Diferència entre les revisions de "Iberoamèrica"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Americallatina. | + | [[Image:Americallatina.png|thumb|right|200px|<center>'''Amèrica Llatina'''</center>]] |
El terme '''Amèrica Llatina''' o '''Llatino-amèrica''' (en [[Idioma castellà|castellà]] i [[Idioma portugués|portugués]]: ''América Latina''; en [[Idioma francés|francés]]: ''Amérique Latine'') té varis usos i connotacions divergents: | El terme '''Amèrica Llatina''' o '''Llatino-amèrica''' (en [[Idioma castellà|castellà]] i [[Idioma portugués|portugués]]: ''América Latina''; en [[Idioma francés|francés]]: ''Amérique Latine'') té varis usos i connotacions divergents: | ||
Revisió de 23:42 12 jun 2010
El terme Amèrica Llatina o Llatino-amèrica (en castellà i portugués: América Latina; en francés: Amérique Latine) té varis usos i connotacions divergents:
- L'us que restringix la denominació als països e parla espanyola i portuguesa, excloent a les regions de parla francesa, fa al terme sinònim d'Iberoamèrica, propugnat més be per Espanya, pero d'us restringit en els propis països llatino-americans als casos en que se referixen a la seua relació en la Península.
- La definició segons la qual als països de parla espanyola i portugesa, se li afegixen els territoris de llengua francesa d'Amèrica, particularment els caribenys (és a dir, Haití, la Guayana francesa, Clipperton, Martinica, Guadalupe, i les demés dependències franceses del Caribe), referint-se per tant, a 21 països i 7 dependències on té oficialitat una llengua llatina.
- El sentit més lliteral del terme, encara que gastat minoritàriament, designa a todo país i territori d'Amèrica on alguna de les llengües romances siga llengua oficial. D'acort en esta definició, "Llatino-amèrica" inclou no sols als països de parla espanyola i portuguesa, sino també als països (com Haití) i territoris del continent on se parle francés (com les províncies canadenques de Québec, Nova Escòcia i Nou Brunswick; l'estat estat-unidenc de Luisiana; la colectivitat d'ultramar francesa de San Pere i Miqueló, la Guayana francesa, Martinica, Guadalupe, i totes les demés dependències franceses en Amèrica). Per últim, en alguns estats d'EEUU l'espanyol és oficial (com en Nou Mèxic) o d'us dominant (com en Florida, Texas, Arizona, Califòrnia, etc.), perdent utilitat pràctica.
La designació no s'aplica en cap dels casos als països de llengua no llatina d'Amèrica del Sur (com Surinam i Guyana), el Caribe (decenes d'illes de parla anglesa i holandesa), o Amèrica central (com Belize, que té l'anglés com a idioma oficial).
En la jerga internacional geopolítica, és comú gastar el terme compost América Llatina i el Caribe per a designar a tots els territoris de l'Hemisferi Occidental que s'extenen al sur dels Estats Units, incloent els països de parla no llatina.
Els països que integren Llatino-amèrica compartixen algunes similituts culturals, per haver segut territoris colonials d'Espanya, Portugal i França. Entre ells s'observen també grans variacions llingüístiques, ètniques, socials, polítiques, econòmiques i climàtiques, per lo que no se pot parlar d'un bloc uniform.