Diferència entre les revisions de "Tractat d'Almizra"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''Tractat d'Almizra''' (també anomenat d''''Almisrà''' i d''''Almirra''') és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i el Regne de Castella que ...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Tractat d'Almizra''' (també | + | El '''Tractat d'Almizra''' (també nomenat d''''Almisrà''' i d''''Almirra''') és el tractat de pau entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] que estipulà els llímits del [[Regne de València]].<ref>Història de Catalunya de Rovira i Virgili Tom núm. 4 pàg. 570-571</ref> Fon signat el [[25 de març]] de [[1244]] per [[Jaume I el Conquistador]] i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tart [[Alfons X el Sabi]]). En el pacte s'estipulà que les terres al sur de la llínea [[Busot]] – [[Biar]] – [[la Vila Joyosa]] quedaren reservades per a Castella. |
==Antecedents== | ==Antecedents== | ||
| − | El [[tractat de Cazorla]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la | + | El [[tractat de Cazorla]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la conquista dels reis aragonesos [[Xàtiva]], [[Dénia]] i la [[Vall de Biar]], el port de la qual era el llímit de les conquistes castellanes. |
| − | L' | + | L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en el [[1242]] intentà [[Sege d'Alzira (1242)|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei. Quan [[Jaume I el Conquistador]] va posar [[Sege de Xàtiva (1244)|sege en Xàtiva]], a començos del [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establit, i tractà de guanyar-la furtivament per mig de la rendició en favor seu i en perjuí de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva en el pretext de fer construir per a l'infant un tenda morisca; pero el comte–rei es donà conte del verdader motiu d'aquelles entrades i prohibí tota classe de tractes en els sejats. I havent segut sorprés un dia l'aludit agent mentres conversava en els sarraïns, Jaume li feu penjar. |
| − | + | Esta actitut deslleal contrastava en la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al Llibre dels feyts– ''havíem convinences amb lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perquè la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...»'' | |
L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà amb un fracàs. Però en canvi el castellà aconseguí, poc després, la rendició a favor seu de la vila d'[[Enguera]], que tampoc li corresponia. Aleshores Jaume I acudí a les represàlies, i s'apoderà de [[Villena]] i d'algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant sol·licità de Jaume I una entrevista, la qual va tenir lloc a Almizra. | L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà amb un fracàs. Però en canvi el castellà aconseguí, poc després, la rendició a favor seu de la vila d'[[Enguera]], que tampoc li corresponia. Aleshores Jaume I acudí a les represàlies, i s'apoderà de [[Villena]] i d'algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant sol·licità de Jaume I una entrevista, la qual va tenir lloc a Almizra. | ||
Revisió de 05:55 2 maig 2010
El Tractat d'Almizra (també nomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i el Regne de Castella que estipulà els llímits del Regne de València.[1] Fon signat el 25 de març de 1244 per Jaume I el Conquistador i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tart Alfons X el Sabi). En el pacte s'estipulà que les terres al sur de la llínea Busot – Biar – la Vila Joyosa quedaren reservades per a Castella.
Antecedents
El tractat de Cazorla, de l'any 1178, convingut entre Alfons I d'Aragó i Alfons VIII de Castella, havia assignat a la conquista dels reis aragonesos Xàtiva, Dénia i la Vall de Biar, el port de la qual era el llímit de les conquistes castellanes.
L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'Alacant i Múrcia va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en el 1242 intentà apoderar-se d'Alzira, que corresponia al comte-rei. Quan Jaume I el Conquistador va posar sege en Xàtiva, a començos del 1244, l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establit, i tractà de guanyar-la furtivament per mig de la rendició en favor seu i en perjuí de Jaume I. Diu el Llibre dels feyts que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva en el pretext de fer construir per a l'infant un tenda morisca; pero el comte–rei es donà conte del verdader motiu d'aquelles entrades i prohibí tota classe de tractes en els sejats. I havent segut sorprés un dia l'aludit agent mentres conversava en els sarraïns, Jaume li feu penjar.
Esta actitut deslleal contrastava en la que observà Jaume I en l'any 1240, quan refusà l'oferiment que Zayyan ibn Mardanix li va fer del castell d'Alacant, «...car nós –llegim al Llibre dels feyts– havíem convinences amb lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perquè la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...»
L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà amb un fracàs. Però en canvi el castellà aconseguí, poc després, la rendició a favor seu de la vila d'Enguera, que tampoc li corresponia. Aleshores Jaume I acudí a les represàlies, i s'apoderà de Villena i d'algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant sol·licità de Jaume I una entrevista, la qual va tenir lloc a Almizra.
El tractat
thumb|Representació de la signatura del tractat al Camp de Mirra. Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fou celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. A Almizra o Almisdra, fou signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, als 26 de març del 1244. Aquest tractat concedia als castellans Alacant, Aigües i Busot, amb llurs termes, així com Villena i tot l'altre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, a l'altra banda dels termes de Biar i d'Almansa i de la línia de l'actual mont Major, anomenat aleshores serra de Larrua. La ratlla divisòria corria envers el port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren pel comte-rei els castells de Cazalla[2], Biar, Almizra i altres terres envers Xàtiva, Dènia i el regne de València.
La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítol de la crònica de Jaume I, el Llibre dels fets. Però el text del tractat no fou publicat fins 1905.
Es creu que el tractat fon signat al Camp de Mirra (Alt Vinalopó), a on hui en dia hi ha un monument de l'any 1977 que commemora este tractat. El tractat fon per mig de Violant d'Hongria després que l'infant Alfons estiguera a punt d'encetar una guerra entre les dos corones per la conquista de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta Violant d'Aragó, com a esposa.
Modificacions posteriors de la frontera
És possible que pocs mesos després del tractat es convinguera algun tractat complementari, durant el sege de Biar (finals del 1244 i escomençament del 1245). Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situats al nort de la riba del Segura són incorporats al Regne de València per Jaume II després de la Sentència Arbitral de Torrellas (1304) i del Tractat d'Elig (1305).
Folclor popular
En les festes de Moros i Cristians d'esta població, es fa una representació teatral de la signatura del tractat. Actualment, encara hi ha moltes incògnites científiques per resoldre, com per eixemple, el lloc on fon signat exactament; o el perque d'esta divisió territorial i no pas una atra.