Diferència entre les revisions de "Pantà de Tibi"
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
L'obra té un núcleu de pinyonat i paraments formats per grossos sellars llaurats. Disponia d'un sistema hidràulic compost d'entrada d'aigua a diferents altures, allaugerament de superfície i un desaiguador de fondo per a la neta periòdica dels carrejos depositats en el fondo de l'assut. | L'obra té un núcleu de pinyonat i paraments formats per grossos sellars llaurats. Disponia d'un sistema hidràulic compost d'entrada d'aigua a diferents altures, allaugerament de superfície i un desaiguador de fondo per a la neta periòdica dels carrejos depositats en el fondo de l'assut. | ||
| − | En l'actualitat l'assut seguix en funcionament, encara que la seua capacitat s'ha reduït notablement pels carrejos depositats. | + | En l'actualitat l'assut seguix en funcionament, encara que la seua capacitat s'ha reduït notablement pels carrejos depositats. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:21 12 dec 2024
L'embassament, l'assut o pantà de Tibi es troba situat sobre el riu Montnegre, en els térmens municipals de Tibi i Xixona, província d'Alacant de la Comunitat Valenciana. En la seua época (sigle XVI) fon l'assut més important d'Europa i de tot lo món conegut per la seua altura de més de quaranta metros, que no es va superar fins a la construcció dels grans assuts del periodo ilustrat. Les seues obres varen començar en 1580 dirigides per Juan Bautista Antonelli i el seu nebot Cristóbal de Roda Antonelli per mandat del rei Felip II en el caixer del riu Montnegre. Junt en l'embassament d'Almansa és un dels més antics en funcionament d'Europa, sent este el que ha funcionat ininterrompudament durant més temps.
Fon declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Comunitat Valenciana per Decret 84/94 de 26/04/1994 (DOCV 17/05/1994).
El pantà de Tibi és el més antic d'Europa en funcionament i durant més de tres sigles fon el més alt del món.
Història[editar | editar còdic]
L'idea de la seua construcció va partir de dos veïns de Muchamel, Miguel Alcaraz i Pere Izquierdo que varen propondre contindre les aigües del riu Montnegre alçant un mur en la gola formada pels monts Mos del Bou i La Cresta, en el terme municipal de Tibi. Les obres es varen començar en 1580 dirigides per Juan Bautista Antonelli per mandat del rei Felip II, pero pronte es varen paralisar per falta de recursos, en solament 6 metros alçats de paret. Els treballs es varen recomençar nou anys despuix i, fins a la seua culminació en 1594 se succeïxen les modificacions, plans, informes, consultes i inspeccions en els que intervenen els més eminents ingeniers de la Corona: Juan Bautista Antonelli, Cristóbal Antonelli, Jorge Palearo Fratin, Juan de Herrera, etc.
L'embassament tenia una capacitat d'entre 4 i 5,4 millons de metros cúbics (la major dels embassaments de l'época).
Encara que va sofrir un important trencament en 1697, va entrar de nou en servici en 1738.
Descripció[editar | editar còdic]
Ocupa una superfície de 50 hectàrees i té una capacitat màxima de 2 hm³. Ho tanca un assut de gravetat en una altura de 46 m. i una llongitut en coronació de 65 m.
Est embassament pertany al Sindicat de Recs de l'Horta d'Alacant, que té la seua sèu en la localitat de Muchamel, i que ho gestiona per al rec pel canal de l'Horta. Administrativament està inclós en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
L'assut s'alça en una excepcional tancada entre dos roques altes i tallades casi verticals, que proporcionen un excepcional assent per als estreps. L'amplària de la tancada a peu de caixer és de tan sol 9 metros.
La seua innovadora planta curva en un radi de 107 metros (en tan sol 65 metros d'arc en la coronació de l'assut) junt en el perfil atarussat del mur situat aigües avall va supondre una renovació tècnica fonamental, sent una millora dels assuts d'arc que dona orige a les modernes preses d'arc.
L'obra té un núcleu de pinyonat i paraments formats per grossos sellars llaurats. Disponia d'un sistema hidràulic compost d'entrada d'aigua a diferents altures, allaugerament de superfície i un desaiguador de fondo per a la neta periòdica dels carrejos depositats en el fondo de l'assut.
En l'actualitat l'assut seguix en funcionament, encara que la seua capacitat s'ha reduït notablement pels carrejos depositats.