Diferència entre les revisions de "Constantí Llombart"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | ''' | + | '''Constantí Llombart''' ([[Valéncia]], [[1848]]-[[1893]]) |
| − | + | Constantí Llombart, seudònim de Carmel Navarro Llombart, naixqué el [[8 de setembre]] de [[1848]] en el sí d’una família humil d’artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de Valéncia. | |
| − | Per unes raons o per unes atres la seua formació | + | Per unes raons o per unes atres la seua formació primària està plena de vicissituts, ya que pareix ser no professava una gran inclinació pels estudis. Després, en créixer, superaria esta fase, i degut, possiblement, al seu primer ofici d’enquadernador de llibres, al qual es dedicà en deixar l’escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que caïa en les seues mans, un interés per saber i per l’escritura. |
| − | La falta de formació | + | La falta de formació acadèmica no seria un obstàcul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l’impressor [[Agustí Laborda]] i en el mestre [[Andreu Codonyer]] influiria notablement en la decisió que prengué de dedicar-se a escriure, i també en unes atres que marcarien la seua vida. |
| − | Fon un esperit desinquiet i un home compromés, | + | Fon un esperit desinquiet i un home compromés, inclús políticament, de manera que arribà a ser notòria la seua militancia republicana i molt activa la seua participació en la Revolucio de [[1868]]. En este marc politic va escriure per a la publicacio satirica El Diablo Cojuelo i per a La Propaganda Republicana, les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, inclus, de denuncia de l’injusticia social o de l’esclavitut…Estos temes quedaren explicitats en obres com ara Trece días de sitio, Justicia contra justicia, La esclavitud de los blancos o Lo darrer agermanat, tractats i drames en els quals expon les seues idees lliberals. Previament havia compost tambe uns Cants republicans per al Centre Popular Instructiu, lo que li valdra el nomenament de Soci d’Honor de la Joventut Republicana i la conexio en les classes mes populars. |
| − | Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la Restauració monarquica, | + | Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la Restauració monarquica, reconduïren la seua activitat, la qual es concentrarà en la producció lliteraria. És just en este moment quan, imbuït per l’esperit de la [[Renaixença]], de la qual ell sera peça clau, concep el Calendari Llemosi Lo Rat-Penat ([[1875]]), publicació que traura avant en colaboracions lliteraries d’uns atres escritors, tant valencians com mallorquins i catalans –no podem oblidar l’esperit de germanor que avivarà este moviment en una primera fase, i que despres divergirà i es fara particular en cada territori-. |
| − | El seu caracter mamprenedor i la seua ansia per revitalisar la [[llengua valenciana]] el faran impulsor de moltes iniciatives, com la de la creació d’una “Biblioteca valenciana” (colecció en la qual pretenia reeditar als escritors classics valencians, i en la que nomes arribaria a publicar Lo proces de les Olives de Fenollar i Las alabanzas de las lenguas… de Marti de Viciana) o la concepcio d’una entitat que aglutinara els esforços del valencianisme cultural, idea que cristalisaria en la fundació de [[Lo Rat Penat]] en [[1878]], societat concebuda per a treballar encaridament per l’exaltacio, la defensa i el conreu de les diferents arees que | + | El seu caracter mamprenedor i la seua ansia per revitalisar la [[llengua valenciana]] el faran impulsor de moltes iniciatives, com la de la creació d’una “Biblioteca valenciana” (colecció en la qual pretenia reeditar als escritors classics valencians, i en la que nomes arribaria a publicar "Lo proces de les Olives" de Fenollar i "Las alabanzas de las lenguas…" de [[Marti de Viciana]]) o la concepcio d’una entitat que aglutinara els esforços del valencianisme cultural, idea que cristalisaria en la fundació de [[Lo Rat Penat]] en [[1878]], societat concebuda per a treballar encaridament per l’exaltacio, la defensa i el conreu de les diferents arees que constituïxen la cultura valenciana, i d’una manera molt especial la llengua valenciana, maxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]]. |
| − | En eixa llinea d’enaltiment de la llengua valenciana s’ha d’enquadrar la que es possiblement la seua obra escrita més ambiciosa i representativa, Los Fills de la Morta Viva ([[1879]]), un estudi bio-bibliografic d’autors i obres lliteraries dels segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]]. | + | En eixa llinea d’enaltiment de la [[llengua valenciana]] s’ha d’enquadrar la que es possiblement la seua obra escrita més ambiciosa i representativa, ''Los Fills de la Morta Viva'' ([[1879]]), un estudi bio-bibliografic d’autors i obres lliteraries dels segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]]. |
[[Categoria: Escritors]] | [[Categoria: Escritors]] | ||
[[categoria:Valencians]] | [[categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
Revisió de 19:57 5 abr 2010
Constantí Llombart (Valéncia, 1848-1893)
Constantí Llombart, seudònim de Carmel Navarro Llombart, naixqué el 8 de setembre de 1848 en el sí d’una família humil d’artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de Valéncia.
