Diferència entre les revisions de "Lillian Board"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 18: Llínea 18:
 
En [[novembre]] d'eixe any va viajar a [[Alemanya]] en busca d'un tractament en una clínica propenca a Munich en el doctor Josef Issels. Lillian va lluitar bravament contra la malaltia, pero el seu estat va empijorar. Va ser traslladada a l'Hospital Universitari de Munich a on va fallir pocs dies més tart, el [[26 de decembre]] de 1970. Tenia solament 22 anys.
 
En [[novembre]] d'eixe any va viajar a [[Alemanya]] en busca d'un tractament en una clínica propenca a Munich en el doctor Josef Issels. Lillian va lluitar bravament contra la malaltia, pero el seu estat va empijorar. Va ser traslladada a l'Hospital Universitari de Munich a on va fallir pocs dies més tart, el [[26 de decembre]] de 1970. Tenia solament 22 anys.
  
En l'any de la seua mort va ser elegida Membre de l'Orde de l'Imperi Britànic, una de les majors condecoracions del seu país.​ En els Jocs Olímpics de Munich [[1972]] se li va recordar posant el seu nom a una dels carrers propencs a l'Estadi Olímpic.  
+
En l'any de la seua mort va ser elegida Membre de l'Orde de l'Imperi Britànic, una de les majors condecoracions del seu país.​ En els Jocs Olímpics de Munich [[1972]] se li va recordar posant el seu nom a una dels carrers propencs a l'Estadi Olímpic.  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 12:50 22 dec 2024

Lillian Board
Lillian Board.jpg
Nacionalitat: Regne Unit
Ocupació: Deportista
Naiximent: 13 de decembre de 1948
Lloc de naiximent: Durban, Suràfrica
Defunció: {{{data_mort}}}
Lloc de defunció: Munich, Alemània Occidental


Lillian Barbara Board (Durban, Suràfrica; 13 de decembre de 1948 - † Munich, Alemània Occidental; 26 de decembre de 1970)​ va ser una atleta britànica, guanyadora de la medalla d'argent en els 400 metros plans dels Jocs Olímpics de Mèxic 1968, i que va fallir en sol 22 anys víctima d'un càncer colorrectal.

Els seus èxits atlètics la varen fer enormement popular en el seu país, a on era coneguda com la chica d'or (golden girl).​

Pese a la seua joventut i enorme potencial, la tragèdia truncaria la seua vida poc temps despuix. En l'estiu de 1970 va començar a sofrir uns persistents dolors estomacals que no cedien, per lo que va decidir deixar els entrenaments. Va córrer la seua última carrera el 20 de juny en Londres. Al principi li va ser diagnosticada la malaltia de Crohn, pero despuix d'una série de proves més detallades es va diagnosticar que sofria un càncer colorrectal en fase terminal.

En novembre d'eixe any va viajar a Alemanya en busca d'un tractament en una clínica propenca a Munich en el doctor Josef Issels. Lillian va lluitar bravament contra la malaltia, pero el seu estat va empijorar. Va ser traslladada a l'Hospital Universitari de Munich a on va fallir pocs dies més tart, el 26 de decembre de 1970. Tenia solament 22 anys.

En l'any de la seua mort va ser elegida Membre de l'Orde de l'Imperi Britànic, una de les majors condecoracions del seu país.​ En els Jocs Olímpics de Munich 1972 se li va recordar posant el seu nom a una dels carrers propencs a l'Estadi Olímpic.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons