Diferència entre les revisions de "Junta dels Tretze"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de | + | La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze estigué dissenyada a imitació de la de Venècia, i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols. |
En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i dirigir la revolta. Com a objectius primers instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i adoptar més poder local en la Ciutat de València, la revolta tenia únicament un caràcter de lluita política local. | En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i dirigir la revolta. Com a objectius primers instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i adoptar més poder local en la Ciutat de València, la revolta tenia únicament un caràcter de lluita política local. | ||
Revisió de 22:29 31 maig 2010
La Junta dels Tretze fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la Revolta de les Germanies, en la Ciutat de Valéncia. El seu objectiu a curt terme fon agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze estigué dissenyada a imitació de la de Venècia, i també de Jesucrist i els seus apòstols.
En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i dirigir la revolta. Com a objectius primers instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i adoptar més poder local en la Ciutat de València, la revolta tenia únicament un caràcter de lluita política local.
En la mort de Joan Llorenç, en 1520, la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter Vicent Peris i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el regne. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del Regne de València, sempre controlades per la de la Ciutat de València.
Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití tan sols una semana després de la batalla de Gandia, en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.