlistes de Llíria, cap a Valéncia. Allí, publicà un "Diccionario valenciano-castellano" en 1851, "dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia", compilant les obres de Justo Pastor Fuster, Carles Ros i Lluís Lamarca, i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.

Constantí Llombart i Ramon Andrés i Cabrelles publicaren en 1887 una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la llengua valenciana del moment.

En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de Jogim Martí i Gadea.


Bibliografia

  • VV.AA, "Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià", RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9

Enllaços externs