Diferència entre les revisions de "Francisco Camps"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | [[Image:Valencia Hui 13-05-2007.jpg|thumb|right| | + | [[Image:Valencia Hui 13-05-2007.jpg|thumb|right|220px|<center>[[Francisco Camps]] usant la [[tàctica del camalleó]] en època electoral</center>]] |
| + | [[Image:Camps_pujol_llengua.jpg|thumb|220px|right|]] | ||
| + | |||
Sa infància transcorregué en el municipi de [[Borbotó]], una pedania de [[Valéncia]], en plena [[Horta Nort]]. Llicenciat en [[Dret]], inicià la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en el primer mandat de [[Rita Barberá]] com a alcaldesa de la ciutat en [[1991]]. | Sa infància transcorregué en el municipi de [[Borbotó]], una pedania de [[Valéncia]], en plena [[Horta Nort]]. Llicenciat en [[Dret]], inicià la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en el primer mandat de [[Rita Barberá]] com a alcaldesa de la ciutat en [[1991]]. | ||
Revisió de 19:07 14 maig 2010
Francisco Enrique Camps Ortiz (Valéncia, 28 d'agost de 1962) és un polític valencià del Partit Popular (PP). És el quart president de la Generalitat Valenciana després de l'etapa autonòmica iniciada després de la Transició espanyola. Porta en el càrrec des de les eleccions del 25 de maig de 2003, quan el PPCV va obtindre majoria absoluta en les Corts Valencianes. Actualment és també el president del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, càrrec ostentat anteriorment per Eduardo Zaplana. Està casat i té tres fills.
Biografia
Sa infància transcorregué en el municipi de Borbotó, una pedania de Valéncia, en plena Horta Nort. Llicenciat en Dret, inicià la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'Ajuntament de Valéncia, en el primer mandat de Rita Barberá com a alcaldesa de la ciutat en 1991.
En 1996 va obtindre un escà de diputat per Valéncia i un any després fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Com a tal, entre 1997 i 1998, fon l'encarregat de crear la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En 1999 fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de José María Aznar. En les eleccions de 2000 fon triat diputat del Congres i vicepresident primer de la cambra. En abril del 2002, tornà a la Comunitat Valenciana com delegat del Govern d'Espanya. El 9 de juliol de 2002, Eduardo Zaplana abandonà la presidència de la Generalitat Valenciana per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a José Luis Olivas Martínez, i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de 2003, Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de president de la Generalitat Valenciana.
Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en 2004 fon triat president del PPCV. En l'actualitat les relacions de Francisco Camps i Eduardo Zaplana s'han reduït considerablement, al punt que el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, hagué d'intervindre (febrer del 2007).
En 2006, Camps reformà dos aspectes de l'Estatut d'Autonomía Valencià de 1982. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podría reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El 27 de maig de 2007, Francisco Camps, com a candidat del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del PSPV-PSOE i els 7 de Compromís pel País Valencià.
A principis de 2009, el juge Baltasar Garzón estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la Fiscalia Anticorrupció,[1] podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de corrupció del Cas Gürtel. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.[2]
Referències
- ↑ La fiscalia implica el president valencià, Francisco Camps, en la trama corrupta, El País, 19 de febrer del 2009.
- ↑ Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia, El Periòdic de Catalunya, 6 de març del 2009.