Per unes raons o per unes atres la seua formació primària està plena de vicissituts, ya que pareix ser no professava una gran inclinació pels estudis. Després, en créixer, superaria esta fase, i degut, possiblement, al seu primer ofici d’enquadernador de llibres, al qual es dedicà en deixar l’escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que caïa en les seues mans, un interés per saber i per l’escritura.
La falta de formació acadèmica no seria un obstàcul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l’impressor Agustí Laborda i en el mestre Andreu Codonyer influiria notablement en la decisió que prengué de dedicar-se a escriure, i també en unes atres que marcarien la seua vida.
Fon un esperit desinquiet i un home compromés, inclús políticament, de manera que arribà a ser notòria la seua militancia republicana i molt activa la seua participació en la Revolucio de 1868. En este marc politic va escriure per a la publicacio satirica El Diablo Cojuelo i per a La Propaganda Republicana, les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, inclus, de denuncia de l’injusticia social o de l’esclavitut…Estos temes quedaren explicitats en obres com ara Trece días de sitio, Justicia contra justicia, La esclavitud de los blancos o Lo darrer agermanat, tractats i drames en els quals expon les seues idees lliberals. Previament havia compost tambe uns Cants republicans per al Centre Popular Instructiu, lo que li valdra el nomenament de Soci d’Honor de la Joventut Republicana i la conexio en les classes mes populars.
Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la Restauració monarquica, reconduïren la seua activitat, la qual es concentrarà en la producció lliteraria. És just en este moment quan, imbuït per l’esperit de la Renaixença, de la qual ell sera peça clau, concep el Calendari Llemosi Lo Rat-Penat (1875), publicació que traura avant en colaboracions lliteraries d’uns atres escritors, tant valencians com mallorquins i catalans –no podem oblidar l’esperit de germanor que avivarà este moviment en una primera fase, i que despres divergirà i es fara particular en cada territori-.
El seu caracter mamprenedor i la seua ansia per revitalisar la llengua valenciana el faran impulsor de moltes iniciatives, com la de la creació d’una “Biblioteca valenciana” (colecció en la qual pretenia reeditar als escritors classics valencians, i en la que nomes arribaria a publicar "Lo proces de les Olives" de Fenollar i "Las alabanzas de las lenguas…" de Marti de Viciana) o la concepcio d’una entitat que aglutinara els esforços del valencianisme cultural, idea que cristalisaria en la fundació de Lo Rat Penat en 1878, societat concebuda per a treballar encaridament per l’exaltacio, la defensa i el conreu de les diferents arees que constituïxen la cultura valenciana, i d’una manera molt especial la llengua valenciana, maxim exponent de la particularitat del poble valencià.
En eixa llinea d’enaltiment de la llengua valenciana s’ha d’enquadrar la que es possiblement la seua obra escrita més ambiciosa i representativa, Los Fills de la Morta Viva (1879), un estudi bio-bibliografic d’autors i obres lliteraries dels segles XVIII i XIX.