Diferència entre les revisions de "Cardenal Richelieu"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
El seu respal a l'expansió ultramarina li va fer fundar assentaments en [[Nova França]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Guayana]], [[Martinica]], [[Senegal]], [[Madagascar]] i [[Reunió (departament de França)|Reunió]]. | El seu respal a l'expansió ultramarina li va fer fundar assentaments en [[Nova França]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Guayana]], [[Martinica]], [[Senegal]], [[Madagascar]] i [[Reunió (departament de França)|Reunió]]. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 13:08 5 dec 2024
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - † ibídem, 4 de decembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i parell de França, fon un cardenal, noble i estadiste francés.
Ordenat bisbe en l'any 1607, va entrar en política i va ser nomenat Secretari d'Estat en 1616. Richelieu pronte va alcançar un gran poder en l'Iglésia catòlica i en el Regne de França, fins a alcançar la dignitat cardenalicia en l'any 1622, i el càrrec de primer ministre del rei Luis XIII en 1624. Va permanéixer en el càrrec fins a la seua mort en l'any 1642, i va ser succeït pel també cardenal Juli Mazarino.
Com primer ministre de França, va consolidar la monarquia francesa lluitant contra les diverses faccions internes. Per a contrarrestar el poder de la noblea, va transformar França en un fort Estat centralisat. La seua política exterior fonamental va ser contrarrestar el poder de la dinastia austro-hispànica dels Habsburgo, llavors regnant en Espanya i en el Sacre Imperi Romà Germànic. Per a això, encara sent un ministre catòlic, no va dubtar en aliar-se en els protestants per a alcançar dit objectiu. Va ser particularment notòria la seua intervenció en la Guerra dels Trenta Anys, que va terminar en la Pau de Westfalia.
El seu respal a l'expansió ultramarina li va fer fundar assentaments en Nova França, Guadalupe, Guayana, Martinica, Senegal, Madagascar i Reunió.
Referències[editar | editar còdic]
- Pithon, R. (1960). «Les débuts difficiles du ministère de Richelieu et la crise de Valteline (1621-1627)». Revue d'Histoire Diplomatique (LXXIV). pp. 298-302, 310-311.
- Revista Muy Interesante, especial verano 2008, pág. 29
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bailly, Auguste (2004). Richelieu. Pozuelo de Alarcón: Espasa-Calpe (Colección Austral 1433)
- Belloc, Hilaire (1929). Richelieu: A Study. London: J. B. Lippincott
- Bluche, François (2005). Richelieu: El guardián del poder real. Traducido al castellano por Virginia Batiston. Buenos Aires: El Ateneo
- Burckhardt, Carl J. (1967). Richelieu and His Age. (3 volumes)
- Carmona, Michel (1983). Richelieu: l'ambition et le pouvoir. Paris: Fayard
- Erlanger, Philippe (1999). Richelieu. Paris: Perrin
- Knecht, R. J., (2009). "Richelieu". Madrid: Biblioteca Nueva
- Levi, Anthony (2000). Cardinal Richelieu and the Making of France. New York: Carroll and Graf
- Richelieu, Armand Jean du Plessis, Cardinal et Duc de (1964). The Political Testament of Cardinal Richelieu. Translated by Henry Bertram Hill. Madison: University of Wisconsin Press
- Soriano de García-Pelayo, Graciela (1980). La praxis política del absolutismo en el Testamento Político de Richelieu. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cardenal Richelieu.