Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{esbos}} | {{esbos}} | ||
− | El '''Valencià''' és | + | El '''Valencià''' és el nom del dialecte principal del bloc occidental de la llengua catalana. |
− | == | + | == Origens del dialecte Valencià == |
− | + | Fou portat pels colons Catalans i Aragonesos.Jaume I ho manà. | |
− | |||
− | + | == Extensió del Català a València == | |
− | + | La Llengua Catalana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche|Carche murcià]]. | |
+ | La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el dialecte occidental de la llengua catalana anomenat valencià | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Denominació === | === Denominació === | ||
− | + | Català, Valencià, Balear, dialecte occidental. | |
− | === | + | === Literatura === |
− | + | Hi trobem molts autors des dels més àntics fins els moderns. Com : Joanot Martorell, Guimerà, Quim Monzo, Mercè Rodoreda | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | == Dialectes del | + | == Dialectes del bloc occidental == |
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]] | [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]] | ||
=== Valencià de Transició === | === Valencià de Transició === | ||
Llínea 80: | Llínea 62: | ||
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou''). | * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou''). | ||
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien. | * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |
Revisió de 01:26 26 nov 2008
Plantilla:Esbos El Valencià és el nom del dialecte principal del bloc occidental de la llengua catalana.
Origens del dialecte Valencià
Fou portat pels colons Catalans i Aragonesos.Jaume I ho manà.
Extensió del Català a València
La Llengua Catalana es parla en part de la Comunitat Valenciana, i en el Carche murcià. La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos predominis llingüístics territorialment, el castellà i el dialecte occidental de la llengua catalana anomenat valencià
Denominació
Català, Valencià, Balear, dialecte occidental.
Literatura
Hi trobem molts autors des dels més àntics fins els moderns. Com : Joanot Martorell, Guimerà, Quim Monzo, Mercè Rodoreda
Dialectes del bloc occidental
Valencià de Transició
El valencià de transició es parla al Maestrat i en Els Ports.
- Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
- La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
- Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
- Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.
Valencià Septentrional
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de l'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:
- -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
- -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
- Neutralisació de la b/v.
- Manteniment dels artículs lo/los.
- Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
- No pronunciació de la -r final.
- Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).
Valencià Apichat
L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.
- Manteniment dels artículs lo/los.
- El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
- L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
- Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.
- Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
- Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
Valencià Meridional
El valencià meridional es parla en les comarques centrals i del Xúquer de la Comunitat Valenciana en las que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:
- Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
- El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: es bou i es vaques; pero pren les formes els, les davant de paraules escomençades per vocal: els alacantins i les alacantines.
Valencià Alacantí
L'alacantí es parla en les comarques del sur de la Comunitat Valenciana. Té les següents característiques:
- Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
- Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
- Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.