Diferència entre les revisions de "Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
===Fundadora de les Adoratrius=== | ===Fundadora de les Adoratrius=== | ||
| − | Després d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencia de l'alifac de la [[prostitució]], i en l'abril de [[1845]], funda un colege per a redimir les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]], deixa el lux de la cort de [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Després de grans dificultats, per a 1856 el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en 1861. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] (1858), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] (1863), [[Pinto]], filial de Madrit (1864) i [[Santander (Cantàbria)|Santander]] (1865). En l'agost de 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en Valéncia esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el 24 d'agost del dit any. | + | Després d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencia de l'alifac de la [[prostitució]], i en l'abril de [[1845]], funda un colege per a redimir les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]], deixa el lux de la cort de [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Després de grans dificultats, per a [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)|Santander]] ([[1865]]). En l'agost de 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any. |
==Apostolat social== | ==Apostolat social== | ||
| − | La Mare Sacrament va dedicar la seua vida a la fundació de la Congregació de Religioses Adoratrius i Esclaves de la Caritat, en els seus coleges de reeducació, eixercint aixina un notable influix en la societat del sigle XIX. Pero el seu ràdio d'acció transcendix els llímits de l'Institut: actua també en el camp eclesial i social, unes vegades a instàncies de la jerarquia eclesiàstica i atres moguda per les circumstàncies socials que la rodegen. | + | La Mare Sacrament va dedicar la seua vida a la fundació de la Congregació de Religioses Adoratrius i Esclaves de la Caritat, en els seus coleges de reeducació, eixercint aixina un notable influix en la societat del [[sigle XIX]]. Pero el seu ràdio d'acció transcendix els llímits de l'Institut: actua també en el camp eclesial i social, unes vegades a instàncies de la jerarquia eclesiàstica i atres moguda per les circumstàncies socials que la rodegen. |
També hem de senyalar el seu apostolat en la [[Família Real]], particularment en la reina Isabel II, que li va ocupar bona part del seu temps en els últims anys de la seua vida, crida pel confessor de la reina [[Sant Antoni Maria Claret]]. | També hem de senyalar el seu apostolat en la [[Família Real]], particularment en la reina Isabel II, que li va ocupar bona part del seu temps en els últims anys de la seua vida, crida pel confessor de la reina [[Sant Antoni Maria Claret]]. | ||
| − | Així mateix, les Escoles Dominicals d'Espanya li deuen la seua existència. | + | Així mateix, les Escoles Dominicals d'[[Espanya]] li deuen la seua existència. |
==Elevació als altars== | ==Elevació als altars== | ||
En [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants. | En [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants. | ||
| − | En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de 1926, quan van ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment. | + | En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan van ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment. |
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Revisió de 15:34 4 jun 2010
Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, (Madrit, 1 de giner de 1809 – Valéncia, 24 d'agost de 1865), elevada als altars com Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament.
Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat (Adoratrius).
Biografia
Infància i joventut
Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer a Madrit l'1 de giner de 1809, en plena Guerra de la Independència Espanyola, en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de Pau, pero al quedar-se òrfena de pare en 1822, va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots van morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en 1841, decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.
Fundadora de les Adoratrius
Després d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencia de l'alifac de la prostitució, i en l'abril de 1845, funda un colege per a redimir les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El 12 d'octubre de 1850, deixa el lux de la cort de Isabel II, per a viure en les seues chiques en el colege. Després de grans dificultats, per a 1856 el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la Santa Seu en 1861. Al colege de Madrit li seguixen pronte, Saragossa (1856), Valéncia (1858), Barcelona (1861), Burgos (1863), Pinto, filial de Madrit (1864) i Santander (1865). En l'agost de 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en Valéncia esclatà una epidèmia de còlera, decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el 24 d'agost del dit any.
Apostolat social
La Mare Sacrament va dedicar la seua vida a la fundació de la Congregació de Religioses Adoratrius i Esclaves de la Caritat, en els seus coleges de reeducació, eixercint aixina un notable influix en la societat del sigle XIX. Pero el seu ràdio d'acció transcendix els llímits de l'Institut: actua també en el camp eclesial i social, unes vegades a instàncies de la jerarquia eclesiàstica i atres moguda per les circumstàncies socials que la rodegen.
També hem de senyalar el seu apostolat en la Família Real, particularment en la reina Isabel II, que li va ocupar bona part del seu temps en els últims anys de la seua vida, crida pel confessor de la reina Sant Antoni Maria Claret.
Així mateix, les Escoles Dominicals d'Espanya li deuen la seua existència.
Elevació als altars
En 1889 es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El 7 de juliol de 1925 fon beatificada per Pio XI i el 4 de març de 1934 inscrita en el catàlec dels Sants. En la capella de la seua comunitat en el carrer Hernán Cortés de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les Adoratrius des de 1926, quan van ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment.